Els homicidis i tirotejos tensionen el debat sobre la seguretat a Barcelona malgrat la caiguda de delictes
La capital catalana i la seva àrea metropolitana acumulen una dotzena d'homicidis en el que portem de 2026, mentre sindicats policials alerten de l'augment de la violència amb armes i la sensació d'inseguretat
Notícies relacionades
Les estadístiques oficials asseguren que la delinqüència baixa a Barcelona. El Ministeri de l'Interior i els Mossos d'Esquadra van tancar el 2025 amb un descens de les infraccions penals a la capital catalana, especialment de furts i robatoris patrimonials.
Tanmateix, la successió d'homicidis, tirotejos i atacs amb arma blanca en el que portem de 2026 està alimentant una sensació d'inseguretat que xoca frontalment amb el relat institucional.
Un briefing policial de Mossos
Només en els primers mesos de l'any, Barcelona i la seva àrea metropolitana ja han registrat una dotzena d'homicidis violents. Una xifra a la qual caldria sumar múltiples baralles amb arma blanca, tirotejos i episodis vinculats al crim organitzat que han convertit pràcticament cada setmana en escenari d'un nou episodi violent.
La contradicció és evident: mentre les dades globals reflecteixen una caiguda de la delinqüència, la percepció ciutadana apunta en la direcció contrària.
Menys furts, però més violència
Barcelona va tancar el 2025 amb una reducció del 6,1% de les infraccions penals respecte a l'any anterior, segons les dades del Ministeri de l'Interior. Els furts --el delicte més habitual a la ciutat-- van baixar un 7,6%, mentre que els delictes contra el patrimoni van descendir prop d'un 7%.
No obstant això, altres indicadors van créixer de manera significativa. Els delictes relacionats amb el tràfic de drogues van augmentar un 27%, les incidències amb armes blanques un 23% i les agressions sexuals un 4,4%.
Un briefing policial de mossos
Precisament aquesta violència més extrema i visible és la que està marcant l'inici de 2026.
Tirotejos i homicidis
En pocs mesos, Barcelona i el seu entorn metropolità han acumulat assassinats a trets, apunyalaments mortals i enfrontaments violents en municipis com L’Hospitalet, Badalona, Esplugues o la mateixa capital catalana. Molts d'ells protagonitzats també per nous grups juvenils que intenten emular les antigues bandes llatines.
Alguns d'aquests crims amb armes de foc pel mig han tingut lloc a plena llum del dia i en plena via pública, augmentant l'impacte social i mediàtic. Al març, tal com va informar Metrópoli, hi va haver dos tirotejos que van acabar amb dues víctimes mortals, el que va tenir lloc el 21 de març en un karaoke xinès de Badalona i el de L'Hospitalet de Llobregat que va acabar amb un jove dominicà de 28 anys mort el passat 28 de març.
A l'abril, el dia 15 van assassinar a trets un ciutadà montenegrí en el que va ser una revenja per la màfia balcànica i pocs dies després, el 24, es va produir un altre incident amb arma de foc a Sants contra 'Robertico', un conegut criminal de la República Dominicana.
L'últim tiroteig va tenir lloc fa pocs dies, el 16 de maig, a la Zona Franca amb una víctima mortal.
La percepció d'inseguretat
Aquest contrast entre xifres i realitat percebuda comença a generar debat fins i tot entre experts i cossos policials. Mentre les administracions defensen que la criminalitat convencional disminueix, sindicats policials alerten de l'existència de “zones de confort criminal” a Barcelona on determinats delinqüents actuen amb sensació d'impunitat.
Àrees com el Raval, Sant Martí, Sant Andreu, el Besòs, La Mina o alguns punts de L’Hospitalet concentren, diuen els sindicats, des de fa temps problemes vinculats al narcotràfic, la multireincidència i les armes blanques.
Agents de la Guàrdia Urbana a La Rambla
Impacte psicològic
A això s'hi suma un altre factor clau: el tipus de delinqüència que més impacta psicològicament en la ciutadania, comenten alguns investigadors policials, no sempre és el més nombrós, sinó el més violent.
"Un robatori de mòbil pot acabar formant part de la rutina urbana", expliquen agents a aquest mitjà. Un tiroteig o un homicidi generen, en canvi, una sensació de pèrdua de control molt més gran.
Una violència cada cop més visible
La proliferació d'armes blanques i l'increment de tirotejos a Catalunya preocupa especialment els investigadors policials. Molts d'aquests episodis estan relacionats amb disputes entre grups criminals, tràfic de drogues o conflictes personals que deriven ràpidament en violència extrema.
Agents de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet durant un operatiu
L'exposició constant a aquest tipus de successos --amplificats, a més, per xarxes socials i vídeos virals-- està consolidant una percepció d'inseguretat que les estadístiques globals no aconsegueixen neutralitzar.
El debat, per tant, ja no gira únicament entorn de quants delictes es cometen a Barcelona, sinó sobre quin tipus de violència s'està normalitzant a la ciutat i la seva àrea metropolitana.
