Video Instan manté el pols a l'streaming: així resisteix a Barcelona el videoclub més antic d'Espanya en actiu
L'any 1980 va obrir les portes un negoci familiar que ha transformat el lloguer de pel·lícules en una experiència cultural
Altres notícies: L'aposta de Nacho Cerdá per rellançar l'històric cinema Phenomena: “La catarsi col·lectiva que provoca és brutal"
Al carrer Viladomat, en una Barcelona que sembla accelerar-se sense pausa entre plataformes digitals, entregues a domicili i consum immediat, sobreviu un lloc que funciona a un altre ritme.
Darrere el vidre de Video Instan, el videoclub més antic d'Espanya encara obert, el temps no desapareix: s'ordena, s'arxiva, es toca. En entrar, el soroll urbà s'atenua entre prestatgeries plenes de caràtules, títols repetits en diferents formats i una cafeteria que introdueix una calidesa inesperada en un espai que podria ser purament documental. Aquí el cinema no és una interfície: és un objecte físic.
Un passadís del videoclub més antic d'Espanya
Aurora de Parés, al capdavant del negoci, parla des d'una posició que barreja herència i resistència. La seva història comença abans d'ella, el 1980, quan els seus pares van fundar el primer videoclub d'Espanya després de viatjar a París i Londres per entendre un model que en aquell moment no existia al país. “Els agradava molt el cinema, no hi havia cap lloc on poguessin llogar pel·lícules”, recorda. Aquella intuïció inicial va acabar convertint-se en un local pioner que va transformar durant dècades la manera de veure cinema a casa.
Créixer entre caràtules i vida quotidiana
Aurora no narra la seva infància com una història convencional. La situa dins del videoclub, entre cintes, clients i converses sobre pel·lícules. “Jo tenia cinc anys i sempre que podia estava al videoclub”, explica. Mentre la seva mare cuidava d'ella i la seva germana, el negoci es convertia en una extensió natural de la vida familiar. El cinema no era un consum ocasional, sinó una rutina compartida.
Pel·lícules de Vídeo Instan
En el seu relat apareix una idea recurrent: la d'haver crescut dins del mateix espai que avui dirigeix. “En lloc de jocs de taula era veure una peli”, diu. I afegeix una frase que condensa aquesta educació sentimental: “Cadascú creix on creix, doncs jo al parc no, entre els passadissos del videoclub”. Aquesta afirmació, senzilla i directa, funciona com una biografia completa en una sola línia.
Del videoclub massiu a l'espai en resistència
Durant els anys 80 i 90, el videoclub era un lloc central en la vida quotidiana. L'Aurora ho recorda com una experiència col·lectiva gairebé universal. “Jo crec que no hi ha ningú en aquest món que no hagi trepitjat un videoclub”, afirma. Era més barat que el cinema, més flexible, més domèstic, i permetia que una sola pel·lícula reunís tota una família davant del televisor.
La cafeteria del videoclub més antic d'Espanya
Aquest model va començar a erosionar-se amb l'arribada de la digitalització, la pirateria i les plataformes de streaming. L'Aurora ho descriu sense dramatisme, però amb claredat: “Ha canviat moltíssim perquè tothom té una plataforma a casa seva ara”. I matisa la seva postura amb una altra frase clau: “Jo no tinc cap plataforma, no és que sigui anti, és que de moment no la necessito”.
Un arxiu físic davant del digital
A Video Instan es conserven unes 47.000 pel·lícules. No és només una xifra: és una declaració de resistència cultural. L'Aurora insisteix en la dimensió material del projecte. “Jo el que faig és salvaguardar aquestes pel·lícules, tenir el format físic, guardar-ne una còpia o dues còpies si puc per si desapareixen les plataformes”, explica.
El videoclub funciona com un arxiu audiovisual viu, on conviuen VHS, DVD i Blu-ray. L'Aurora ho resumeix de manera taxativa: “Si no està aquí, és que no està”. La frase no és una exageració, sinó un advertiment sobre la fragilitat de l'ecosistema digital i la desaparició silenciosa d'una part del catàleg cinematogràfic.
La sala de cinema com a reinvenció de l'espai
La gran transformació del projecte va arribar amb la incorporació d'una sala de cinema privada. L'Aurora ho explica com una decisió estructural després del trasllat al local actual: “Tenia clar que havia d'afegir la sala de cinema i una cafeteria per crear un centre cultural”.
Sala de cinema del videoclub més antic d'Espanya
La sala permet una cosa que el videoclub tradicional no oferia: l'experiència compartida del cinema com a esdeveniment. “És el teu espai per a tu amb la teva gent i pots fer el que vulguis”, diu. I ho concreta amb exemples que desactiven qualsevol solemnitat: “Si poses Mamma Mia pots aixecar-te i ballar, i si poses Grease també”.
Comunitat, barri i experiència compartida
Més enllà del negoci, l'Aurora insisteix en la dimensió comunitària del projecte. Video Instan no funciona només com a videoclub, sinó com a punt de trobada. “Intentem fer molt barri”, explica, en referència a la seva relació amb associacions, escoles de cinema i grups veïnals.
Aquesta lògica es tradueix en activitats constants: aniversaris, sessions de gent gran, trobades culturals i presentacions de cineastes. “Per mi era molt important fer sinergies amb la gent del barri”, assenyala. El videoclub es converteix així en una infraestructura cultural de proximitat.
Futur incert, convicció estable
Malgrat les dificultats econòmiques, l'Aurora no planteja el tancament com una opció. “Jo sóc molt optimista”, diu. Parla de crèdits, lloguers i costos creixents, però manté una idea ferma de continuïtat: “Jo estaré aquí”.
Prestatgeria de Vídeo Instan
El seu fill, de 13 anys, creix dins d'aquest ecosistema, encara que en un context diferent. “Ha crescut amb un DVD i sap fer-lo servir millor que molta gent”, explica. No obstant això, reconeix la distància generacional: “És l'únic de la classe que no té plataforma”.
Quan se li pregunta pel relleu, evita qualsevol pressió. “Que faci el que vulgui i que sigui feliç”, respon.
Una forma de resistència quotidiana
En un moment en què la cultura audiovisual s'ha desplaçat cap a l'invisible, Video Instan segueix funcionant com un espai on les pel·lícules conserven pes físic i social. L'Aurora no ho planteja com una batalla contra la modernitat, sinó com una forma de continuïtat.
“Nosaltres seguim aquí”, insisteix. I en aquesta frase es condensa tot el projecte: no és nostàlgia ni resistència èpica, sinó permanència activa.
Notícies antigues de Vídeo Instan a Barcelona
El videoclub no competeix amb l'algoritme: l'ignora. Proposa una altra relació amb el cinema, basada en el temps lent, la recomanació humana i el contacte directe amb els objectes. Entre prestatgeries que acumulen dècades d'històries, l'experiència no és només triar una pel·lícula, sinó recuperar el gest de buscar-la.
I en aquest gest mínim, caminar, mirar, preguntar, deixar-se aconsellar, persisteix encara una altra manera de veure cinema.
