Barcelona inverteix més de 200.000 euros per restaurar una obra històrica de Gaudí a Les Corts: de finals del S.XIX
L’actuació es desenvoluparà a partir del projecte redactat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV)
Altres notícies: Els plans de la Sagrada Família per a la visita del papa Lleó XIV a Barcelona: una missa i una ofrena floral a Gaudí
Notícies relacionades
L’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona (UB) han arribat a un acord per impulsar la restauració de la Porta del Drac, situada al recinte dels Pavellons de la Finca Güell, una de les peces més reconeixibles del llegat d’Antoni Gaudí a la ciutat.
L’actuació es desenvoluparà a partir del projecte redactat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), que preveu intervenir tant en l’icònica estructura de ferro forjat com en els elements que l’envolten: les construccions que emmarquen l’accés, la porta per a vianants i la campana situada al costat esquerre.
Finançament compartit per a la restauració
L’IMPUiQV aportarà una subvenció municipal de 116.000 euros a la UB, la qual cosa suposa una mica més del 50 % del pressupost total de la intervenció, fixat en 202.877,68 euros.
Porta del Drac
La quantitat restant serà assumida per la World Monuments Fund (WMF), organització que manté una col·laboració amb la universitat des de 2014 centrada en la conservació i recuperació del patrimoni arquitectònic i cultural en risc.
Calendari previst de les obres
Segons ha informat el consistori, els treballs està previst que comencin al llarg de 2026 i finalitzin abans del 31 de desembre de 2027.
El conveni que permetrà executar aquesta restauració va ser aprovat per la Comissió de Govern municipal en la sessió celebrada el passat 9 d’abril, formalitzant així la col·laboració entre ambdues institucions.
El Gaudí més jove a Pedralbes
Els Pavellons de la Finca Güell, ubicats a l’avinguda de Pedralbes, formen part d’un dels primers encàrrecs que va rebre Antoni Gaudí per part del comte Eusebi Güell a finals del segle XIX. Aquest projecte va marcar l’inici d’una estreta relació professional i de mecenatge que donaria lloc a algunes de les obres més destacades de l’arquitecte a Barcelona.
Entre 1884 i 1887, Gaudí va dur a terme la remodelació dels jardins i va construir els dos pavellons d’entrada, caracteritzats per una base de pedra i façanes ricament decorades amb maó i ceràmica. El conjunt presenta influències d’inspiració oriental i evoca en alguns elements l’art mudèjar.
Un drac mitològic com a símbol
L’element més emblemàtic del conjunt és la reixa d’accés, coneguda com la Porta del Drac, que representa un drac de ferro amb ulls de vidre. Aquesta figura fa referència al guardià del jardí de les Hespèrides dins de l’imaginari mitològic.
Porta del Drac
La porta formava part d’una escenografia inspirada en el poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer, i s’integrava en un relat simbòlic que connectava amb la propera Font d’Hèrcules, als jardins de Pedralbes.
Un espai amb valor històric i cultural
L’any 1969, els pavellons van ser declarats monument històrico-artístic de caràcter nacional. Durant dècades, fins a 2008, van acollir la seu de la Reial Càtedra Gaudí, vinculada a la universitat.
Actualment, el recinte es pot visitar els caps de setmana. Tot i així, fins i tot des de l’exterior, la contemplació de la porta i el seu característic drac continua sent un dels atractius més singulars del patrimoni modernista barceloní.
