Eric Sanz, expert en finances: “Els nostres pares amb 30 anys tenien un pis, per a nosaltres és impossible”
Comprar un habitatge requereix actualment entre 10 i 15 salaris anuals, i qui ho aconsegueix sol quedar hipotecat durant 30 anys
El refugi de Paz Padilla: un poble de 80 habitants on conserva una masia rural del segle XVIII i una piscina d'aigua salada
L'habitatge és una de les principals preocupacions dels catalans. Avui dia, per a una gran part de la societat amb sou mitjà, és gairebé impossible accedir a un habitatge. Els preus del mercat immobiliari arriben a màxims històrics, cosa que dificulta l'emancipació dels joves.
Actualment, el preu mitjà del metre quadrat a Catalunya se situa en 2.923 euros, arribant a superar la xifra dels 5.000 euros a Barcelona i gairebé els 7.000 euros a Cadaqués.
L'arrel del problema no només està en els baixos salaris, sinó en què els ingressos no creixen al mateix ritme que els preus dels béns essencials: "Si els nostres sous no pugen al ritme en què puja el que necessites per comprar aquest carretó de la compra per viure, per pagar el teu lloguer, per pagar les teves factures, aquí és on hi ha el problema", assegura l'economista Eric Sanz.
L'accés a l'habitatge és gairebé impossible
Un dels grans desafiaments de la generació actual és l'accés a l'habitatge. Com venim explicant fa dies, aquesta és la principal preocupació dels catalans. Un problema que està relacionat amb l'augment dels preus de l'habitatge i l'escassetat d'oferta, cosa que dificulta l'accés a un habitatge digne.
![Xaima / captura YouTube](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557166.jpg?p=w:320\/h:240&h=gcl8RHva"])
Mentre que els nostres pares o avis podien adquirir un pis abans dels 30 anys, avui dia aquest escenari resulta gairebé impossible. "Els nostres pares o els pares dels nostres pares amb 30 anys probablement tenien un pis, per a nosaltres és impossible que accedim a això", subratlla Sanz.
Comprar un habitatge requereix actualment entre 10 i 15 salaris anuals, i qui ho aconsegueix sol quedar hipotecat durant 30 anys. Aquest canvi no només és un obstacle econòmic, sinó també social i cultural: per primera vegada, es percep “una generació que serà menys rica que l'anterior”.
![Un jardinero trabajando / Unsplash](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/308286.jpg?p=w:320\/h:240&h=1xLp3gpG"])
L'educació financera no interessa als líders
La manca d'educació financera agreuja tots aquests problemes. Gran part de la població desconeix com funcionen els tipus d'interès, quant es paga realment d'interessos en una hipoteca o fins i tot com interpretar adequadament una nòmina.
Aquesta ignorància no és casual, segons Sanz: "No interessa als governs... que la gent sàpiga què és el que està passant al món". El resultat és una societat més influenciable, dependent i, en paraules seves, "més esclava". Com menys es comprèn el sistema financer, més fàcil resulta per a les elits polítiques i econòmiques manipular les condicions al seu favor.
![Jordi Évole / EFE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557351.jpg?p=w:320\/h:240&h=KKSynTP5"])
En definitiva, l'economista i expert financer posa de manifest un escenari preocupant: la dificultat creixent de cobrir les necessitats bàsiques a causa de la inflació, la impossibilitat d'accedir a un habitatge en condicions dignes, la pèrdua de riquesa intergeneracional, el risc d'un major control governamental a través dels diners digitals i la fragilitat que suposa la manca d'educació financera.
Tot això compon un cercle viciós en què la llibertat individual i la prosperitat econòmica es veuen cada cop més amenaçades. Trencar amb aquest cicle requereix no només polítiques més justes, sinó també un esforç conscient per part dels ciutadans per formar-se, qüestionar el sistema i buscar alternatives que els permetin recuperar el control sobre el seu present i el seu futur.
