És oficial: l'empresa té 5 dies per abonar una indemnització per acomiadament improcedent, segons la Llei
La normativa estableix que, després de la notificació de la sentència, l'empresa disposa de cinc dies per decidir entre dues opcions: readmetre el treballador o extingir definitivament la relació laboral amb una indemnització
Jordi Roca, xef: “L'arròs més bo no es fa amb brou, la clau són aquestes 2 espècies a falta de 2 minuts”
Hi ha vegades que la teva oportunitat laboral no acaba com t'agradaria. A més d'un empleat li ha tocat arribar al seu lloc de treball i resulta que ha estat el seu darrer dia perquè l'empresa l'ha acomiadat i ha prescindit del treballador.
Davant d'aquesta situació, l'Estatut dels Treballadors recull que en el cas que l'empresa posi punt i final al contracte d'un treballador, sense una bona justificació o quan no compleix els requisits formals, aquest pot ser declarat improcedent.
La normativa estableix que, després de la notificació de la sentència, l'empresa disposa de cinc dies per decidir entre dues opcions: readmetre el treballador o extingir definitivament la relació laboral mitjançant el pagament d'una indemnització. Aquest marge de temps és clau, ja que, un cop transcorregut sense pronunciament, la llei interpreta que l'empresa ha optat per la readmissió.
Readmetre o pagar 33 dies per any treballat
L'article 56 de l'Estatut dels Treballadors estableix que, si l'acomiadament és improcedent, “l'empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, podrà optar entre la readmissió del treballador o l'abonament d'una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats”.
![Judías verdes con tomate / IA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/05\/05\/actualitat\/1003742758150_16050478_320x180.jpg"])
En cas que s'opti per la readmissió, “el treballador tindrà dret als salaris de tramitació”, precisant que aquests comprendran “la suma dels salaris deixats de percebre des de la data d'acomiadament fins a la notificació de la sentència que declarés la improcedència o fins que hagués trobat una altra feina”.
A més, reforça la posició del treballador en assenyalar que “en el supòsit de no optar l'empresari per la readmissió o la indemnització, s'entén que procedeix la primera”, configurant així la readmissió com a opció preferent en cas de silenci empresarial.
![Pedro Sánchez](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/05\/05\/actualitat\/1003742758033_16049392_320x180.jpg"])
Per la seva banda, quan el acomiadat ostenta una representació especial, el precepte disposa que “Si l'acomiadat fos un representant legal dels treballadors o un delegat sindical, l'opció correspondrà sempre a aquest”, i afegeix que, si no exerceix expressament aquesta opció, “s'entendrà que ho fa per la readmissió”.
Finalment, contempla l'eventual responsabilitat de l'Estat en establir que, si la sentència es dicta després de més de noranta dies hàbils des de la presentació de la demanda, “l'empresari podrà reclamar a l'Estat l'abonament de la percepció econòmica” corresponent a l'excés, incloent també “les quotes de la Seguretat Social corresponents a aquests salaris”.
