A la carrer Consell de Cent 151 en ple centre de Barcelona, el soroll urbà té una cadència diferent. No és estrident, no és caòtic. És més aviat una successió de passes, salutacions breus i rutines que es repeteixen davant d'un petit local on conviuen diaris, alfajors, revistes i converses que mai semblen del tot tancades.
És el Kiosco Argento, un espai que a simple vista es podria confondre amb qualsevol quiosc de barri, però que en realitat funciona com una intersecció cultural entre l'Argentina i Catalunya, entre premsa tradicional i productes importats, entre allò quotidià i allò migrant.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
Darrere el taulell hi ha el seu creador, un home de Buenos Aires que va arribar a Barcelona fa set anys. La seva història no comença amb una ruptura, sinó amb un moviment constant: “Sóc de Buenos Aires, Argentina. Vaig arribar fa aproximadament 7 anys a Barcelona”, explica amb naturalitat en conversa amb Metrópoli, com si el trajecte no hagués estat tant un salt com una continuació.
Un viatge sense retorn programat
La seva arribada no va ser planificada com un tancament, sinó com una obertura. Parla d'una vida marcada pel moviment: “Vaig venir una mica a l'aventura. La veritat és que m'agrada molt viatjar, m'agrada conèixer altres països”. Abans d'establir-se a Barcelona, havia passat per Mèxic, Londres i diferents punts de Llatinoamèrica, sempre orbitant al voltant del món de la creativitat i la publicitat.
El punt d'inflexió va arribar en una estada prèvia a la ciutat: “Em va agradar molt la ciutat. Després vaig anar a treballar a Mèxic, vaig estar per Londres i en aquella època volia establir-me en un lloc on realment em sentís còmode i Barcelona per a mi és la ciutat més bonica fora de l'Argentina”.
No va ser una decisió abrupta, sinó una acumulació de sensacions. Barcelona va acabar sent el lloc on va decidir “emprendre la meva vida”.
Del món publicitari al taulell del barri
La seva formació i carrera inicial no tenien res a veure amb un quiosc. Treballava en publicitat, màrqueting, redacció creativa. Tanmateix, amb el temps va aparèixer la necessitat de canviar l'eix. “Estava com a responsable de màrqueting en una empresa argentina aquí a Barcelona també”, explica, fins que alguna cosa es va trencar internament.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
“Va arribar un moment en què vaig fer 40 anys i… vaig fer un clic i tenia ganes de fer alguna cosa pròpia”, resumeix. Aquest “clic” no va ser només professional, sinó vital.
El seu entorn també va influir. La seva parella, emprenedora, va ser clau en l'impuls: “La meva dona és emprenedora… va ser una de les persones que em va impulsar i em va animar a emprendre”.
D'aquesta barreja entre experiència professional, necessitat personal i entorn proper neix el projecte.
El quiosc com a decisió vital
El local ja existia. Era un quiosc de premsa tradicional, situat en una cantonada que havia estat reubicada després de la transformació urbanística de l'entorn. Però la mirada del nou propietari no va ser la de la ruptura, sinó la de la continuïtat.
“Per a mi una de les coses més importants era mantenir la premsa, mantenir viva tot el que són les revistes, els diaris”, explica. I afegeix una idea clau: “El quiosc és de tota la vida per als veïns i no volia canviar el concepte radicalment”.
EL KIOSCO ARGENTO
Durant un temps, el negoci es va mantenir fidel a aquest model clàssic: diaris, revistes, cromos. Però el context va canviar. “La venda de la premsa estava decaient… s'estan passant molt als mitjans digitals”, reconeix.
La transformació: neix el Kiosco Argento
El gir no va ser immediat. Va ser progressiu, gairebé orgànic. “Vam decidir òbviament emprendre amb aquest nou concepte que és el kiosco Argento”, explica.
El canvi no va significar esborrar el que hi havia abans, sinó afegir capes. L'objectiu era clar: “No matar la premsa, ha de conviure amb la premsa”.
El resultat és un espai híbrid on conviuen dos mons. Ell mateix ho resumeix amb una imatge molt concreta: “Fem la barreja literalment meitat i meitat”.
La premsa ocupa un costat. L'altre s'omple de productes argentins. I al mig, el flux constant de veïns.
Un quiosc que es torna viu
La relació amb el barri no és passiva. És d'ajust continu. “El quiosc és com una mena de local viu. Tot el temps estem canviant, tot el temps ens estem adaptant”, diu.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
Aquest dinamisme s'alimenta d'una cosa essencial: l'escolta. “Escoltem molt els veïns, què és el que volen”.
La resposta del barri, segons explica, ha estat immediata i positiva. “Molt bona. La veritat és que els veïns estan encantats”, afirma. No només per l'oferta de premsa, sinó per la incorporació de nous productes i dinàmiques culturals.
Argentina dins de Barcelona
El quiosc no només ven productes: transporta referències culturals. Alfajors, dolços, herbes, marques importades i locals conviuen com a part d'una identitat expandida.
L'acollida de la comunitat argentina ha estat especialment intensa. “La comunitat argentina està feliç… per trobar altres argentins i fer aquesta trobada cultural”, explica.
La idea de comunitat apareix constantment: no només com a origen, sinó com a retrobament.
Cultura a la vorera
El quiosc ha transcendit la seva funció comercial per convertir-se en punt de trobada. “Això és un punt de trobada cultural”, afirma sense embuts.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
En ocasions, l'espai acull activitats informals: partides d'escacs obertes, artistes, músics. “Tenim també artistes que venen a fer tracks en viu, escriptors…”, enumera.
El resultat és un híbrid difícil de classificar: ni només comerç ni només espai cultural, sinó totes dues coses alhora.
Emprendre a Barcelona: llums i friccions
No tot ha estat fluid. El relat sobre l'emprenedoria inclou també dificultats estructurals. “Em vaig trobar amb molts entrebancs burocràtics”, reconeix.
La condició d'autònom, els impostos i la càrrega administrativa formen part del paisatge. “És difícil per tot el que hi ha de càrrega impositiva”, afirma, sense dramatitzar, però amb claredat.
Tot i així, també destaca el costat positiu: xarxes de suport, associacions i acompanyament institucional. “Això és una cosa molt positiva perquè t'obren els ulls”.
Aprenentatge sense penediment
Quan se li pregunta si tornaria a emprendre, la resposta és immediata: “100%, segur que sí”.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
No hi ha idealització, però tampoc penediment. Fins i tot els errors es reinterpreten com a part del procés: “Jo crec que de tot s'aprèn”.
Un dels aprenentatges clau va ser el ritme: el temps que van trigar a transformar el concepte del quiosc. Un altre, més personal, va ser la conciliació amb els canvis vitals, inclosa la paternitat.
Migració i pertinença
El quiosc també funciona com a observatori de la migració argentina. Les històries que passen pel taulell són diverses, però comparteixen un fil comú: la recerca d'estabilitat.
“El que sí reuneix la majoria és la tranquil·litat”, explica. I desenvolupa: “Aquí es viu tranquil… no has d'estar pensant en la inseguretat o en com arribar a final de mes cada dia”.
El contrast amb l'Argentina apareix de manera recurrent, però sense judici: cicles econòmics, incertesa, però també una identitat marcada per la mobilitat.
Créixer sense trencar l'equilibri
El futur del projecte inclou expansió. “Tant de bo aquest any pugui obrir-ne un altre més a Barcelona i ja traslladar-nos a Madrid”, assenyala.
El Kiosco Argento al carrer de Consell de Cent
Però l'estratègia és clara: creixement ordenat. “Volem fer les coses bé, de manera professional”.
No hi ha pressa. Hi ha estructura.
Un lloc que roman
A la cantonada de Consell de Cent, el quiosc obre cada matí a les 7:30 hores. Els veïns entren, saluden, pregunten. Alguns compren premsa, altres busquen un sabor argentí, altres simplement conversen uns segons abans de seguir el seu camí.
I en aquest gest repetit, gairebé invisible, el Kiosco Argento es consolida com alguna cosa més que un negoci: un espai on dues geografies es toquen sense fricció.
O com ho resumeix el seu creador, amb una barreja de convicció i desig: “La meva intenció és que el quiosc segueixi creixent, s'adapti a les necessitats del barri, dels veïns i del públic en general”.