L'edifici menys conegut de Gaudí a Barcelona: una joia del segle XIX declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO
Es tracta de la Casa Vicens, un edifici que per a molts barcelonins continua passant desapercebut tot i ser l'origen de tot l'univers creatiu de l'arquitecte reusenc
Et pot interessar: Barcelona inverteix més de 200.000 euros per restaurar una obra històrica de Gaudí a Les Corts: de finals del S.XIX
Notícies relacionades
Barcelona és mundialment coneguda per la majestuositat de la Sagrada Família, les formes sinuoses de la Pedrera o el colorit de la Casa Batlló.
Tanmateix, en l'entramat de carrers del barri de Gràcia s'hi amaga el secret més ben guardat del modernisme català.
Es tracta de la Casa Vicens, la primera gran obra d'Antoni Gaudí, un edifici que per a molts barcelonins continua passant desapercebut tot i ser l'origen de tot l'univers creatiu de l'arquitecte reusenc.
Residència d'estiu
Construïda entre 1883 i 1885, aquesta residència d'estiu va ser el primer encàrrec d'importància que va rebre un jove Gaudí de poc més de 30 anys.
Manuel Vicens i Montaner, un corredor de borsa i canvi, va confiar en el talent emergent per aixecar un habitatge que trenqués amb tot el que estava establert.
El resultat va ser una explosió de color i geometria que, després de dècades d'ús privat, avui s'obre al món com una de les peces més singulars del catàleg de la UNESCO.
Exterior de la Casa Vicens, obra de Gaudí
L'origen del geni modernista
La Casa Vicens no és només un edifici, és un manifest. En els seus murs de maó vist i rajoles ceràmiques s'observa la transició entre l'eclecticisme de l'època i el naixement del modernisme.
L'arquitecte es va inspirar en les formes de la natura i en l'art oriental, especialment en l'estil mudèjar, per crear un oasi urbà en el que aleshores era la vila de Gràcia, un municipi independent de la capital catalana.
La façana és un espectacle visual que combina la pedra amb la ceràmica verda i blanca, inspirada en les flors de damasquina que creixien al solar abans de la construcció.
Aquesta atenció al detall i la integració de les arts aplicades —ferro forjat, fusteria, pintura i ceràmica— ja anticipaven l'obsessió de Gaudí per l'obra d'art total, on cada element té una raó de ser i una funció estètica dins del conjunt.
Interior de la Casa Vicens de Gràcia, obra de Gaudí
Un refugi d'inspiració oriental
En creuar el llindar del carrer de les Carolines, el visitant s'endinsa en un món exòtic. Una de les estances més impressionants és el fumador, una sala de descans que transporta directament a l'arquitectura àrab gràcies al seusostre de mocàrabes en guix policromat.
Aquí, Gaudí va experimentar amb la llum i l'atmosfera, creant un espai de recolliment lluny del bullici industrial de la Barcelona del segle XIX.
Problemes d'espai i ventilació
Tot i ser una de les seves primeres obres, l'artista ja va demostrar la seva capacitat per solucionar problemes d'espai i ventilació.
L'ús de la cascada d'aigua original —avui desapareguda en la seva forma inicial però recordada al jardí— i l'orientació de les estances buscaven mantenir la frescor durant els calorosos estius mediterranis, confirmant que la sostenibilitat i el confort ja eren prioritats per a l'arquitecte.
La Casa Vicens va ser la primera gran obra de Gaudí
Patrimoni recuperat
Durant 130 anys, la Casa Vicens va ser una residència particular tancada al públic general. No va ser fins l'any 2017 quan, després d'una meticulosa restauració que va retornar a l'edifici el seu esplendor original, va obrir les portes com a casa-museu.
Aquesta intervenció va permetre recuperar estances que havien estat alterades amb el pas del temps i consolidar l'edifici com un punt de referència cultural indispensable per entendre l'evolució de l'arquitectura a Europa.
La declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2005 no va ser més que el reconeixement oficial a una joia que, tot i que durant molt de temps va estar a l'ombra dels grans monuments del passeig de Gràcia, reclama ara el seu lloc com la pedra angular del llegat gaudinià a Barcelona.
