Enfrontar-se al final d'un contracte laboral sempre genera incertesa, però precipitar-se a sol·licitar la prestació per desocupació pot afegir un problema extra a l'economia personal.
El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) aplica un sistema de càlcul que molts treballadors desconeixen: l'atur no s'acumula dia a dia, sinó que funciona a través de rígids blocs de cotització. Sol·licitar l'ajuda en el moment equivocat implica, a efectes pràctics, regalar-li al sistema mesos de feina.
Per tenir dret a la prestació contributiva, la llei exigeix haver acumulat un mínim de 360 dies cotitzats en els últims sis anys. En arribar a aquesta barrera, el SEPE reconeix 120 dies d'atur (quatre mesos).
El problema sorgeix amb els dies que el treballador ha cotitzat per sobre d'aquesta xifra, però que no són suficients per saltar al següent esglaó.
La "lletra petita" dels trams
Quan el SEPE aprova una sol·licitud de desocupació, posa el comptador a zero.
Un desocupat entra en una oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SEPE) a Barcelona / DIARI DEL TREBALL
Això significa que consumeix totes les cotitzacions acumulades fins a aquesta data, independentment de si han servit o no per augmentar la durada de la prestació.
Per evitar confusions freqüents, és vital conèixer la taula real que aplica l'administració. El següent tram no s'assoleix fins arribar als 540 dies --un any i mig cotitzat--, que és quan es passa a tenir dret a 180 dies d'atur, és a dir, sis mesos.
L'efecte "esborrat" es produeix a la franja intermèdia:
- Si un treballador sol·licita l'atur amb 360 dies, cobrarà 120 dies.
- Si el sol·licita amb 450 dies, cobrarà exactament el mateix: 120 dies. Els 90 dies addicionals desapareixen.
- Si el sol·licita amb 530 dies (a punt d'arribar al següent tram), continuarà cobrant 120 dies. Haurà perdut gairebé mig any de cotització.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz
Cinc claus abans de segellar l'atur
Davant d'aquesta situació, els experts recomanen descarregar la vida laboral i fer números abans de tramitar l'ajuda.
En ocasions, resulta molt més rendible buscar un contracte temporal curt per assolir el següent bloc de cotització (els 540 dies) en lloc de demanar l'ajuda de manera automàtica.
Si finalment es decideix fer el pas, el SEPE recorda cinc normes fonamentals:
- Termini de sol·licitud: El treballador disposa de 15 dies hàbils des que finalitza el contracte (o des que acaben les vacances generades i no gaudides). Fer-ho fora de termini implica penalitzacions.
- Reducció de la quantia: Durant els primers sis mesos es percep el 70% de la base reguladora. A partir del dia 181, la quantia baixa al 60%.
- Obligacions actives: Cobrar la prestació exigeix mantenir una recerca activa de feina i assistir a les formacions o entrevistes requerides pels serveis d'ocupació.
- Dies de pagament: Els ingressos es realitzen habitualment entre els dies 10 i 15 de cada mes.
- Compte amb Hisenda: L'atur tributa com a rendiment del treball. Com que les retencions del SEPE solen ser mínimes o nul·les, el contribuent pot endur-se un bon ensurt en presentar la Declaració de la Renda de l'any següent.