Ja ha entrat en vigor: la Llei de Propietat Horitzontal prohibeix votar les obres de millora en una junta si hi ha veïns majors de 70 anys
Segons l'article 10.1 de la llei, determinades obres destinades a eliminar barreres arquitectòniques passen a ser obligatòries, de manera que no requereixen aprovació prèvia de la comunitat en junta
Altres notícies: La nova estació de Castelldefels ja té data: així avança la gran reforma ferroviària de 30 milions
Notícies relacionades
- Victòria veïnal a Sant Andreu: Barcelona insonoritzarà el poliesportiu de la Sagrera després de més de 20 anys de queixes
- Va entrar en vigor: treballar de nit entre les 22.00 i les 6.00 hores dóna dret “a una retribució específica”
- Ja ha entrat en vigor: les anxoves de llauna i altres conserves de peix canvien per sempre la seva qualitat alimentària el 2026
En moltes comunitats de propietaris, l'execució de obres d'accessibilitat en l'edifici depèn del que decideixi la majoria en junta. Això significa que intervencions com adaptar els accessos o millorar la mobilitat poden quedar bloquejades pel vot dels veïns.
Actuacions com instal·lar una rampa, eliminar esglaons al portal o fins i tot col·locar un ascensor podien no tirar endavant si diversos propietaris s'hi oposaven, paralitzant així millores clau per a l'accessibilitat.
Canvi normatiu en la Llei de Propietat Horitzontal
Tanmateix, la Llei de Propietat Horitzontal estableix un canvi important quan a l'edifici resideixen persones majors de 70 anys o veïns amb discapacitat reconeguda. En aquests casos, la normativa introdueix un règim específic per garantir l'accessibilitat.
Obres de la L8 de FGC a Barcelona
Segons l'article 10.1 de la llei, determinades obres destinades a eliminar barreres arquitectòniques passen a ser obligatòries, de manera que no requereixen aprovació prèvia de la comunitat en junta.
Obres obligatòries sense necessitat de votació
Això implica que els veïns ja no poden bloquejar mitjançant votació actuacions necessàries perquè una persona gran o amb mobilitat reduïda pugui entrar i sortir del seu habitatge amb normalitat i seguretat.
S'hi inclouen mesures habituals com la instal·lació de salvaescales, l'adaptació d'accessos comuns o la col·locació d'un ascensor, especialment quan les escales suposen una barrera significativa.
Accessibilitat en edificis antics
Aquestes intervencions són especialment freqüents en edificis antics, construïts fa dècades, on les barreres arquitectòniques continuen presents i afecten l'autonomia de molts residents.
N'hi ha prou amb l'existència d'uns pocs esglaons a l'entrada per dificultar greument la mobilitat, cosa que ha motivat que la normativa prioritzi l'eliminació d'aquestes barreres davant la decisió majoritària.
Límit econòmic per a la comunitat
La llei, però, estableix un límit per protegir els propietaris. La comunitat haurà d'assumir el cost de les obres sempre que la quantitat que correspongui a cada habitatge no superi l'equivalent a dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes, descomptant possibles ajuts públics.
Si el cost és superior, l'obra continuarà sent obligatòria, tot i que el sol·licitant podria assumir la part que excedeixi aquest límit establert.
Ajuts i gestió de les obres
A més, quan existeixen subvencions o ajuts públics que redueixen el cost total, la comunitat continua estant obligada a executar les obres d'accessibilitat.
En aquests casos, els experts recorden que el procediment no implica actuar sense comunicació: el que és habitual és informar el president o l'administrador de la finca i coordinar l'execució dels treballs per minimitzar molèsties entre els veïns.