La Tani, la reeixida ballaora de 70 anys que dona classes a Nou Barris: "El flamenc és la nostra manera de viure, la meva filla viu de ballar i de l'escola"
Amb més de 60 anys sobre uns talons, la ballaora andalusa imparteix classes ara a la seva acadèmia de Nou Barris de la mà de la seva filla Yolanda Cortés
A punt de fer 70 anys, la Tani continua ensenyant flamenc en una humil escola del barri de Porta a Barcelona. La sala està plena de cadires d'espart, quadres penjats, vestits de flamenca a la porta i un mirall que ocupa tota la paret, un reflex de la seva vida dedicada a l'art.
La seva filla Yolanda s'encarrega ara de la major part de l'ensenyament, però el nom de la Tani continua sent sinònim de tradició i excel·lència.
"Sóc una mestressa de casa"
Són les 9 del matí i l'acadèmia està en silenci. L'escola, que sol omplir-se de guitarres, palmes i cops de taló, està buida. Aquest contrast fa que la veu de la Tani ressalti encara més. “Sóc una mestressa de casa, una mare i res més”, diu en conversa amb Metrópoli relatant la seva vida familiar i quotidiana.
La Tani durant una classe de flamenc a la seva escola
Entre els seus fills i néts, la Tani organitza el seu dia a dia: “Cuino molt pels meus fills, pels meus néts”. L'escola és la seva segona llar, però la seva vida continua marcada per la família.
Nascuda a Linares, a Jaén, va arribar a Catalunya amb tot just cinc anys. “La meva infància ha estat feliç, encara que ha estat força pobra. Però a casa meva hem estat molt feliços”, recorda. Va créixer entre la Mina i el Camp de la Bota, entre barraques i a prop del mar, un entorn que contrastava amb la seva terra natal. Els seus pares eren ferrers, treballadors de la farga familiar, i la seva arribada a Catalunya va obrir la porta a la vida artística que la Tani desenvoluparia.
Primers passos en el flamenc
Des de petita, la Tani i la seva germana Isabel destacaven en casaments i festes familiars. “Tindríem sis o set anys. Les dues érem molt gracioses ballant”, recorda. La família va notar el seu talent i les va inscriure en una escola de flamenc a Barcelona.
La Tani durant una classe de flamenc
Quan la Tani va començar a mostrar el seu talent, la seva mare no es podia permetre pagar les classes per a totes dues germanes. No obstant això, el seu primer mestre va reconèixer el seu entusiasme i va decidir ensenyar-li gratuïtament cada tarda, sense cobrar-li res. “No et preocupis, jo a la petita l'ensenyo gratuïtament”, recorda la Tani amb gratitud.
Dia rere dia, de dilluns a divendres, des dels vuit fins als tretze anys, aquest gest va permetre que la seva passió pel flamenc creixés sense barreres econòmiques, marcant l'inici d'una carrera que la portaria als millors escenaris.
Durant cinc anys va assistir a classes fins als 13 anys, quan va aconseguir el seu primer contracte professional. “A casa meva econòmicament també feia falta… Nosaltres ho aportàvem a casa nostra”, explica.
Escenaris i grans figures
Als 20 anys, la Tani va ballar al costat de Manuela Carrasco i Camarón, descrivint aquesta etapa com l'“època daurada del flamenc” a Barcelona. Conèixer Camarón va ser un moment inesborrable: “Era el meu ídol… em va fer un petó, ai, ja no em rento la cara”, recorda emocionada.
Vestits penjats dins de l'escola de la Tani
També va actuar en teatres de Suïssa, on va ser reconeguda i admirada. “M'admiraven molt… em sentia important allà”, afirma. El Japó li va oferir oportunitats, però la por a l'avió la va fer declinar aquestes propostes. Cada escenari i cada viatge van reforçar la seva passió per l'art i van consolidar la seva reputació com a ballaora.
De ballaora a mestra
Donar classes no estava en els seus plans. “Jo el que volia fer era ballar… però una persona a qui devia un favor em va oferir donar classes i vaig acceptar”, explica. Amb 25 anys i embarassada del seu fill Eduardo, va començar a ensenyar en diferents escoles, fins que fa 34 o 35 anys va decidir obrir la seva pròpia acadèmia.
L'ensenyament li va permetre mantenir el flamenc viu fins i tot després de deixar els escenaris prop dels 40 anys. “Mentre els genolls estiguin forts i el cap funcioni seguiré donant classes”, assegura. Per a la Tani, la interacció amb els alumnes “em fa estar més activa” i manté el seu vincle amb l'art que ha definit la seva vida.
L'evolució del flamenc
La Tani observa l'evolució del flamenc amb orgull. “El ball ha evolucionat molt… els que comencen estan molt ben preparats”, comenta.
La Tani durant l'entrevista amb aquest mitjà
Recentment, una de les seves nétes va guanyar un premi en un certamen, un moment que la va emocionar profundament: “Ho he vist i m'he emocionat molt, ho ha fet molt bé”.
"Els tablaos funcionen amb el turisme"
La Tani també observa com el flamenc a Barcelona està molt vinculat al turisme. “Els tablaos funcionen molt amb el turisme… gràcies als turistes el flamenc segueix viu aquí”, explica.
Encara que assegura que la ciutat no té la mateixa intensitat cultural que Andalusia, els visitants d'arreu del món venen a veure espectacles, cosa que manté els escenaris actius i permet que ballarins i músics puguin guanyar-se la vida. “El flamenc ja és patrimoni de la humanitat i tothom sap què és”, afegeix, subratllant que, sense aquest suport, moltes escoles i tablaos tindrien dificultats per sobreviure.
Una escola amb història
L'acadèmia reflecteix la història i humilitat de la Tani: cadires d'espart, quadres penjats, vestits de flamenca, un mirall enorme i un petit taulell blanc. Avui ella fa poques classes, mentre la seva filla Yolanda s'encarrega de la major part de l'ensenyament.
Una de les classes de flamenc a l'escola de la Tani
Alumnes de totes les edats i nivells, des d'amateurs fins a professionals, arriben per aprendre. “Abans la gent venia de boca-orella… ara miren xarxes i veuen una classe”, diu. L'escola s'ha convertit en un referent on es transmeten tècnica, disciplina i passió pel ball.
El matí cobra vida
Falten cinc minuts per les 10:00 hores, i el silenci de primera hora dona pas als cops de taló i al flamenc. A poc a poc, les alumnes comencen a arribar, saludant la Tani com si fossin de la família. Es posen les faldilles, ajusten els talons i entren a la sala preparades per a la classe.
Escola de Flamenc La Tani
La Tani ens explica que a l'escola intenten que sempre la música sigui en directe, amb guitarres i palmes, encara que per assajar a vegades recorren a un vell radiocasset en una cantonada, que reprodueix cançons des de YouTube. Cada compàs i cada cop de taló manté viva la tradició que ella va començar fa més de cinc dècades.
Llegat i futur
Per a ella, el flamenc és una herència familiar i una manera de viure. Les seves nétes aprenen amb disciplina i respecte, mentre la Yolanda manté l'escola viva. “La meva filla ara mateix viu de ballar i viu l'escola… passarà una mica de generació en generació”, explica.
Des de Linares fins a la Mina i ara a la Gran Via de Barcelona, la vida de la Tani ha estat marcada pel flamenc. “Moriré amb les botes posades”, assegura, amb la passió intacta i les generacions futures ja ballant al seu costat.
