La penalització que han d'assumir les empreses pels contractes temporals de menys de 30 dies ha tornat a pujar el 2025. Segons recull l'ordre publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el recàrrec arriba ja als 33,62 euros, la qual cosa suposa un increment del 3,1% respecte a l'exercici anterior.
L'actualització arriba després que el Govern elevés les bases mínimes de cotització en línia amb la pujada del salari mínim, una mesura que incrementa el cost laboral per a les companyies i que, al mateix temps, podria traduir-se en una major recaptació sense que, per ara, s'apreciïn canvis significatius en la precarietat laboral.
Puja la penalització als contractes més curts
Aquest recàrrec, en vigor amb efectes des de l'1 de gener, forma part de la reforma laboral de 2021, impulsada amb l'objectiu de reduir la temporalitat i l'elevada rotació en determinats sectors.
La quantia es calcula prenent com a referència la base mínima de cotització diària, i va ser dissenyada com una fórmula per desincentivar l'ús de contractes de molt curta durada, especialment aquells de només uns dies o poques setmanes.
Dubtes sobre la seva eficàcia real
Tot i l'enduriment de la mesura, persisteixen els dubtes sobre el seu impacte real en el mercat laboral. L'augment encareix aquesta pràctica, però no necessàriament la fa inviable per a moltes empreses que continuen recorrent a aquest tipus de contractacions.
En activitats com l'hostaleria o el turisme, on els pics d'activitat són freqüents, el pagament de 33,62 euros addicionals continua resultant assumible davant el cost de mantenir plantilles estables durant períodes de menor demanda.
La temporalitat continua present
Les mateixes dades del Govern reflecteixen que gairebé un terç dels contractes signats al febrer continuaven tenint una durada igual o inferior a un mes, la qual cosa alimenta el debat sobre l'efectivitat de la mesura per combatre la precarietat.
Una cambrera en una imatge d'arxiu
Loin de corregir completament aquesta dinàmica, l'ajust obre interrogants sobre si el seu principal efecte podria estar més vinculat a l'augment de la recaptació que a una transformació estructural del mercat laboral.
Risc de menor contractació
Un altre dels efectes que es posa sobre la taula és la possibilitat que algunes empreses, especialment aquelles amb marges ajustats, optin per reduir contractacions per contenir costos.
En aquest escenari, la mesura que pretén aportar més estabilitat podria acabar limitant oportunitats laborals, sobretot en llocs lligats a necessitats puntuals o estacionals.
Els analistes qüestionen l'impacte
L'analista de mercats Javier Cabrera considera que aquest tipus de mesures pot acabar perjudicant especialment aquells que tenen més dificultats per accedir a la feina.
Segons apunta, encara que la intenció sigui reduir la precarietat, el resultat podria ser el contrari: menys contractacions en feines de molt curta durada i una major càrrega de tasques sobre menys empleats.
Un debat obert al mercat laboral
A més, els experts assenyalen que resulta complicat que un contracte inferior a un mes es transformi en un de més durada, ja que respon, en la majoria de casos, a necessitats concretes de les empreses i a pics de feina en sectors específics.
L'augment del recàrrec reforça així l'estratègia del Govern contra la temporalitat, però manté obert el debat sobre si realment aconsegueix frenar la mala praxi empresarial o si el seu abast continua sent limitat.