En colaboración con
‘Grounding’ en l’embaràs: per què connectar amb el terra pot alleujar molèsties
Dedicant uns minuts a sentir el contacte dels peus amb el terra es pot convertir en una ajuda inesperada per guanyar comoditat i benestar
Notícies relacionades
L’embaràs suposa una autèntica transformació física. A mesura que avança la gestació, el centre de gravetat es desplaça, la pelvis s’adapta al creixement del nadó i la musculatura treballa més per mantenir l’equilibri.
Tots aquests canvis poden traduir-se en molèsties lumbars, sensació de càrrega a la zona pèlvica o una major fatiga al final del dia. En aquest escenari, algunes pràctiques senzilles estan despertant l’interès de moltes futures mares per la seva capacitat per millorar la consciència corporal i afavorir una sensació general de benestar.
Una d’aquestes és l’anomenat grounding, un terme que fa referència al contacte directe amb el terra. “Lluny de les teories que li atribueixen suposats efectes energètics, aquesta pràctica s’entén avui des d’una perspectiva física i sensorial”, explica Gemma Ruiz Crespo, directora assistencial de La meva llevadora, equip de llevadores de Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona. Consisteix, simplement, a caminar descalça sobre superfícies segures com gespa, sorra o el terra de casa, o dedicar uns minuts a notar com el cos s’aguanta i distribueix el seu pes.
Més consciència corporal i millor postura
Aquest tipus d’estímuls afavoreixen una major percepció de la posició del cos i ajuden a detectar tensions o desequilibris que sovint passen desapercebuts. “Durant l’embaràs és habitual adoptar postures compensatòries per adaptar-se al creixement de l’abdomen, i ser-ne conscient és el primer pas per corregir-les”, assenyala la especialista.
Caminar descalça també activa la musculatura del peu, una estructura clau per mantenir una bona alineació corporal. Quan el suport és més estable, la pelvis i la columna treballen d’una manera més eficient, cosa que pot contribuir a reduir la sobrecàrrega a la zona lumbar. “Moltes dones descriuen una sensació de més lleugeresa i estabilitat després d’incorporar aquest hàbit a la seva rutina diària”, comenta la directora assistencial de La meva llevadora.
Sensació corporal
Els peus contenen milers de receptors sensorials que envien informació constant al cervell sobre la posició del cos i les característiques del terreny. Durant la gestació, quan l’equilibri pot veure’s alterat pels canvis físics, aquesta informació pren una importància especial. El grounding ajuda a potenciar aquesta capacitat natural d’adaptació i pot afavorir moviments més segurs i coordinats.
A més, la manera com recolzem els peus influeix directament en la pelvis i en la musculatura que l’envolta. Un patró de trepitjada més lliure i natural afavoreix una millor distribució de les càrregues i pot ajudar a disminuir certes tensions acumulades a la zona pèlvica. “Una pelvis que es mou amb més llibertat i un cos millor alineat solen traduir-se en una sensació de més comoditat durant l’embaràs”, explica Gemma Ruiz.
Més enllà dels beneficis físics, aquesta pràctica convida a aturar-se uns minuts i prestar atenció a les sensacions corporals. “Aquest petit exercici d’observació permet identificar rigideses a les espatlles, excés de tensió a l’esquena o postures mantingudes durant massa temps”, recalca la llevadora. I encara que sembli un detall menor, conèixer millor com respon el propi cos resulta especialment útil de cara a l’embaràs i al part.
Benestar físic i mental
Els especialistes recorden que el grounding no és una teràpia ni substitueix l’exercici adaptat, la fisioteràpia obstètrica o el seguiment mèdic. Tampoc no existeixen proves científiques que avalin les teories sobre suposades transferències d’energia entre el cos i la terra. “Tanmateix, sí que hi ha evidències que relacionen el moviment descalç amb una millor activació muscular, una major estabilitat i una percepció corporal més precisa”, aclareix l’experta.
Per això, el valor d’aquesta pràctica rau en la seva senzillesa. N’hi ha prou amb uns minuts al dia sobre una superfície estable i segura per començar a percebre com es distribueix el pes, com respira el cos i com responen els músculs al moviment. “Sempre amb prudència, especialment en les últimes setmanes d’embaràs, quan el risc de perdre l’equilibri és més gran”, insisteix per concloure.
