Gestionar els pisos públics és una tasca costosa per a les arques municipals. Atorgar un habitatge social necessita no només un procés administratiu, sinó una despesa econòmica de la qual s'ha de fer càrrec una empresa especialitzada.
Quan s'atorga un habitatge social a una família, darrere d'aquest gest hi ha tota una feina de rehabilitació, conservació i burocràcia que és invisible als ulls de la ciutadania.
Una tasca invisible
No tot és tan senzill, ja que, segons explica una font municipal, “s'ha de vetllar perquè tot estigui en condicions. Quan es donen les claus d'un habitatge, aquest ha d'estar en perfectes condicions i aquesta és una feina acurada en què treballen desenes de persones”.
El lloguer social comporta, així, un engranatge complicat que depèn de l'Administració local. Segons un informe intern municipal, “les competències de l'Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) contemplen el servei de postvenda i garantia de les obres promogudes, i el manteniment i conservació del parc públic de lloguer gestionat per l'IMHAB”.
Segons el consistori, “l'increment del nombre de pisos exigeix disposar d'un servei d'assistència tècnica competent i necessari per donar resposta a la gestió de les tasques relatives a la fase final d'obra i d'entrega dels habitatges, postvenda, garantia, manteniment i conservació del parc públic de lloguer”.
Imatge del moment en què s'afegeix un mòdul tridimensional a l'edifici en construcció d'una promoció d'habitatge protegit a Barcelona
Els pisos a gestionar
El volum dels pisos públics a gestionar és elevat. Segons el consistori, el 2026 hi ha 1.896 pisos pertanyents a 30 finques la postvenda dels quals s'ha de gestionar. Per al 2027, el nombre baixarà a 1.141, xifra que es reduirà a 1.041 el 2028, a 975 el 2029 i 945 el 2030. A la feina s'han d'afegir els habitatges que s'han adquirit des del 2020 pel dret de tempteig i retracte, que són una mitjana de 124 pisos anuals.
Però el manteniment abasta tot el conjunt de l'habitatge públic: 10.719 pisos pertanyents a 1.015 edificis barcelonins també s'han de mantenir en perfecte estat de revista. Les previsions apunten que el 2027 seran 10.843; el 2028, 11.004; el 2029, 11.524; i el 2030, 12.250 en 1.060 finques diferents.
Control absolut
Aquesta feina inclou la gestió de tota la documentació o paperassa que genera el lloguer, el manteniment preventiu i correctiu, així com el control de les instal·lacions solars tèrmiques, les instal·lacions centralitzades de producció de calor, el fred i aigua calenta sanitària.
Entra, així mateix, en aquesta ingent tasca, el control dels contractes de manteniment dels ascensors, de la prevenció d'incendis, de la protecció d'actius, la coordinació de les comunitats de finques que depenen de l'IMHAB, el control de les instàncies i queixes o la coordinació amb el servei de call center de l'entitat municipal.
Pisos públics de la promoció B2 del barri de Can Ribes de Gavà
Contracte de 12,5 milions
L'Ajuntament de Barcelona acaba de formalitzar aquest mes de juliol un contracte per més de cinc milions d'euros per la gestió dels lloguers dels pisos municipals per als dos propers anys.
El contracte preveu una pròrroga de fins a tres anys més, de manera que l'import total del contracte pot elevar-se fins als 12,5 milions d'euros per externalitzar els serveis de postvenda i manteniment dels edificis adscrits a l'IMHAB. Això significa que aquest servei de control de l'habitatge públic costa a les arques municipals una mica més de 2.500.000 milions l'any.
El contracte se l'ha endut l'empresa Projects & Facilities Management, l'única companyia que es va presentar al concurs. Aquesta baixa participació es deu a l'alta complexitat de les tasques a realitzar i a l'alta especialització en diverses àrees que ha de tenir l'empresa adjudicatària.
Alta especialització
Aquesta empresa, amb seu a Mallorca, està participada per la barcelonina Inco Enginyeria i Gestió i el seu conseller delegat és Joaquim M. Fenollosa, que havia estat director tècnic de Vila Olímpica S.A, l'empresa pública encarregada de la remodelació de Barcelona de cara als JJOO del 92, director general de ATM i director general de Mollos i Espais Portuaris (MEPSA), l'empresa concessionària del Port de Barcelona.
El seu equip està format per més de 80 professionals altament especialitzats en diferents enginyeries, arquitectes i experts en gestió. Treballa també en diversos països de Llatinoamèrica i entre els seus clients es troben les més importants multinacionals espanyoles, així com entitats com el FC Barcelona, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, TMB, l'Hospital de Sant Pau, AENA o el Col·legi d'Economistes de Catalunya.