Els desnonaments cauen un 56% a Barcelona en una dècada: vuit de cada 10 són per lloguer
Els llançaments judicials passen de més de 3.000 a 1.255, en un període marcat per l'ampliació de les mesures de protecció per a col·lectius vulnerables
Relacionat: Unes 1.200 persones es concentren a Barcelona per protestar contra el desnonament de l'anciana Maricarmen
Notícies relacionades
El cas de la Maricarmen ha tornat a posar el drama dels desnonaments al centre de la premsa. Aquesta setmana, la Sílvia, veïna de Gràcia i amb una discapacitat reconeguda del 36%, també va ser desallotjada al carrer Sardenya, 357, enmig d'una concentració d'unes 40 persones, entre les quals hi havia l'exalcaldessa Ada Colau.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els llançaments judicials practicats en els últims 10 anys a la ciutat de Barcelona han baixat un 56%, dels 3.098 registrats el 2015 als 1.373 del 2025, les dades disponibles més recents.
Malgrat aquest fort descens, els llançaments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), com l'impagament del lloguer o la caducitat dels contractes, continuen representant vuit de cada 10 del total.
A més, les famílies barcelonines destinen de mitjana el 41% dels seus ingressos al lloguer, segons l'últim estudi d'Idealista.
Llançaments practicats als jutjats de primera instància i instrucció a Barcelona
Escut social
Durant aquesta última dècada, s'han introduït diferents mesures de protecció per fer front als desnonaments. Inicialment, es van dirigir a determinats casos d'execucions hipotecàries de persones en situació de vulnerabilitat, en el context de la crisi financera del 2012
A partir del 2020, en plena pandèmia, la protecció es va ampliar a determinats casos relacionats amb el lloguer. El Reial decret llei 11/2020 va introduir la possibilitat de suspendre llançaments de persones vulnerables que no disposessin d'una alternativa habitacional.
Manifestació en contra del desnonament de la Maricarmen
Aquesta mesura, que ha estat prorrogada en successives ocasions, continua vigent fins al 31 de desembre d'aquest any. No obstant això, després d'una modificació d'inicis d'aquest any, no s'aplica en el cas dels petits propietaris que es declarin vulnerables o de menys de dos habitatges.
“El dret a quedar-se”
Els desnonaments són procediments judicials i, per tant, és competència del Govern central legislar perquè els jutjats apliquin la normativa en cada cas i executin o no els llançaments.
Per la seva banda, les comunitats autònomes i els ajuntaments poden desenvolupar polítiques d'habitatge i mesures de protecció.
En els darrers anys, el Govern municipal de Jaume Collboni ha impulsat una sèrie d'iniciatives orientades a defensar el “dret a quedar-se” a la ciutat de tots els barcelonins, com ara topar el preu del lloguer, eliminar els pisos turístics i augmentar el parc d'habitatge públic.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la presentació del Board 2030
A més, l'Ajuntament disposa del Servei d'Intervenció i Mediació en situacions de Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions (SIPHO).
Fonts municipals van explicar que aquest servei va mediar en el cas de la Sílvia, la dona que des del 2013 residia al carrer Sardenya i a qui l'empresa Bossant 2001 li va negar sistemàticament incloure-la en el contracte després que la seva parella abandonés l'habitatge, fins i tot després de la intervenció del consistori.
Desnonament al carrer Saradenya de Barcelona
Noves mesures de protecció
Els casos de les dones desnonades a Madrid, Barcelona i L'Hospitalet també han sacsejat el debat polític. Aquest divendres, 25 de setembre, s'ha sabut que Junts i el Govern del PSOE negocien vetar els llançaments de llogaters vulnerables que resideixin en pisos propietat de fons d'inversió.
Si es fa, la iniciativa s'inclouria en el decret que l'executiu de Pedro Sánchez elabora a contrarellotge de cara al Consell de Ministres del proper dimarts.
