Fabian, de viure 10 anys en un temple hindú a l'Argentina a obrir-ne un altre al Raval: "En sentit literal, tots som una secta”
El responsable del temple d'ISKCON a Barcelona explica la vida comunitària, la pràctica del sadhana, la filosofia de l'ànima (atma), el karma i la reencarnació, i com el moviment s'ha integrat a la ciutat després de "dècades d'estigma i transformació"
Et pot interessar: Gijs van Hensbergen, biògraf de Gaudí: "La seva autèntica obra mestra és la Cripta Güell, el 'laboratori' previ a la Sagrada Família"
Notícies relacionades
En ple Raval, entre l'anar i venir de turistes, comerços i veïns de tota la vida, el temple d'ISKCON, la Associació Internacional per a la Consciència de Krishna, gairebé no crida l'atenció des del carrer.
No hi ha grans cartells ni elements que el distingeixin de la resta de locals del barri. Només una porta discreta que condueix a un espai on el soroll del centre de Barcelona sembla quedar-se fora.
"És una manera d'organitzar la consciència"
El contrast es percep només creuar l'entrada. L'olor d'encens omple l'ambient i substitueix el bullici exterior per un silenci gairebé constant. A la sala principal, de terra de fusta fosca, diverses persones romanen agenollades davant l'altar mentre una jove camina descalça en cercles repetint el mantra Hare Krishna amb un Japa Mala, el rosari utilitzat per a la meditació, entre els dits.
Al mateix temps, dues dones cuinen en una estança contigua i diverses persones mengen al menjador comunitari. Des d'un pati interior entra la llum natural i allà hi creix la Tulsi, una planta considerada sagrada dins l'hinduisme vaisnava i objecte de veneració per als devots.
El responsable del temple a Barcelona, Dvarka Fabian, resumeix a Metrópoli la filosofia que guia la vida diària del centre: “La vida aquí no és només pràctica religiosa, sinó una manera d'organitzar la consciència”.
De Buenos Aires a Barcelona
Fabian va arribar al moviment Hare Krishna el 1983, quan tenia 21 anys i vivia a Buenos Aires. El que va començar com una recerca espiritual va acabar convertint-se en una dècada de vida monàstica dins d'un temple de la capital argentina.
Temple Iskcon Barcelona Barcelona
La decisió, explica, no va ser immediata, encara que sí va acabar sent definitiva. “Vaig provar durant sis mesos i al final em vaig quedar deu anys vivint al temple”, recorda.
Durant aquella etapa, tota la seva rutina girava al voltant de la pràctica espiritual. El dia començava abans de l'alba i seguia un horari molt estricte. “Ens llevàvem a les quatre del matí, i la primera cerimònia era a les 4:30”, explica.
Després arribaven la meditació, l'estudi de textos religiosos i el treball comunitari. Tot això forma part de l'anomenat sadhana, un terme sànscrit que fa referència a la disciplina espiritual diària que segueixen els practicants del vaisnavisme, una de les principals corrents de l'hinduisme i la tradició religiosa en què s'emmarca el moviment Hare Krishna.
Una vida organitzada al voltant de l'espiritualitat
Fabian defineix el sadhana com una estructura que dóna sentit a les activitats quotidianes del devot. “No era només cuinar o netejar”, assenyala. “Tot es fa amb un objectiu espiritual”.
L'estudi ocupa un paper central dins d'aquesta rutina. Entre els textos fonamentals hi ha el Bhagavad Gita, un dels llibres més importants de l'hinduisme i la principal referència doctrinal del moviment.
Temple Iskcon en ple barri del Raval a Barcelona Barcelona
Des d'aquesta perspectiva religiosa, la identitat de les persones no es limita al cos físic. “El cos és com un vehicle, però el jo és l'ésser espiritual”, resumeix Fabian.
Aquest ésser espiritual és l'atma o ànima, una realitat que, segons la tradició vaisnava, no és material ni visible, però es pot percebre a través de la consciència.
Els anys de l'estigma
L'expansió del moviment Hare Krishna a Europa i Amèrica durant les dècades dels setanta i vuitanta va anar acompanyada d'una forta incomprensió social. Fabian reconeix que aquells primers anys no van ser senzills.
“Érem joves i força fanàtics”, admet al recordar una època en què la majoria de membres tenia entre 20 i 30 anys.
Una persona resant a l'interior del Temple Iskcon de Barcelona Barcelona
L'estètica característica del moviment, els caps rapats, la roba tradicional índia, el vegetarianisme o els cants al carrer eren percebuts com a elements completament aliens a la cultura occidental de l'època.
“En aquella època érem marcians”, comenta entre rialles.
Amb el temps, assegura, la relació amb la societat va anar canviant i la pròpia organització també va evolucionar. “Vam anar aprenent a integrar-nos a la societat d'una manera més natural”, resumeix.
El debat sobre les sectes
La paraula secta ha acompanyat durant anys molts moviments religiosos minoritaris i els Hare Krishna no han estat una excepció.
Fabian distingeix entre el significat acadèmic del terme i l'ús negatiu que se sol fer d'aquest. “Si prens el terme en sentit literal, tots som sectes”, afirma, al·ludint a les diferents branques que sorgeixen dins de les grans tradicions religioses.
Interior del Temple Iskcon de Barcelona Barcelona
Tanmateix, rebutja l'associació del concepte amb la manipulació o el control psicològic.
“Hi ha llibertat per venir, participar o no participar”, sosté.
Per a ell, la idea del lliure albir és un dels principis fonamentals de la tradició vaisnava. “Si no hi ha lliure albir, no pot haver-hi amor ni devoció”, subratlla.
La relació amb la família
Un dels principals temors que envoltaven el moviment durant els seus primers anys era la suposada ruptura dels vincles familiars.
“Deien a la meva mare que no em tornaria a veure mai més”, recorda Fabian. En el seu cas, assegura que la relació amb el seu entorn mai es va interrompre. “Tots els diumenges anava a veure la meva família”, explica.
Altar del Temple Iskcon de Barcelona Barcelona
Reconeix, però, que sí que van existir casos de distanciament temporal, especialment durant les primeres etapes del moviment a Europa i Amèrica Llatina.
Segons explica, amb el pas dels anys l'organització va evolucionar cap a models més integrats amb la vida familiar i professional.
L'arribada a Barcelona
Fabian va arribar a Barcelona el 2004, en plena crisi econòmica argentina després del corralito. La situació del país va ser determinant per prendre la decisió d'emigrar.
“El meu pare ja va passar per tantes d'aquestes… no volia que les meves filles visquessin el mateix”, explica. La seva arribada va estar vinculada inicialment a activitats interreligioses i, en principi, havia de ser temporal.
Tanmateix, l'acollida va canviar els seus plans. “Em van acollir tan bé que m'hi vaig quedar”, resumeix.
Una comunitat petita però diversa
Actualment, al voltant de deu persones viuen de manera permanent al temple del Raval. La comunitat vinculada, però, és molt més gran.
“Hi participen al voltant de 500 persones”, explica Fabian. La majoria desenvolupa una vida completament integrada fora del temple, amb feina, estudis i família, mentre manté la pràctica espiritual i participa en activitats concretes de la comunitat.
Segons assenyala, la comunitat reflecteix també la diversitat migratòria de Barcelona, amb presència de persones procedents de Sud-amèrica, l'Índia, Rússia, Ucraïna i Nepal.
Les celebracions al carrer
La presència pública del moviment es manifesta principalment a través de processons i cants devocionals en espais oberts, una de les imatges més recognoscibles dels Hare Krishna arreu del món.
Aquestes activitats, però, també han generat tensions amb la normativa municipal.
Interior del Temple Iskcon de Barcelona Barcelona
Fabian explica que en algunes ocasions la Guàrdia Urbana ha aturat activitats organitzades a la via pública. “Estem en diàleg amb l'Ajuntament”, afirma.
El responsable del temple considera que la elevada pressió turística i la saturació del centre de Barcelona dificulten aquest tipus de celebracions.
D'entre els esdeveniments més importants destaca el Ratha Yatra, previst per al proper 18 de juliol, una processó tradicional que recorrerà la ciutat acompanyada de música i carrosses.
Un espai d'espiritualitat al mig del Raval
La jove segueix recorrent la sala amb el rosari entre les mans mentre repeteix el mantra en silenci. A la cuina, diverses persones continuen preparant el menjar i al menjador l'activitat transcorre sense presses.
Menjador del Temple Iskcon de Barcelona Barcelona
Des del pati interior, la llum segueix caient sobre la Tulsi.
Fabian ho resumeix sense solemnitat: la comunitat no es concep com un espai aïllat del món, sinó com un lloc de pràctica espiritual que manté una relació constant, i a vegades complexa, amb la ciutat que l'envolta.
