El barri de Barcelona amb les dues fonts més antigues de la ciutat: carrers medievals, restes romanes del segle I i places amb encant
Totes dues no només han sobreviscut al pas dels segles, sinó que continuen sent punts de trobada i memòria en un entorn carregat d'encant
Altres: El poble medieval amb una ruta de quatre cascades: recorregut de 10 quilòmetres entre miradors, rius i conreus de vinyes
Notícies relacionades
Al cor de Barcelona s'amaga un dels seus racons més fascinants, on el temps sembla haver-se aturat. El barri Gòtic, de traçat medieval i ànima profundament antiga, conserva encara empremtes visibles del seu passat romà del segle I, integrades de manera gairebé invisible en la vida quotidiana actual.
Passejar pels seus carrerons és recórrer un mapa viu de la ciutat, on cada pedra sembla explicar una història diferent.
D'entre els seus molts tresors destaquen dues de les fonts més antigues de la capital catalana: la font de Santa Anna i la font de la plaça de Sant Just. Totes dues no només han sobreviscut al pas dels segles, sinó que continuen sent punts de trobada i memòria en un entorn carregat d'encant. Envoltades d'esglésies gòtiques, restes arqueològiques i petites places plenes de vida, aquestes fonts permeten entendre millor l'evolució històrica del barri.
Les tres cares de la font de la plaça de Sant Just de Barcelona
Abeurador per als cavalls
La font de Santa Anna data de l'any 1356 i en el seu origen era un abeurador que utilitzaven els viatgers que s'allotjaven en un hostal proper per als seus cavalls. Encara que es manté força bé la seva forma original, el pas del temps l'ha modificada una mica respecte a l'original.
El brollador actual té cinc costats en lloc dels vuit originals. A més, el 1918 s'hi van incorporar unes plaques de ceràmica noucentista de Josep Aragay. La decoració representa portadores d'aigua amb gerros a les mans. L'any 2002, els gerros de la part superior també van ser reformats.
Plaça de Sant Just
La font que es troba en aquesta plaça és un valuós testimoni del passat de Barcelona. El seu origen es remunta a mitjan segle XIV, cap al 1367, quan es va construir per aprofitar un brollador descobert –segons la tradició– pel patrici medieval Joan Fiveller durant una cacera a la serra de Collserola. Aquesta troballa va permetre canalitzar aigua cap a la ciutat en un moment en què el subministrament era un problema crucial per a la població.
Amb el pas dels segles, la font ha patit diverses transformacions, sent la més significativa la reforma de 1831, que li va donar el seu aspecte actual d'estil neoclàssic. Tot i així, conserva elements originals del seu passat medieval, com les màscares de pedra i els relleus simbòlics que recorden la seva funció primitiva com a font pública.
Situada al costat de l'església dels Sants Just i Pastor, aquest racó discret i carregat d'història continua sent avui un punt d'interès que connecta la Barcelona romana, medieval i moderna en un mateix espai urbà.
