‘Falstaff’ al Liceu, un digne tancament de temporada
Amb bones veus, la producció de Laurent Pelly de l’òpera de Verdi és més que digna, tant en vestuari com en escenografia, amb la qual juga amb una perspectiva canviant així com amb tancaments parcials de l’escena amb cortines i teló
També Una obra d’art: ‘Nijinsky’ al Liceu
Acaba la temporada d’òpera 25/26 amb la darrera òpera de Verdi i, a més, també és la darrera vegada que dirigeix una òpera el mestre Pons com a director musical del Liceu.
Sense dubte el més rellevant és la marxa del mestre Pons, artífex d’una millora substancial de l’orquestra del Liceu però que també demostra la seva escassa sensibilitat per dirigir òperes italianes. Sempre va a tot volum, sense respectar els cantants i en les seves últimes funcions no anava a canviar. Brillantor de l’orquestra i excel·lent ritme i cadència, sens dubte, però poca modulació sonora, cosa que posa en dificultats algun cantant, especialment els tenors.
Els seus catorze anys al capdavant de l’orquestra s’han notat, per bé, encara que continuen els vicis d’una orquestra excessivament sindicalitzada que limita la ja curta temporada del Liceu. Ni la gran crisi de la temporada 2013/14 ni la covid han aconseguit flexibilitzar la relació laboral de l’orquestra. Veurem què ens depara l’etapa de Jonathan Nott, un director anglès centrat, com Pons, més en la música simfònica que en l’òpera i sense una gran experiència en teatres de referència, ja que ni Bamberger ni Tòquio ho són.
El cor, realment bé
És una autèntica llàstima no haver aprofitat el relleu de Pons per donar un impuls definitiu a la nostra orquestra amb un bon director musical clarament operístic, amb una bona directora, que n’hi ha, i cada cop més, o amb algú molt ben connectat en els cercles operístics que ens garantís la presència de grans estrelles.
Escena de 'Falstaff' al Liceu
La producció de Laurent Pelly és més que digna, tant en vestuari com en escenografia, amb la qual juga amb una perspectiva canviant així com amb tancaments parcials de l’escena amb cortines i teló. Les transicions del punt central de l’acció, els trampantojos, les perspectives en fuga i fins i tot trucs de trampilla aconsegueixen una dramatúrgia riallera. S’ha aconseguit una producció àgil i amena que dona suport a l’argument i la música.
![wer--www-sergipanizo-cat_260504_liceu_werther_a_084.jpeg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/547886.jpg?p=w:320\/h:240&h=d6YiF8RV"])
Les veus també estan bé, amb un Ambrogio Maestri a qui li escau perfectament el paper del burlador burlat. Probablement el tenor César Cortés, en el paper de Fenton, és qui més pateix amb el volum de l’orquestra. Lucas Meachem, Ford en els dos repartiments, i el elenc femení format per Roberta Mantegna, María Miró i Marianna Pizolatto, interpretant a Alice, Nannetta i Sra. Quickly, estan a bon nivell. El cor realment bé, especialment en la mascarada de l’últim acte.
Escena de 'Falstaff' al Liceu
Aquesta producció no destacarà en els annals del Liceu, però tanca molt dignament una temporada que ha tingut les seves llums i ombres. La principal crítica sens dubte vindria per la pròpia programació. Al juliol cal programar òperes populars per omplir el teatre. Falstaff no ho és, com demostra que només s’ha representat en tota la història del Liceu en poc més de 40 ocasions.
Com aconseguir més públic
Si combinem la calor, amb les obres de la Rambla i el poc atractiu de l’obra, a més de dues coincidències amb partits de la selecció de futbol, entendrem per què l’entrada ha estat de les més baixes de la temporada.
Escena de 'Falstaff' al Liceu
Però per baixa que fos l’entrada el que no ha de fer el Liceu és vendre a 50 euros qualsevol localitat. Per a aquests casos ha de ser més astut i, per exemple, oferir preu reduït a joves, a estudiants de música, a abonats d’altres teatres, obrir ofertes d’últim minut,… el que es vulgui, tot menys oferir indiscriminadament per 50 euros qualsevol localitat, incloses les que altres paguen més de 250. Així no es respecta ni als abonats ni al propi teatre, per més que sigui imprescindible una bona entrada, diuen que més del 80% d’ocupació, per evitar les pèrdues en tota funció.
