Una entitat feminista exigeix recuperar un edifici confiscat durant el franquisme a Barcelona: "L'empara la Llei de Memòria Democràtica"
L'Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison, coneguda com La Bonne, ha iniciat una reclamació formal contra la Diputació per exigir solucions després de més de vuit dècades
Altres notícies: Més d'un centenar de veïns es concentren per denunciar l'abandonament de l'històrica Torre del Fang de Barcelona
Cada dia, desenes de dones travessen el portal del carrer Sant Pere Més Baix, en ple centre de Barcelona. Algunes pugen a una reunió. D'altres participen en tallers, preparen projectes culturals, assagen una obra de teatre o coordinen activitats d'alguna de les desenes d'entitats que tenen a La Bonne el seu punt de trobada.
A simple vista, l'edifici sembla un més entre els immobles històrics de Ciutat Vella. Tanmateix, per a moltes de les dones que l'habiten avui, la Bonnemaison representa molt més que un espai físic. És un símbol de la memòria feminista de Catalunya i, també, l'escenari d'una batalla que acaba d'entrar en una nova fase.
L'Associació Promotora del Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison, coneguda popularment com La Bonne, ha iniciat una reclamació formal contra la Diputació de Barcelona per recuperar la propietat de l'edifici. L'entitat sosté que l'immoble va ser confiscat durant el franquisme i considera que "la Llei de Memòria Democràtica l'empara" i obre la porta a revertir una situació que arrossega des de fa més de vuit dècades.
La relació entre la institució i l'administració
Però darrere de la reclamació judicial hi ha també una altra història: la d'una relació cada cop més deteriorada entre la institució feminista i l'administració que actualment ostenta la titularitat de l'immoble.
“Aquesta decisió no apareix del no-res”, explica Marta Vergonyós, directora de La Bonne en conversa amb Metrópoli. “Fa anys que intentem trobar solucions i el que hem trobat són cada cop més dificultats”.
Còpia del document de cessió a la Falange
La disputa actual té les seves arrels en una reivindicació impulsada pel moviment feminista barceloní fa més de vint anys.
Moment de retornar l'espai a les dones
L'any 2003, prop de 80 organitzacions vinculades a la cultura i al feminisme van reclamar que la Bonnemaison recuperés l'esperit pel qual havia estat creada. L'edifici acabava de quedar lliure després del trasllat de l'Institut del Teatre i les entitats consideraven que havia arribat el moment de retornar l'espai a les dones.
Aquella pressió va aconseguir el seu objectiu. La Diputació va signar un conveni de cessió d'ús que va permetre el naixement de La Bonne com a centre de cultura feminista.
Per a Vergonyós, aquell acord tenia una càrrega simbòlica important. “La mateixa Diputació reconeixia en aquell conveni el context repressiu que havien patit les associacions de dones durant la dictadura”, recorda.
El que llavors semblava l'inici d'una etapa estable va acabar convertint-se, amb el pas dels anys, en una font constant de tensions.
Sense solució definitiva
El primer conveni tenia una durada de deu anys. Quan va expirar el 2013 van començar unes negociacions que, segons l'entitat, mai van arribar a resoldre's satisfactòriament. Hi va haver pròrrogues, acords temporals i autoritzacions excepcionals, però cap solució definitiva.
Des del 2018, La Bonne es troba sense un conveni estable que reguli la seva presència a l'edifici.
“Vivim en una situació permanent d'incertesa”, afirma Vergonyós. “Nosaltres defensem que existeixen fórmules legals per mantenir una cessió directa com la que es va fer el 2003, però la Diputació sosté una altra posició”.
Organització d'interès públic
Durant aquests anys, l'entitat ha intentat reforçar el seu reconeixement institucional. El Parlament de Catalunya va declarar La Bonne organització d'interès públic i centenars d'entitats van donar suport públicament a la seva tasca. Tanmateix, res d'això va servir per desbloquejar el conflicte.
Foto històrica de les dones de La Bonne el 1922
Mentre les negociacions s'allargaven, la comunitat vinculada al centre seguia creixent.
Més de 80 organitzacions
Avui, La Bonne reuneix més de 80 organitzacions feministes i culturals. Compta amb més de 4.000 sòcies simpatitzants, centenars de sòcies actives i una extensa xarxa de col·lectius que treballen en àmbits tan diversos com la creació audiovisual, les arts escèniques, la recerca, la comunicació, els drets humans o la lluita contra les violències masclistes.
Les xifres reflecteixen la dimensió assolida pel projecte. En les darreres dues dècades s'han impulsat centenars de formacions, desenes de produccions audiovisuals i milers d'activitats culturals. Només l'any passat van participar més de 13.000 persones en les propostes organitzades des del centre.
Aquest creixement és un dels arguments que esgrimeix l'entitat per defensar que l'edifici segueix complint la funció social per a la qual va ser concebut.
Visions completament oposades
Tanmateix, la darrera proposta plantejada per la Diputació va ser interpretada per La Bonne com un senyal que ambdues parts tenen visions completament oposades sobre el futur de l'immoble.
Segons explica Vergonyós, l'administració va proposar recuperar una de les plantes ocupades actualment per l'entitat per instal·lar-hi despatxos administratius i oficines de la pròpia Diputació.
Fotografia de les dones de La Bonne el 2023
“Aquest va ser el límit”, assegura. “Estem parlant d'un edifici on treballen i desenvolupen projectes més d'un centenar d'organitzacions i dones vinculades a la cultura. Que una de les plantes es destini a oficines administratives ens sembla incompatible amb la funció que històricament ha tingut aquest espai”.
Va ser llavors quan la recerca històrica i jurídica que feia anys que es desenvolupava va prendre una nova rellevància.
Una confiscació encoberta
La Bonne sosté que la transferència de l'edifici durant els primers anys del franquisme no va ser una cessió voluntària, sinó una confiscació encoberta.
La tesi es basa en documentació històrica analitzada per juristes i investigadores vinculades a l'entitat. Segons la seva interpretació, les responsables de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona es van veure sotmeses a fortes pressions per part de les noves autoritats franquistes després de la Guerra Civil.
La figura de Bonnemaison
La figura de Francesca Bonnemaison ocupa un lloc central en aquest relat.
Impulsora de la primera biblioteca pública per a dones d'Europa, Bonnemaison va promoure un projecte que va arribar a convertir-se en una referència per a milers de dones catalanes durant les primeres dècades del segle XX.
Per les aules de l'edifici hi van passar generacions senceres que hi van trobar accés a formació, cultura i oportunitats professionals en una època en què moltes portes seguien tancades per a les dones.
Francesca Bonnemaison
“En aquells anys van arribar a passar per aquí desenes de milers de dones”, recorda Vergonyós. “Era un projecte extraordinàriament avançat per al seu temps i va sorgir des de la societat civil”.
Precisament per això, la directora considera que recuperar la titularitat tindria un valor que transcendeix el patrimoni.
“Seria una fita històrica”, afirma. “No es tracta només de qui és el propietari de l'edifici. Es tracta que l'espai pugui tornar a desenvolupar plenament allò per al que va ser creat”.
"Mal ús" per part de la Diputació
L'entitat també critica l'ús que la Diputació ha fet d'algunes dependències de l'immoble durant els darrers anys.
Segons denuncia Vergonyós, s'han autoritzat activitats i lloguers d'espais que poc tenen a veure amb la finalitat original del centre.
Placas de La Bonne a Ciutat Vella
“Parlem d'una certa negligència en l'ús de l'edifici”, sosté. “Si aquest és un centre de cultura de dones, creiem que ha de garantir uns mínims de coherència amb aquesta identitat”.
La directora esmenta actes polítics i esdeveniments aliens al projecte feminista com exemples d'una deriva que consideren preocupant.
Un termini de sis mesos per respondre
Mentrestant, la reclamació ja està registrada oficialment i la Diputació disposa d'un termini de diversos mesos per respondre.
A La Bonne encara no descarten una solució negociada. De fet, asseguren que aquesta continua sent la seva opció preferent. Tanmateix, també adverteixen que estan preparades per acudir als tribunals si l'administració rebutja els seus arguments.
“El nostre desig seria trobar una sortida dialogada”, explica Vergonyós. “Però si no hi ha resposta, seguirem endavant”.
Posició de la Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona, en conversa amb Metrópoli, recorda el seu històric compromís amb el reforç del propòsit i les polítiques feministes, així com amb la consolidació de l'Espai Francesca Bonnemaison com un lloc de referència.
Segons asseguren, en aquest espai conviuen diverses activitats: oficines de l’Àrea de Feminismes, la Biblioteca, l'Escola de la Dona, amb més de 3.000 matrícules, més de 70 activitats anuals, exposicions i altres iniciatives, en compliment estricte del llegat de Francesca Bonnemaison.
Pel que fa a l'encaix jurídic adequat de l'associació La Bonne dins l'Espai Bonnemaison, la Diputació assenyala que fa temps que treballa en diverses fórmules jurídiques, tot i que reconeix que la situació és complexa.
Així mateix, la institució pública manifesta sorpresa, decepció i tristesa davant la via escollida per l'Associació La Bonne, ja que la institució afirma que estava treballant i continua treballant en una solució acordada que permeti continuar sumant al feminisme que aquesta entitat representa.
Un futur incert
Entre les parets de la Bonnemaison, on fa més d'un segle milers de dones van trobar un espai propi per formar-se i organitzar-se, l'activitat continua cada dia. Les reunions se succeeixen, els projectes avancen i les sales segueixen omplint-se de veus.
Ara, aquestes mateixes veus esperen saber si l'edifici que consideren part de la seva història pot tornar algun dia a les seves mans o si la batalla per la Bonnemaison acaba lliurant-se definitivament als tribunals.
