El passeig marítim ideal per recórrer a peu: 25 quilòmetres, una església del segle XVII i on menjar el millor arròs mariner
Un passeig de 2,5 quilòmetres, completament pla i pensat per a vianants i ciclistes, actua com a eix vertebrador del municipi, unint el promontori de La Punta amb els Jardins de Terramar
L'estació del metro de Barcelona que es va inaugurar el 1975 i manté el seu nom original: té la línia més antiga
A només 35 quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Garraf, es troba Sitges, una destinació que aconsegueix concentrar en un espai reduït una identitat mediterrània única marcada per la història, l'arquitectura i el mar.
Tot i que el terme municipal abasta una extensió més gran, el cor de l'experiència per als vianants és el seu emblemàtic Passeig Marítim. Aquest traçat d'aproximadament 2,5 quilòmetres, completament pla i pensat per a vianants i ciclistes, actua com a eix vertebrador del municipi, unint el promontori de La Punta amb els Jardins de Terramar.
En caminar vora l'aigua, el visitant es troba amb una doble realitat: d'una banda, el so constant de les onades a platges urbanes com L'Estanyol o la Riera Xica; de l'altra, un impressionant catàleg d'arquitectura indiana. Aquestes viles i palauets van ser construïts a finals del segle XIX i principis del XX per sitgetans que van tornar de Cuba després de fer fortuna, deixant un llegat de prosperitat que encara avui defineix la façana marítima.
El símbol: l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla
La silueta que domina tot el passeig i s'ha convertit en l'icona de Sitges és la seva església parroquial. Situada sobre el rocós promontori de La Punta, l'edifici actual es va començar a aixecar el 1665 sobre les restes de temples anteriors.
![Metro Barcelona / Wikipedia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/06\/09\/actualitat\/1003742769139_16186638_320x180.jpg"])
El seu perfil asimètric, amb un campanar afegit al segle XIX, és la imatge més fotografiada del municipi. Més enllà del seu valor estètic, el temple alberga tresors com un orgue barroc de 1697 i les seves escalinates són el centre neuràlgic de les festes populars i els tradicionals castellers.
Gastronomia: L'autèntic arròs a la sitgetana
Després d'un passeig sota la llum daurada del capvespre —que ja va inspirar artistes com Santiago Rusiñol—, la recompensa arriba a taula. La joia de la cuina local és l'arròs a la sitgetana, una recepta de mar i muntanya que trenca els esquemes de l'arròs mariner tradicional.
![Una ración de patatas bravas en una imagen de archivo / ARCHIVO](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2023\/10\/10\/gastro\/800930196_9106607_320x180.jpg"])
Aquest plat combina de manera singular productes com:
- Carns: Costella de porc i botifarres artesanes.
- Peixos i mariscos: Sípia, gambes i escamarlans.
- El toc secret: Un raig de Malvasia de Sitges, el vi dolç local que aporta un matís aromàtic únic al conjunt.
![La Ruta dels 7 Gorgs (Ripollès) / Wikimedia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/06\/09\/actualitat\/1003742768901_16183003_320x180.jpg"])
Per completar l'experiència, és imprescindible tastar abans el xató, una amanida d'escarola i peix en salaó amb una intensa salsa de fruits secs i nyores, elaborada habitualment amb producte fresc procedent de la llotja de Vilanova i la Geltrú.
