Fa sis anys, Hicham va arribar a Barcelona deixant enrere la seva vida al Marroc, on era policia nacional i advocat.
El seu objectiu era clar: buscar una vida més segura i estable per a la seva família. La seva esposa havia passat per un embaràs de risc, i entre els continus viatges a hospitals i la preocupació per la salut de la seva dona, van decidir mudar-se a Espanya a la recerca de qualitat de vida i tranquil·litat.
En arribar, Hicham es va trobar amb una ciutat exigent i complicada per als nouvinguts. Segons la seva experiència, "la gent no sempre és amable amb qui venim de fora, i començar de zero implica esforç i paciència", explica en conversa amb Metrópoli.
Malgrat aquestes dificultats, va trobar en la conducció per a Cabify una manera "digna" de mantenir-se econòmicament estable mentre espera la convalidació dels seus títols professionals i l'obtenció del DNI, requisit indispensable per exercir a Espanya com a policia o advocat.
Llibertat i autonomia al volant
La feina a Cabify li permet organitzar els seus propis horaris i treballar segons les seves capacitats i necessitats. Hicham destaca que hi ha mesos en què ha arribat a cobrar per sobre del que mai havia imaginat, "el mes passat vaig cobrar prop de 3.500 euros, i això em dóna una estabilitat econòmica i una qualitat de vida que valoro molt".
Ho té clar, prefereix treballar principalment els caps de setmana, quan la demanda és més alta, però sempre prenent decisions responsables sobre qui transporta.
“Si veig que una persona està en males condicions per alcohol o drogues, cancelo el viatge. No sóc una ambulància, però sempre intento oferir un servei segur”, assegura. Per a ell, aquesta ètica professional és tan important com el propi sosteniment econòmic, i reflecteix la disciplina i el sentit de responsabilitat adquirits durant la seva carrera al Marroc.
Protesta de Cabify a Barcelona
La ciutat que desborda
Hicham observa amb atenció els carrers de Barcelona, un escenari que per a ell reflecteix els reptes d’una ciutat saturada. El trànsit és constant, els vehicles s’amunteguen a les avingudes i les infraestructures semblen no estar preparades per a la densitat actual.
“No és normal que en una casa de cinc persones hi hagi quatre cotxes. Això col·lapsa la ciutat”, comenta amb certa preocupació, descrivint la pressió diària que sent al volant.
Aquesta experiència directa en la mobilitat urbana li ha permès desenvolupar una visió crítica que s’estén també al debat sobre les llicències VTC. Hicham entén que plataformes com Cabify i Uber han d’estar regulades, però no comparteix la idea d’eliminar-les completament.
“Si desapareguessin, seria un col·lapse encara més gran”, assegura, conscient que aquestes plataformes no només faciliten la mobilitat dels ciutadans, sinó que també sostenen milers de treballadors que depenen d’aquest tipus de vehicles per guanyar-se la vida.
Un vehicle VTC a l’entorn de la Sagrada Família de Barcelona
Un equilibri necessari
La polèmica que envolta els Vehicles de Lloguer amb Conductor (VTC) ha arribat a un punt crític amb la nova llei del taxi, actualment en debat al Parlament de Catalunya. La normativa proposa eliminar progressivament les llicències urbanes VTC, cosa que suposaria la desaparició de plataformes com Uber o Cabify a la capital catalana i modificaria completament la manera com els barcelonins es mouen per la ciutat.
Les patronals del sector han denunciat que la llei afavoreix de manera explícita els taxis tradicionals, en detriment dels VTC, i que podria vulnerar el Dret de la UE en imposar restriccions discriminatòries.
Segons els seus càlculs, la mesura podria eliminar gairebé 6.000 llocs de treball i generar pèrdues econòmiques que superarien els 326 milions d’euros, a més de crear una inseguretat jurídica que dificultaria la inversió i el desenvolupament a llarg termini del sector.
Per a Hicham, la discussió sobre les llicències no és només política o econòmica: és una qüestió de mobilitat i de vida quotidiana. La seva experiència diària al volant li permet observar de primera mà com la ciutat depèn d’aquests serveis per funcionar. “Barcelona és molt gran, té moltíssima demanda de transport, i necessitem que aquestes plataformes existeixin”, insisteix.
Esperança i resiliència
Malgrat les dificultats, Hicham manté l’esperança i la calma. La seva feina a Cabify li permet sostenir la seva família, viure amb dignitat i mantenir l’autonomia que valora tant.
Encara que el futur de la legislació VTC és incert, ell segueix confiant que es trobarà un marc regulador just que permeti mantenir la mobilitat a Barcelona i protegir aquells que depenen d’aquestes plataformes per viure.