D'un centre d'immigració als Estats Units a la gàbia de Cornellà: l'odissea de Rodrigo, el lluitador de MMA

Amb 19 anys va deixar el seu Perú natal per instal·lar-se a Espanya. Tot i que el seu primer objectiu no era Europa. Ell volia viatjar als Estats Units i fer carrera esportiva allà. Una carrera de sang, suor i llàgrimes, literalment.

Rodrigo Rivoin, lluitador professional de Mixed Martial Arts (MMA), va intentar dues vegades accedir al país nord-americà. Va intentar-ho amb una motxilla a l'esquena i sol, després que li deneguessin el visat. De manera clandestina. La seva companyia eren les desenes de persones --avis i nens inclosos-- que, com ell, creien en el "somi americà" i es van embarcar en una odissea.

Rodrigo Rivoin, el lluitador professional de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Va creuar rius i va caminar dies per la selva per creuar la frontera a Mèxic. Va pagar milers de dòlars --els seus estalvis-- als anomenats 'coyotes', però no li va servir de res. En ambdues ocasions va acabar detingut en un centre d'immigració, aïllat. I, finalment, el van enviar de tornada al seu país.

Avui, Rodrigo té 23 anys i és un noi alegre que no veu com a experiències negatives les seves fortes vivències. El jove s'entrena cada dia al gimnàs 69 Monos de Cornellà de Llobregat. Allà hi viu, també, amb diversos companys de pis. Compagina la seva dura preparació física amb dues o tres feines i no defalleix: "A curt o a llarg termini, me n'aniré als Estats Units".

Rodrigo Rivoin, el lluitador professional de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Futur prometedor a les MMA

Rodrigo atén Metròpoli al mateix gimnàs de Cornellà que li va donar l'oportunitat de venir a Espanya. Entre cops de puny i puntades de peu de la resta d'usuaris, explica la seva història.

El jove va néixer i créixer en una família més aviat acomodada al Perú. Allà les arts marcials el van seduir des de ben petit. "Desfegava la ràbia que tenia", explica a aquest mitjà, assegut en un sac dins d'una gàbia de MMA. I va resultar que se li donava bé. Després de disputar diverses baralles al seu país, Rodrigo de seguida va voler aspirar a més.

Rodrigo Rivoin, el lluitador professional de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

La seva situació personal, explica, també el va empenyer una mica a això. La seva família no passava per un bon moment econòmic i, sent el gran de quatre germans, part de la responsabilitat sobre el benestar dels seus va recaure, diu, en ell. Per això va prendre una de les decisions més importants de la seva vida.

Primera travessia als Estats Units

"Volia marxar als Estats Units costés el que costés. Allà, les MMA són més professionals i pots fer una bona carrera", explica el lluitador. Però sabia que no seria fàcil arribar-hi. Les autoritats nord-americanes li van denegar el visat i no li va quedar altra opció que valorar entrar al país de manera irregular.

Andrea 'Kali' Meneses, la lluitadora de Gavà que ha fet el salt a Miami: "Si tu no ets campiona, algú ho serà per tu"

No li ho va comentar a la seva mare fins un dia abans, quan ja tenia el seu escàs equipatge a punt. En aquell moment, a ella només li va quedar recolzar-lo. El jove va parlar amb uns familiars que havien aconseguit creuar als Estats Units il·legalment i romandre al país. Va decidir embarcar-se en la perillosa ruta terrestre que milers de persones fan cada any a la recerca d'un futur millor.

Rodrigo Rivoin, lluitador de MMA, durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Els 'Coyotes'

Rodrigo portava amb ell uns quants milers de dòlars --prop de 5.000-- que va pagar a un 'coyote' perquè el guiés en la travessia. Diners que havia aconseguit estalviar de les seves baralles professionals a la seva ciutat.

"Allò era de pel·lícula. Ens ajuntaven 50 persones i ens portaven a una casa de refugi. Allà esperàvem", recorda el lluitador. Podien passar-se dies esperant fins que els 'coyotes' els donaven llum verda. "Ens anaven traient de 15 en 15 i ens amagaven en camions".

Rodrigo Rivoin amb un company al gimnàs '69 Monos' de Cornellà Òscar Gil Coy Cornellà

En un moment del camí van haver de creuar un riu, amb l'aigua arribant-li fins al coll. "Hi havia avis, gent amb crosses. Ens deien que ni se'ns acudís ajudar-los si queien perquè podia significar la fi per a nosaltres també". Un error li podia costar, literalment, la vida. O bé per la corrent o bé perquè podia caure en mans de segrestadors i extorsionadors.

Una "nevera" i una entrevista

Finalment, Rodrigo ho va aconseguir i va creuar la frontera. "Primer ens van retenir a la nevera". Coneguda així entre els migrants irregulars perquè es tracta d'una carpa amb l'aire condicionat "a tope". "Era època de coronavirus i allà ens feien les proves", recorda el noi.

I, després d'això, va passar a enfrontar-se a la temuda entrevista. Realitzada per agents oficials d'asil, Rodrigo va haver d'explicar la seva història. El motiu de la seva entrada al país, el motiu pel qual fugia de la seva terra. "Però van dictaminar que havia de tornar al Perú. Llavors no sabia que per evitar la deportació havia de provar la por creïble i no estava preparat".

Rodrigo Rivoin, lluitador de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

L'entrevista de la por creïble és un procés crucial a la frontera nord-americana per a qui sol·licita asil entrant de manera irregular. Els oficials determinen si existeix un temor justificat de persecució o tortura al país d'origen --per raça, religió, nacionalitat, opinió política o grup social--. Superar-la permet continuar el procés d'asil, mentre que fallar-la comporta una ràpida deportació.

Segon intent

Aquest primer intent li va valer a Rodrigo estar diversos mesos tancat en un centre d'immigració. Una experiència que no va ser traumàtica per a ell. O almenys així ho expressa. "Podíem parlar per telèfon amb les nostres famílies o fer videotrucades amb una tauleta que ens tornàvem entre tots. Però ens tractaven com a delinqüents, teníem horaris estrictes. L'esmorzar se servia a les 04:00 hores. El dinar a les 10:30 hores". Encadenat de cintura, peus i mans, passava el temps esperant la seva resolució.

Rodrigo Rivoin, lluitador de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Tanmateix, poc després que el deportessin, Rodrigo ho va tornar a intentar. Aquesta vegada va estar gairebé un any detingut en un altre centre d'immigració. I el resultat va ser el mateix: la deportació. "Em vaig inventar una altra història per convèncer els oficials, però tenien gravada la meva primera entrevista i es van adonar que mentia".

L'esport, la seva sortida

De la seva estada detingut tot aquell temps no explica gaires detalls. Però sí recorda els càstigs. En una ocasió, a Rodrigo el van castigar per practicar ombres al pati. "Em van dir que fomentava la violència i em van tancar al forat". Una cel·la totalment a les fosques, sense llum, i aïllada. "No ens netejaven el lavabo i ens portaven molt poc menjar".

Al "forat" hi va tornar una segona vegada per una baralla amb un altre usuari del centre. "Es va ficar amb la meva família i li vaig clavar". La conseqüència? Una setmana d'aïllament total i absolut.

Rodrigo Rivoin, lluitador de MMA durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Viatge a Espanya

Després d'11 mesos, Rodrigo va tornar al seu Perú natal. El seu somni americà s'havia vist frustrat. Però va aparèixer l'espanyol. Quan una porta es tanca, s'obre una finestra, diuen. Al seu gimnàs va conèixer un lluitador del '69 Monos' de Cornellà de Llobregat. Mitjançant ell, va aconseguir una beca esportiva. I la resta és història.

Rafael, l'italià que va passar de repartir pizzes a impulsar el 'boxa xinès' des de Santa Coloma: "No és kickboxing ni judo"

Rodrigo va viatjar a Espanya i es va allotjar un temps amb un dels seus tiets. Avui, viu en un pis a Cornellà amb diversos companys --un d'ells, Josua Hernández-- i compagina fins a tres feines ocasionals. El seu somni segueix sent fer carrera als Estats Units, però és a Catalunya on ha trobat el seu lloc.

Rodrigo Rivoin durant la seva entrevista amb Metròpoli Òscar Gil Coy Cornellà

Participació en un reality

Amb gairebé una desena de combats professionals a l'esquena, Rodrigo també va passar una mala ratxa. "Vaig tenir dues derrotes seguides i vaig pensar que això no era per a mi perquè ho estava donant tot i no obtenia resultats". Però la gent que l'envolta el va ajudar a sortir-ne.

Fins i tot va tenir l'oportunitat de participar en un reality, el 'The Ultimate Warrior', dels germans Climent. Allà va conèixer el seu company de pis, Josua Hernández. Un altre jove que, com ell, va marxar del seu país, El Salvador, per forjar-se un futur.

Ara, Rodrigo dedica el seu cos i ànima a entrenar. Encara avui es posa nerviós quan entra en una gàbia disposat a lluitar un combat de MMA. Però li passa ràpid. El seu objectiu el té clar i això és el que importa.