La reserva del 30%, assignatura pendent de Collboni: només 34 pisos protegits en vuit anys
L'alcalde de Barcelona va decidir “guardar en un calaix” la reforma en no assolir un consens polític amb Junts
Relacionat: Creuament d'acusacions entre el PSC i Junts pel fracàs de la negociació del 30% d'habitatge protegit a Barcelona
Notícies relacionades
Aquest setembre es compliran vuit anys des que el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la reserva del 30% d'habitatge protegit en les promocions d'obra nova i les grans rehabilitacions de més de 600 metres quadrats.
Una mesura que s'esperava que generés més de 300 habitatges assequibles per any, però que deixa una crua realitat: només 34 pisos protegits.
Jaume Collboni va portar la reforma d'aquesta norma per bandera durant la campanya electoral de 2023 i va acostar posicions amb Junts, el partit majoritari al consistori, després de proclamar-se alcalde.
Les negociacions van avançar, amb propostes consensuades --segons els partits polítics-- amb el sector privat i el tercer sector. Tot i això, a l'estiu de 2025 l'alcalde va decidir “posar en un calaix” la modificació perquè el partit independentista es va aixecar de la taula, tal com va explicar a Metrópoli.
“Respecto la posició de Junts. Seguim, en tot cas, molt sorpresos perquè crec que vam fer un esforç d'aproximació de posicions molt equilibrat que, fins i tot, tenia el suport del tercer sector. El que em correspon fer com a alcalde i com a govern municipal després d'aquesta decisió de Junts és aparcar la proposta del 30% i posar-la en un calaix perquè no ha estat possible arribar a un acord”, va concloure l'alcalde.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni BARCELONA
Frenada a l'habitatge lliure i rehabilitacions
Fonts municipals han confirmat que a dia d'avui s'haurien d'haver construït 2.000 pisos amb el 30%, però la realitat és que només s'han fet 23 d'obra nova i 11 grans rehabilitacions.
“El balanç del 30% demostra que les bones intencions no sempre porten associats bons resultats”, han apuntat.
Un aspecte “problemàtic”, segons el govern municipal, ja que l'habitatge social és més necessari que mai per garantir el tan aclamat “dret a quedar-se” de Jaume Collboni.
En tot cas, tant les fonts consultades com els principals interlocutors del consistori ho tenen clar: no s'ha de tombar la mesura, sinó perfeccionar-la perquè funcioni.
Blocs a Barcelona en una imatge d'arxiu
En l'últim ple municipal del curs polític, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, va assegurar que l'Ajuntament havia fet “tot el possible” per reformar el 30% durant aquest mandat i que no renunciarà fins a tenir una mesura efectiva.
El regidor de Junts, Damià Calvet, va retreure al PSC que no tanqués cap acord amb ells per modificar la normativa. “Potser [el govern municipal] estava massa segrestat per millorar les condicions que, en sentit contrari a les nostres, els exigien els seus socis, els comuns i ERC", va apuntar Calvet.
Habitatge protegit
Paradoxalment, el parc d'habitatge públic ha continuat el seu augment sense tenir en compte el 30% gràcies als esforços de Barcelona per incrementar la construcció.
“A Barcelona sí que hi ha grues. N'hi ha a la Marina de Prat Vermell, al 22@, a La Sagrera…”, va assegurar Collboni durant un acte a Foment del Treball, en resposta al president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, qui havia lamentat la manca de grues a la ciutat per aixecar nou habitatge.
![La Marina del Prat Vermell](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560564.jpg?p=w:320\/h:240&h=L9d1r4Mo"])
I és que el mandat de Jaume Collboni ha estat marcat per una forta aposta per la producció d'habitatge social. La previsió és que el 2027, en acabar els seus quatre anys a l'alcaldia, s'assoleixin fins a 10.000 nous habitatges i un total de 15.000 el 2030.
Demandes del sector immobiliari
No obstant això, les principals associacions immobiliàries de Catalunya continuen apressant Barcelona perquè modifiqui el 30% i permeti que l'habitatge lliure també creixi a la ciutat, ja que les inversions estan “paralitzades” davant la inseguretat.
Així ho va afirmar el president de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Josep Antoni Martínez, aquest juliol durant la presentació de l'estudi de Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya (Pimec) que concloïa que la crisi de l'habitatge afectava la competitivitat de les pimes.
![Vista aérea de la Zona Franca, cerca de donde se ubicaría el barrio para 'millennials' / CZF](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/354629.jpg?p=w:320\/h:240&h=80Zes2GJ"])
En una taula rodona, va recordar que als anys 80 la producció d'habitatge protegit era habitual i rendible, “no especulació”, i va permetre generar moltes residències socials.
“Us imagineu que a Barcelona els restaurants haguessin de posar obligatòriament una carta? O que el 30% de la roba s'hagués de vendre…? És clar que es pot regular, però no es pot fer de manera genèrica perquè això frena la inversió”, va argumentar.
En aquesta línia, el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) va expressar recentment en aquest digital les conseqüències de la inseguretat jurídica per als promotors a la ciutat.
“Quan una actuació deixa de ser viable, simplement deixa de construir-se. I quan una promoció no arriba a executar-se, desapareixen tots els habitatges planificats, els de preu lliure i els de preu assequible”, va afirmar el president de l'entitat, Xavier Vilajoana.
Xavier Vilajoana, president de l'APCE
Collboni entrarà així aquest setembre en l'últim curs polític del seu mandat amb el run-run del 30%. Un procés que es preveu llarg, no només des del punt de vista de les negociacions, sinó per tramitar-lo fins a la seva aprovació final.
