El Tio Che, l'orxateria que resisteix al pas del temps al Poblenou, prepara el relleu generacional: "No perdrem mai la identitat del barri"
El que va començar amb una família alacantina que mai va arribar a embarcar rumb a l'Argentina és avui un refugi per a diverses generacions de veïns que continuen entrant a demanar "el de sempre"
Altres notícies: La botiga familiar del Poblenou que compleix 100 anys d'història com a referent de l'emmarcació a Barcelona
Notícies relacionades
Un matí de juliol a la històrica orxateria de la Rambla del Poblenou resumeix més d'un segle d'història del barri. Entre veïns de tota la vida, turistes curiosos i una cinquena generació disposada a continuar el negoci, el Tio Che resisteix sense renunciar a la seva identitat.
A les dotze del migdia la calor ja apreta sobre la Rambla del Poblenou. Les taules de la terrassa comencen a omplir-se mentre les culleretes xoquen contra els gots alts de vidre. Una parella gran entra sense aturar-se a mirar la carta. Tampoc cal. Saben què demanaran, com ho saben qui els atén.
A una altra taula, una família comparteix una copa de gelat mentre un nen intenta arribar amb la palleta a l'últim glop d'una orxata. Un home passa per davant de la porta, aixeca la mà i saluda. Des de dins li tornen el gest pel seu nom.
A Tio Che les presses semblen quedar-se fora. Els veïns entren, saluden, pregunten per la família i continuen una conversa que, en alguns casos, va començar fa dècades. Entre els clients també hi ha turistes que arriben atrets per les recomanacions o per la llarga cua que sol formar-se a l'estiu. Comparteixen espai sense que uns desplacin els altres. L'escena es repeteix cada dia des de fa generacions.
Orxateria El Tio Che a la Rambla del Poblenou BARCELONA
Més de quaranta anys a l'orxateria
Darrere del taulell hi ha la Teresa, tot i que tothom la coneix com a Tere. Porta més de quaranta anys treballant a l'orxateria. Es defineix amb humor com "la postissa", perquè va arribar a la família en casar-se amb el besnét del fundador, però és el rostre que centenars de clients identifiquen amb l'establiment.
Taulell de l'Orxateria El Tio Che a la Rambla del Poblenou BARCELONA
La història del negoci va començar molt abans que la Rambla del Poblenou s'omplís de terrasses i hotels. El 1912 una família de La Nucia (Alacant) va arribar a Barcelona amb un objectiu molt diferent del d'obrir una orxateria. "La intenció era anar a fer les Amèriques", explica. El seu destí era l'Argentina. Mai hi van arribar.
"El vaixell que els havia de portar no el van agafar. Mentre esperaven van haver de començar a treballar. Sabien fer orxata de xufa i van començar a fer-ne d'una manera molt rudimentària. Per sort per a nosaltres, no van marxar i es van quedar aquí", bromeja la Tere mentre es posa el davantal.
De venedors ambulants a la Rambla del Poblenou
Aquells primers gots d'orxata també van donar nom al negoci. Com que la beguda era pràcticament desconeguda a Barcelona, els venedors recorrien els carrers invitant a provar-la.
"Sortien amb el got a la mà dient: 'Che, prova, che, prova, che, prova'. I el 'che prova' es va quedar amb el 'che' i va néixer el Tio Che", explica entre rialles.
Fotos antigues de l'orxateria del Tio Che BARCELONA
Primer va ser la Barceloneta. Després un local al Poblenou. Finalment, des de 1940, la família es va instal·lar al mateix lloc on continua avui, a la Rambla del Poblenou.
En més d'un segle el barri ha canviat gairebé completament. L'antiga Manchester catalana va deixar enrere les xemeneies, les fàbriques tèxtils i els tallers per obrir-se al mar després dels Jocs Olímpics de 1992. Van arribar hotels, nous veïns i un turisme que va transformar la fisonomia de la zona.
"Seguim fent les coses igual que sempre"
La Tere no renega d'aquest canvi, però sí marca una línia vermella.
"Està bé que vinguin turistes, perquè nosaltres també som turistes en algun moment de la nostra vida. Però si el negoci ja s'obre només per a ells, llavors estem perdent la identitat del barri. I nosaltres això no ho perdrem mai, espero".
Clientes al taulell de l'orxateria Tio Che de Poblenou BARCELONA
La seva manera de resistir ha estat senzilla: continuar fent les coses pràcticament igual que fa dècades. La maquinària ha evolucionat per facilitar la feina, però les receptes romanen intactes.
"Seguim fent les coses igual que sempre. Amb maquinària més moderna però tot igual".
Un negoci generacional
La clientela també s'assembla molt a la de fa dècades. Només que ara els nets ocupen el lloc d'aquells que un dia van arribar de la mà dels seus avis.
"Som un negoci generacional. Han passat dels besavis als pares, als fills i als nets. I amb els clients passa exactament el mateix. Hi ha gent que venia amb els seus avis i ara ve amb els seus fills". Aquest vincle explica per què la Tere rebutja algunes idees que altres considerarien un pas lògic cap a la modernització.
Interior de la barra del Tio Che BARCELONA
Fa poc algú li va proposar instal·lar pantalles digitals per fer les comandes. "Tu creus que seria factible per a Tio Che perdre el contacte amb la gent? Jo no ho faria", respon amb contundència.
Perquè bona part del negoci succeeix abans fins i tot de servir una orxata. És a les converses, als saluts i a les històries que es creuen entre les taules.
"Venir aquí és un moment de felicitat. Ja sigui sol, en companyia, amb amics o amb la família. Et prens una orxata, un gelat o un granissat. És el teu moment de relax".
Un nou relleu
Mentre molts comerços històrics del Poblenou han abaixat la persiana, Tio Che ja prepara un nou relleu. La cinquena generació de la família assumirà el negoci quan la Tere i el seu marit facin un pas enrere.
"Per sort ara hi ha una cinquena generació que continuarà", diu amb cert alleujament. No amaga que mantenir un negoci familiar en hostaleria exigeix sacrificis.
"Anem al revés del món. El dia que fa més calor i és festiu és quan tenim més feina. Els estius no pots estar amb els teus fills. Necessites que algú els cuidi perquè tu ets aquí". Tot i així, la seva filla Irene ha decidit continuar.
Durant dos anys treballaran juntes abans de la jubilació definitiva de la Tere. Després arribarà el moment de gaudir dels nets i deixar enrere els maldecaps del negoci.
Un negoci que resisteix al pas del temps
El matí segueix avançant. A la terrassa continuen arribant clients. Alguns fan fotos a les copes de gelat abans de tastar-les. Altres ni tan sols aixequen el mòbil. Es limiten a saludar, seure i demanar el de sempre.
Clients esperant per demanar al taulell de l'orxateria Tio Che de Poblenou BARCELONA
Potser aquí rau el secret de Tio Che. En una Barcelona que canvia a tota velocitat, encara queden llocs on la fidelitat no es mesura pels algoritmes ni per les tendències, sinó per la capacitat de reconèixer qui creua la porta. Aquí, després de més d'un segle, el barri segueix entrant com si fos a casa.
