Augmentar la edificabilitat dels immobles, reconvertir oficines i hotels en habitatge i subdividir grans pisos són algunes de les mesures que des de fa anys s'han plantejat per fer front a la crisi d'accés a l'habitatge des de diferents àmbits, tant per part de les administracions públiques com del sector immobiliari.
El Govern de Salvador Illa i els comuns han pactat aquest divendres, 24 de juliol, un pla que recull aquestes iniciatives, sempre que suposin l'increment del parc d'habitatge protegit als municipis tensionats, com Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Aplicables fins al 2030
El Departament de Territori de la Generalitat ha informat que ambdós grups parlamentaris han registrat al Parlament una proposició de llei per accelerar la construcció dels pisos assequibles en mercats tensionats.
El conjunt de mesures, que formen part de l'acord assolit per als Pressupostos de 2026, és de caràcter temporal i excepcional, a més de que es poden aplicar sense necessitat de modificar el planejament urbanístic.
En principi, estaran vigents fins al 2030, amb la possibilitat de pròrroga mitjançant l'acord del Govern.
"Vivim un moment d'emergència residencial que exigeix més capacitat d'actuació, més cooperació amb totes les institucions i menys temps entre la planificació i l'execució de les obres", ha afirmat la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Sílvia Paneque i Jéssica Albiach presenten una proposició de llei per incrementar la construcció d'HPO
Oficines, hotels i aparcaments
Així, el PSC i els comuns proposen crear habitatge protegit (HPO) en sòl d'ús terciari destinat a oficines, edificis hotelers i aparcaments privats en alçada, sempre que els nous habitatges ocupin almenys el 50% de la superfície construïda de l'edifici.
A més, quan així ho acordi l'Ajuntament, es facilitarà la reconversió de locals comercials en planta baixa en HPO, amb una superfície mínima de 50 metres quadrats.
Una imatge del 22@ de Barcelona, on Colau vol eliminar aparcament i donar més espai a les bicis / ARXIU
Un 20% més de densitat
La mesura permet incrementar en un 20% l'edificabilitat residencial, fins i tot superant l'alçada reguladora, per construir HPO en sòls o edificis d'ús terciari i equipaments comunitaris, en ambdós casos quan estiguin aïllats.
També es contempla augmentar fins a un 20% la densitat prevista en sòls urbans no consolidats i urbanitzables i afegir noves plantes destinades a HPO en edificis que ja hagin esgotat la seva edificabilitat, però que encara disposin d'alçada disponible.
La proposició matisa que aquestes ampliacions no podran superar l'alçada real de les mitgeres dels edificis veïns i, per garantir la protecció pública, si l'edifici s'enderroca i se'n construeix un de nou, haurà d'incorporar el mateix nombre d'habitatges protegits.
Habitatges socials de lloguer a Barcelona
Subdivisió de grans pisos
L'iniciativa parlamentària facilita la subdivisió i la reconversió de despatxos en habitatges protegits amb una superfície mínima de 50 metres quadrats.
En cas de subdivisió, el nou habitatge haurà de ser protegit i, quan es tracti d'un canvi d'ús o d'un canvi d'ús amb subdivisió, tota la superfície transformada haurà de destinar-se a HPO.
Finalment, es permetrà construir habitatge protegit en parcel·les que actualment no reuneixen les condicions mínimes d'edificació, sempre que compleixin els requisits d'habitabilitat.
Vista aèria de l'Eixample de Barcelona / iStock
Els nous habitatges seran d'ús habitual
D'altra banda, la normativa blinda l'ús de residència habitual i permanent de tots els nous habitatges construïts sota l'empara de llicències sol·licitades des de l'entrada en vigor de la llei.
Aquesta disposició podrà materialitzar-se en els habitatges en propietat per a ús propi o familiar i els destinats a lloguers de llarga durada.
Els ajuntaments que ho desitgin, podran excloure aquesta obligació i permetre altres usos residencials mitjançant un acord del ple municipal quan acreditin la suficiència d'habitatge habitual i permanent, especifica la proposta.
Barcelona, en contra d'augmentar la densitat
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig a augmentar la densitat a la ciutat, ja que assegura que Barcelona es podria arriscar a perdre la seva identitat.
No obstant això, durant l'equador del seu mandat sí que es va mostrar a favor de fer una Modificació del Pla General Metropolità per convertir el sòl d'oficines del 22@ en residencial, una demanda estesa entre el sector immobiliari.
D'altra banda, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és un ferm defensor de la construcció en vertical.
En una entrevista recent a Hotel Metrópoli, va afirmar que "l'AMB treballa per ser l'interlocutor únic en polítiques de planejament i d'urbanisme de la Barcelona metropolitana” i va defensar la necessitat d'agilitzar processos administratius.
Paralització de l'oferta
Pel que fa a la subdivisió de despatxos i habitatges per fer HPO, cal recordar que aquesta mesura ja es recull a la reserva del 30% d'habitatge pactada durant el mandat d'Ada Colau per als pisos de 600 metres quadrats.
Una mesura que ha donat resultats "insuficients", tal com ha reconegut la tinenta d'alcalde Laia Bonet al ple d'aquest divendres, i que ha donat com a resultat 34 habitatges construïts en vuit anys.
Aquest llindar baixa als 400 metres quadrats en el cas dels barris de Gràcia, segons la Modificació del Pla General Metropolità que regeix la zona i que va tombar el Tribunal Superior de Justícia fa unes setmanes en considerar que no era viable econòmicament per als propietaris.