Marc Vallès, el jove que va impulsar un equip femení de dones migrants a Barcelona: "És molt més que futbol, aquí comença una xarxa d'integració"
Street Soccer Barcelona és un projecte que combina esport i cohesió social amb una missió clara: millorar la qualitat de vida de persones en exclusió amb "vincles de solidaritat i suport mutu"
Més reportatges: Chayma Rachdi, jove marroquina nascuda a la Mina: "Vinc d'una família en què les dones sempre han estat independents"
Notícies relacionades
Són les 20:45 hores de la tarda i com cada dimarts a la tarda, en un petit camp de gespa artificial a Barcelona, se senten els cops secs de la pilota contra el peu, rialles nervioses i veus que s'animen les unes a les altres.
Fàtima, de 24 anys i originària del Marroc, arriba amb la seva samarreta d'entrenament i les seves botes ajustades, ajustant-se els cabells mentre saluda tímidament les seves companyes.
Va arribar sola a Espanya als 17 anys, deixant enrere la seva família i passant per un centre de menors fins poder començar a construir una vida pròpia.
Jugadores durant un entrenament de Street Soccer a Barcelona
“A vegades estic trista o estic malament i vinc perquè sé que després em sentiré millor”, diu la jove en conversa amb Metrópoli. Per a Fàtima, com per a moltes altres noies migrants, el futbol no és només un esport: és una , un espai "on el món exterior, els papers, la solitud, la burocràcia, pot esperar una estona".
Aqua, de Gàmbia, de 18 anys, va arribar amb 16 juntament amb el seu germà. Va passar mesos en un centre amb més de 30 noies, després en un pis compartit amb només quatre companyes. “M'agrada l'equip perquè vull aprendre coses, millorar el meu idioma i conèixer molta gent”, explica amb un castellà encara no gaire polit.
Arribar i pertànyer
Totes dues formen part de Street Soccer Barcelona, un projecte que combina esport i cohesió social. La seva missió és clara: millorar la qualitat de vida de persones en exclusió social, especialment joves migrants.
El director, Marc Vallès, explica que aquí les noies troben un primer punt de seguretat, un espai on "fer esport sense ser jutjades pel seu nivell, el seu idioma o la seva situació administrativa".
Jugadores de Street Soccer durant un entrenament a Barcelona
El camp és un microcosmos d'integració. Les noies arriben amb uniformes de diferents colors, algunes tímides, altres somrients. Es saluden amb abraçades ràpides o un simple xoc de mans. Els entrenaments comencen amb exercicis de mobilitat, estiraments i passades curtes. L'entrenador Yacoba Conde, exjugador migrant de Guinea Conakry, observa, corregeix i anima.
“El que més m'agrada és ensenyar el que he après. El primer entrenament pot passar sense parlar, però al segon ja comencen a deixar anar paraules, a interactuar. Ajuda molt a integrar-se”, comenta.
Entrenament de Street Soccer a Barcelona
Mentre practiquen, les noies aprenen a coordinar-se, a confiar les unes en les altres i a ocupar espai en un entorn que moltes vegades els resulta hostil. El futbol es transforma en un llenguatge comú, una manera d'existir juntes sense barreres.
Entre elles i les seves companyes es teixeixen vincles de solidaritat i suport mutu, essencials en un entorn que sovint ignora les seves necessitats.
Entrenament de l'equip femení de Street Soccer de Barcelona
Entre disciplina i pertinença
El futbol no és només diversió. És també disciplina, constància i aprenentatge de normes socials. Cada entrenament segueix una estructura: escalfament, passades, exercicis de coordinació, tàctiques de joc i partits curts. A poc a poc, les noies desenvolupen un sentit de pertinença, una identitat dins del grup.
Entrenament de Street Soccer al Clot, Barcelona
Vallès destaca que aquest vincle és vital: "Venen d'un procés migratori molt complicat, deixen moltes coses enrere, i l'esport els permet vincular i formar part d'un grup". Yacoba afegeix que ensenyar a les noies és diferent que ensenyar a nois: “Elles aprenen ràpid, escolten, interactuen. Això genera un cercle positiu: l'esforç es reconeix i la satisfacció personal augmenta”.
Cada sessió es converteix en una classe de resiliència, confiança i comunicació, tot sota l'excusa d'entrenar futbol.
Més enllà del camp
Street Soccer no es limita als entrenaments. Les noies participen en partits amistosos, lligues locals i activitats de sensibilització. També s'organitzen sortides a la muntanya, tallers, excursions i formacions en l'àmbit esportiu. L'objectiu és que l'esport sigui un vehicle d'integració social i laboral, oferint eines per a arbitratge, auxiliars d'entrenador o participació com a voluntàries a l'associació.
Jugadores de l'equip femení de Street Soccer de Barcelona
Vallès recalca que el projecte és un punt complementari dins d'una xarxa de suport més àmplia: connecta les noies amb fundacions, serveis d'ocupació i programes d'acollida, sempre respectant la confidencialitat i seguretat de qui hi participa. Així, cada entrenament és també una finestra cap a oportunitats més àmplies, encara que no elimina les dificultats del dia a dia.
Multiplicar espais
Al final de l'entrenament, les noies es dutxen, es canvien i algunes s'acomiaden amb abraçades ràpides. A fora, la ciutat segueix el seu ritme. Dins, el camp queda buit, però les històries persisteixen: l'arribada sola, els papers que triguen a sortir, la necessitat de treballar, d'aprendre, d'encaixar.
Street Soccer Barcelona ofereix més que futbol: ofereix temps, espai i comunitat. Per a dones migrants com Fàtima i Aqua, és un territori de resistència, un lloc on els seus passos, com les seves passades, poden dirigir-se cap a un futur més segur i més just.
Una de les jugadores de l'equip de Street Soccer
El responsable somia amb multiplicar aquests espais i aconseguir que tota la comunitat esportiva incorpori aquesta mirada inclusiva. Yacoba veu en cada passada, en cada assistència, en cada somriure de les seves jugadores, la confirmació que aquesta feina té sentit.
