El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, y la presidenta de los Comuns en el Parlament, Jéssica Albiach
Economia

El Parlament accelera la llei contra la compra especulativa d'habitatge a l'espera del dictamen del Consell de Garanties

Junts i PP sol·licitaran un informe de l'alta institució, que no és vinculant, però retardarà l'aprovació de la norma

Relacionat: Un informe jurídic conclou que la llei contra la compra especulativa d'habitatge del Parlament és inconstitucional

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El Parlament de Catalunya fa un pas endavant per contenir la compra especulativa d'habitatge. El ple ha aprovat aquest dimecres, 8 de juliol, tramitar per lectura única una proposició dels comuns per limitar la finalitat amb què s'adquireixen els pisos a les zones tensionades.

Aquesta iniciativa, considerada "inconstitucional" segons un informe encarregat per l'associació de propietaris Som Habitatge, ha tirat endavant amb els vots a favor de PSC, ERC, Comuns i la CUP i el vot en contra de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana.

Precisament, Junts i PP van anunciar aquest dimarts que sol·licitaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries un cop els grups presentin les seves esmenes al text, la qual cosa retardarà l'aprovació final de la normativa, si bé aquests informes no són vinculants.

Així, la llum verda definitiva no arribarà, previsiblement, fins després de l'estiu, amb l'inici del nou període de sessions.

Arxiu - Votacions durant un ple al Parlament de Catalunya, a 12 de febrer de 2026, a Barcelona, Catalunya (Espanya). Foto d'arxiu

Arxiu - Votacions durant un ple al Parlament de Catalunya, a 12 de febrer de 2026, a Barcelona, Catalunya (Espanya). Foto d'arxiu David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

Ús propi o lloguer habitual

El text permet a ajuntaments com el de Barcelona, en zones de mercat residencial tensionat, que puguin limitar la compra especulativa d'habitatges a través dels plans urbanístics.

La proposició estableix que l'habitatge només podrà destinar-se a l'ús habitual i permanent de la persona adquirent o d'un dels seus familiars. En cas contrari, únicament podrà llogar-se com a residència habitual i subjecta al control de rendes vigent.

Només es permet excepcionalment comprar una segona residència quan no estigui al mateix municipi. A més, tampoc podrà destinar-se a habitatge turístic o de temporada.

Blocs a Barcelona en una imatge d'arxiu

Blocs a Barcelona en una imatge d'arxiu AJUNTAMENT DE BARCELONA

Indignació de l'Associació de Promotors

El president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, ha avançat en una declaració davant dels mitjans que "batallaran" fins portar el text dels comuns al Tribunal Constitucional perquè no prosperi.

Vilajoana s'ha mostrat indignat davant la iniciativa, que considera una "aberració" a nivell jurídic i com a solució per facilitar l'accés a l'habitatge.

"No pot ser que per negociacions polítiques es decideixin aquest tipus de proposicions de llei, perquè això vol dir que els importen un rave les decisions que prenen", ha criticat.

Xavier Vilajoana, president d'APCE Catalunya

Xavier Vilajoana, president d'APCE Catalunya SIMÓN SÁNCHEZ

A més, ha assegurat que Barcelona ha estat en els darrers anys un exemple de les polítiques contraproduents per a la generació d'oferta d'habitatge, en al·lusió al mandat de l'exalcaldessa Colau.

Quant a les limitacions que comporta la llei, ha dit que ni els promotors ni l'administració "són ningú per dir-li a la gent com ha de viure".

Inconstitucional

En aquest sentit, dilluns passat el catedràtic de Dret Civil Sergio Nasarre i el professor agregat de Dret Civil Héctor Simón, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili, van presentar un dictamen jurídic en què rebutjaven la constitucionalitat de la proposició.

Els juristes van concloure que la norma vulnera el dret europeu, a més d'atemptar contra el dret a la propietat privada.

Així mateix, Nasarre va destacar que limitar la compravenda a Catalunya suposaria un tracte territorialment diferenciat entre les diferents comunitats autònomes espanyoles, la qual cosa trencaria la igualtat de drets.