El bullici comença ja des de l'entrada. Grups de joves avancen entre rialles, mirades curioses i converses a mig xiuxiueig, molts amb diverses totebags penjant de les espatlles, carregades de fullets d'universitats, escoles de formació professional i centres internacionals.
És l'ambient habitual del Saló de l'Ensenyament, que del 18 al 22 de març torna a omplir el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona amb una barreja d'il·lusió, dubtes i decisions que, per a molts, marcaran el seu futur.
"Em fa por equivocar-me"
Dins, el flux és constant. Estudiants d'entre 15 i 19 anys, encara que també alguns de més grans, recorren els passadissos aturant-se als estands que més els criden l'atenció.
Primera jornada del Saló de l'Ensenyament
Hi ha qui arriba amb una idea clara i qui, en canvi, sembla començar des de zero. “Estic mirant una mica tot perquè no ho tinc gens clar”, comenta una estudiant mentre revisa un mapa del recinte. Al seu costat, la seva amiga assenteix: “A mi em falta orientació, la veritat. Em fa por equivocar-me”.
Una oferta àmplia i cada cop més internacional
L'esdeveniment reuneix més de 230 expositors i prop de 200 activitats d'orientació acadèmica. L'oferta és àmplia: estudis universitaris, formació professional, ensenyaments artístics, idiomes i programes internacionals.
Aquest any, a més, destaca la presència d'institucions de països com Hongria, Lituània, Regne Unit o França, així com de diferents comunitats autònomes.
Entre els passadissos, es percep una tendència clara: les carreres de ciències continuen atraient una gran part dels assistents. Estands d'enginyeria, salut o tecnologia concentren grups d'estudiants que escolten atentament explicacions sobre plans d'estudis, sortides laborals o requisits d'accés. “Penso en l'estabilitat”, reconeix un jove que s'interessa per una enginyeria. “Vull una cosa que tingui futur”.
El factor econòmic pesa en la decisió
Aquesta idea es repeteix en moltes converses. Més enllà de vocacions concretes, el factor econòmic és molt present. “Sé que cobren bé i això motiva”, diu un altre estudiant, sense embuts, mentre recull informació sobre un grau tecnològic.
Primera jornada del Saló de l'Ensenyament
En un context en què viure a Barcelona és cada cop més car, molts joves tenen clar que el seu objectiu no és només estudiar, sinó poder mantenir-se després. “Vull acabar i tenir un salari que em permeti viure aquí”, comenta una noia, conscient de la dificultat.
No tots, però, es guien únicament pel salari. També hi ha qui parla de vocació amb convicció. “Vull fer alguna cosa que ajudi els altres”, explica una estudiant interessada en l'àmbit sanitari. Un altre afegeix: “Sento que em ve des de petit”. En alguns casos, la tradició familiar també pesa: “És de família”, comenta un jove que es planteja seguir el mateix camí professional que els seus pares.
Entre vocacions i sortides professionals
Un dels espais que més curiositat desperta és l'estand dels Mossos d'Esquadra. Allà, l'ambient canvia lleugerament: estudiants més tímids s'hi acosten a poc a poc, escolten primer des d'una certa distància i, finalment, s'animen a preguntar. “Tenen bons horaris”, diu un d'ells, valorant les condicions laborals. Altres destaquen l'estabilitat o el servei públic com a principals motivacions.
Primera jornada del Saló de l'Ensenyament
Tot i així, la indecisió és una constant. Molts passegen sense rumb fix, entrant i sortint d'estands, acumulant informació que després hauran de pair. “Estic entre diverses coses i no sé quina triar”, admet un estudiant. “És molta pressió prendre aquesta decisió”.
Una decisió clau per al futur
El Saló de l'Ensenyament torna així a consolidar-se com un punt de trobada clau per orientar, o almenys començar a fer-ho, tota una generació que s'enfronta a una de les primeres grans decisions de la seva vida.
Entre fullets, totebags i converses improvisades, el que queda clar és que no tothom té el camí definit, però sí una preocupació compartida: encertar en l'elecció i construir un futur que els permeti viure, i no només sobreviure, a la ciutat.