És oficial: la Llei de Propietat Horitzontal estableix que si un veí no paga, la resta de propietaris poden reclamar-li les quotes per via judicial
Aquest procediment es pot aplicar fins i tot en casos de deutes d'import reduït, sempre que es mantinguin en el temps. A la pràctica, les quotes impagades solen incloure conceptes habituals com el manteniment de serveis comuns, assegurances de l'edifici o derrames aprovades en junta
Altres notícies: Confirmat: la nova llei d'ascensors confirmada pel BOE dicta que poden costar 40.000 euros als veïns
Notícies relacionades
La convivència a les comunitats de propietaris sol desenvolupar-se sense grans conflictes, encara que de vegades sorgeixen tensions per sorolls, reformes, derrames o l'ús de zones comunes.
Tanmateix, un dels problemes que més fricció genera entre veïns és l'impagament de les quotes comunitàries durant llargs períodes de temps.
Quan un propietari deixa d'abonar les seves obligacions, l'impacte es trasllada directament al conjunt de l'edifici. Les despeses ordinàries, com la neteja, manteniment de l'ascensor, assegurances, subministrament elèctric o reparacions, continuen sent les mateixes, cosa que pot tensionar l'economia de la comunitat si la morositat es perllonga.
La Llei de Propietat Horitzontal i l'article 21
La normativa que regula aquestes situacions és la Llei de Propietat Horitzontal, que estableix que tots els propietaris estan obligats a contribuir a les despeses comunes de l'immoble. En aquest marc, l'article 21 regula els mecanismes d'actuació davant impagaments, permetent a la comunitat reclamar judicialment les quantitats degudes.
Aquest procediment es pot aplicar fins i tot en casos de deutes d'import reduït, sempre que es mantinguin en el temps. A la pràctica, les quotes impagades solen incloure conceptes habituals com el manteniment de serveis comuns, assegurances de l'edifici o derrames aprovades en junta.
Habitatge de lloguer
En els darrers mesos, aquest article ha tornat a ser objecte d'atenció entre administradors de finques i comunitats de veïns, especialment després de les actualitzacions normatives introduïdes el 2025, que han reforçat el coneixement sobre les eines legals disponibles davant la morositat.
Limitacions en la participació del veí morós
Un dels aspectes menys coneguts d'aquesta regulació és que un propietari amb deutes pendents pot veure limitat el seu dret de vot a les juntes de propietaris.
Encara que el veí pot assistir a les reunions, no pot participar en les votacions relacionades amb acords econòmics, obres o decisions pressupostàries mentre mantingui la seva situació d'impagament. Aquesta mesura busca evitar que qui no contribueix a les despeses comunes influeixi en decisions que afecten directament la resta de propietaris.
Procediment previ a la via judicial
La comunitat no pot acudir directament als tribunals sense abans haver seguit un procés formal. En primer lloc, s'ha d'aprovar en junta la reclamació del deute i posteriorment notificar al propietari la quantitat pendent de pagament.
Habitualment, aquesta comunicació es realitza mitjançant burofax o notificació fefaent, amb l'objectiu de deixar constància legal de la reclamació. Aquest pas és fonamental, ja que serà necessari acreditar-lo en cas que l'assumpte arribi a judici.
Si el propietari no respon o no regularitza la seva situació, la comunitat pot iniciar el procediment judicial per reclamar el deute, al qual es poden afegir interessos per demora i despeses derivades del procés.
Possibles conseqüències legals
En els casos en què el deute es manté en el temps, la via judicial pot derivar en mesures més severes. La legislació contempla la possibilitat d'embargament de béns, que pot afectar comptes bancaris, ingressos o fins i tot propietats del deutor, sempre dins d'un procés judicial previ i amb resolució ferma.
Imatge d'arxiu d'un bloc d'habitatges
Aquest escenari no es produeix de manera automàtica, però la seva mera possibilitat sol incentivar acords previs o negociacions entre les parts, especialment quan el deute comença a augmentar per acumulació de quotes i interessos.
Major control a les comunitats
En els darrers anys, moltes comunitats de propietaris han reforçat el seguiment dels impagaments a causa de l'increment dels costos de manteniment i subministraments. L'existència de diversos veïns morosos pot comprometre el funcionament habitual de l'edifici i obligar la resta a assumir despeses addicionals.
Per això, cada cop és més habitual recórrer als mecanismes previstos a l'article 21 de la Llei de Propietat Horitzontal per evitar que els deutes es perllonguin en el temps.
La normativa també permet informar la comunitat sobre la situació de morositat dins dels límits legals de protecció de dades, restringint l'accés a aquesta informació a l'àmbit estrictament comunitari.
