L'Ajuntament lliura una vintena de Premis Ciutat de Barcelona en les categories de cultura i ciència
El regidor Xavier Marcé defensa les obres i artistes guardonades en els "temps convulsos actuals que volen coartar la llibertat artística i qüestionar la ciència"
Relacionat: Barcelona atorga la Medalla d'Or al Mèrit Cultural a Daniel Martínez, president de Focus
Notícies relacionades
El regidor Xavier Marcé ha lliurat aquest dimecres, 11 de febrer, els Premis Ciutat de Barcelona que reconeixen 19 categories de cultura i ciència, a les quals ha defensat en els "temps convulsos actuals que volen coartar la llibertat artística i qüestionar la ciència".
"Avui més que mai Barcelona s'ha de convertir en baluard de la democràcia, dels valors cosmopolites de la cultura i la ciència", ha afirmat en un acte celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament.
Premiats
L'escriptora Samanta Schweblin, l'artista Antoni Muntadas i l'escriptor Joan Todó han estat alguns dels guanyadors destacats del guardó.
Schweblin ha estat premiada en la categoria de Literatura en llengua castellana per El buen mal, publicat per l'editorial Seix Barral per ser "un llibre que destaca per la seva narrativa, ritme, atmosfera angoixant i l'habilitat de mantenir una tensió que no decau".
En Literatura en llengua catalana, l'escriptor Joan Todó ha estat el guanyador per La dolçor de viure, publicat per laBreu Edicions, "un catàleg sobre la tenebrositat i incomoditat ambiental amb una sèrie de relats narrativament esplèndids" i que el jurat defineix, en les seves paraules, com el millor llibre de contes de Todó.
El jurat ha premiat Antoni Muntadas pel seu projecte Tigre de Tasmània: estudi de cas del Museu de l'Extinció per la "excel·lència en la hibridació entre la pràctica artística i la recerca científica" en col·laboració amb la investigadora principal de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec), Benedetta Bolognesi.
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona / ÁLVARO VENTURA
Urbanisme i assaig
D'altra banda, s'ha atorgat el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2025 a la urbanització de la Plaça de les Glòries, de UTE Agence ter, Ana Coello i Meta Engineering, per la construcció d'"una nova centralitat, no simbòlica sinó operativa, capaç d'equilibrar la ciutat, redistribuir intensitats i incorporar activament els grans equipaments del seu voltant".
La historiadora Neus Moran ha estat guardonada en la categoria d'Assaig, Humanitats i Història per l'obra L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), publicat per L'Avenç; i el traductor Arnau Pons en Traducció al català per La Rosa de Ningú, de Paul Celan, publicada per LaBreu Edicions.
Audiovisuals i cultures populars
També han distingit a Jaume Claret en la categoria d'Audiovisuals i a Joana Moll en la de Cultura Digital; a l'Escola Josep Maria de Sagarra en la categoria de Cultura i Educació.
L'Associació Balls a la Plaça del Rei ha estat reconeguda en Cultures Populars i Comunitàries, categoria en què ha rebut una menció especial la Primera Trobada de Músics de les Colles Castelleres del Pla de Barcelona.
En música, s'ha guardonat a El Petit de Cal Eril; en Arts Visuals la guanyadora és Mar Arza i en Arts Escèniques el premi ha estat per a la companyia La Mula.
Xavier Marcé en una imatge d'arxiu
Ciències
En l'àmbit científic, els guardons han reconegut la feina d'Arnau Sebé-Pedrós en Ciències de la vida i medicina; la categoria de Ciències ambientals i de la Terra ha distingit l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb autoria principal de Lucía Espasandín.
La categoria de Ciències fonamentals i matemàtiques ha reconegut a Xavier Tolsa; la de Ciències aplicades i enginyeries ha premiat a Virmedex, i la de Ciències socials i Humanitats ha reconegut a Giacomo A. M. Ponzetto i Ugo Antonio Troiano.
