Barcelona obté l'aval definitiu per regular el lloguer de temporada i d'habitacions
La Subcomissió d'Urbanisme dona llum verda perquè l'Ajuntament impulsi ordenances municipals per frenar el frau
Context: Barcelona aplana el camí per sancionar el frau en el lloguer de temporada
Notícies relacionades
Barcelona ja pot regular el lloguer de temporada o d'habitacions. La Subcomissió d'Urbanisme de la capital catalana, integrada per representants de la Generalitat i de l'Ajuntament, ha aprovat definitivament una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que permetrà al consistori prohibir, limitar o restringir aquestes modalitats d'arrendament en determinats districtes, barris o edificis de la ciutat.
Es tracta del pas previ al desenvolupament d'ordenances i plans urbanístics per prioritzar l'ús residencial dels habitatges per sobre d'altres com la segona residència o els temporals per raons professionals, laborals, d'estudis, d'atenció o assistència mèdica.
Del temporal al residencial
Amb la modificació dels articles 276 i 302A, l'Ajuntament tindrà via lliure per incentivar la incorporació dels habitatges de temporada a l'oferta de lloguer residencial. D'aquesta manera, l'ús temporal només es podrà justificar per motius laborals, mèdics, d'estudis o similars, els quals s'hauran d'acreditar.
Pel que fa al lloguer d'habitacions, la modificació estableix que, quan sigui de caràcter permanent, l'habitatge haurà de garantir a totes les persones residents l'accés als espais i serveis comuns per assegurar les condicions d'habitabilitat.
Un cartell d'un pis de lloguer en una imatge d'arxiu
Preservar l'habitatge habitual
D'altra banda, la iniciativa blinda l'habitatge habitual i permanent a la ciutat davant la pressió d'altres usos com el turístic.
També busca protegir els residents habituals davant el major poder adquisitiu de les persones que es traslladen temporalment a la ciutat i que, sovint, es concentren en zones cèntriques i pròximes a centres d'estudi i treball, segons ha explicat la conselleria de Territori en un comunicat.
Així mateix, fomenta i promou els habitatges als pisos superiors per facilitar el trasllat d'activitats comercials a les plantes baixes.
"El que fa la modificació del PGM en distingir normativament l'ús d'habitatge habitual i permanent de la resta és traslladar a l'ordenació urbanística unes definicions ja consolidades en l'ordenament jurídic", ha aclarit la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Cartell d'un habitatge de lloguer a Barcelona / ARXIU
Menys habitatges permanents
El canvi impulsat pel Govern de Jaume Collboni parteix d'un diagnòstic que acredita una disminució del parc destinat a habitatge principal.
Segons ha detallat la Conselleria, l'habitatge habitual i permanent ha perdut pes relatiu en el parc residencial de la ciutat i ha passat de representar el 86,1 % el 1991 al 83 % el 2021, malgrat l'increment global del parc d'habitatges.
Així mateix, les dades censals també mostren una reducció del pes dels habitatges principals.
Tot i que el nombre d'habitatges a la ciutat de Barcelona ha augmentat més d'un 20,8 % en els darrers 30 anys, el percentatge destinat a habitatge principal s'ha reduït un 3,7 % durant el mateix període i fins a un 8% al districte de Gràcia i més d'un 5% als de Les Corts, Eixample i Sarrià-Sant Gervasi.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni
Conclusions de l'estudi jurídic
El consistori barceloní va encarregar al professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Domènec Sibina un informe jurídic per avaluar la proposta i va concloure que aquesta gaudeix de "plena legalitat" i està "ajustada a dret".
L'expert va assenyalar que la normativa no prohibeix cap ús urbanístic, sinó que aclareix que l'habitatge habitual ha de ser sempre permesa allà on es defineixin edificis amb aquesta tipologia.
Per això, descarta que es vulneri el dret a la propietat.
“El que fa és habilitar el planejament derivat i les ordenances perquè puguin establir condicions i limitacions i, si escau, prohibicions”, conclou, alhora que assegura que aquestes restriccions, en cas de dur-se a terme, hauran d'estar justificades per raons d'interès general i ser proporcionals.
L'expert també apel·la a l'article 47 de la Constitució, que reconeix el dret a un habitatge digne, per defensar la mesura, ja que respon a l'obligació dels poders públics de prendre les mesures necessàries per garantir aquest dret.
