Ramón Segarra, darrera generació de la drogueria Rovira: "El comerç local és el motor de Barcelona"
La modernitat no ha alterat l'essència del negoci, que continua centrat en el contacte humà i l'assessorament personalitzat. Per a l'actual propietari, el repte actual és mantenir la rellevància davant de les grans plataformes
Altres notícies: Una fleca de Gràcia amb 80 anys d'història tanca les portes per sempre per l'augment del lloguer: "Una gran pèrdua"
Davant del número 127 del carrer Madrazo, una façana que sembla aturada en el temps desafia el vianant: fusta massissa, vidre antic i el vinil commemoratiu dels “100 anys (1910-2010)”.
En creuar la porta de la Drogueria Rovira, un no entra només en un comerç: entra en un segle d'història concentrat en fusta, vidre i aromes de llar. Els passadissos estrets, flanquejats per prestatgeries que arriben fins al sostre, creen un efecte de túnel on cada flascó sembla xiuxiuejar històries de generacions.
Com recorda Ramón Segarra, quarta i darrera generació del negoci en conversa amb Metrópoli “el secret dels nostres més de 100 anys d'història és la nostra personalitat: no hi ha cap altra drogueria igual”.
Ramón Segarra a la Drogueria Rovira Barcelona
El taulell de fusta fosca domina l'espai amb la seva imponent calaixera i tiradors de bola metàl·lics, un testimoni de la tradició i l'ofici d'abans. Molts dels calaixos conserven etiquetes originals, recordant que la botiga no és només un lloc per comprar, sinó un arxiu viu d'objectes i records.
“Al final és un tema d'assessorament, de… de quina manera podem ajudar la gent”, explica Segarra, subratllant la vocació de servei que ha definit la drogueria durant més d'un segle.
Entre tradició i modernitat
Cada prestatgeria explica una història: productes moderns conviuen amb articles centenaris. Adhesius industrials, silicones i netejadors actuals es barregen amb raspalls de fusta, esponges naturals i taules de tallar que podrien pertànyer a una altra època.
Drogueria Rovira Barcelona
“Coexisteixen productes industrials actuals amb articles tradicionals, i això és el bonic: es veu l'evolució i la continuïtat al mateix temps”, diu Ramón, mentre assenyala els flascons alineats amb precisió i els utensilis penjats que decoren les parets.
La cartelleria històrica i els envasos antics transformen la botiga en un museu de disseny gràfic comercial espanyol. Des de Tintes Iberia fins a Midó Remy, passant per Brasso o Polil, cada peça reflecteix dècades de consum i costums domèstics.
La llum escassa que entra per les finestres es complementa amb tubs fluorescents i tires LED integrades a les prestatgeries, ressaltant productes específics sense perdre la calidesa de l'espai.
Una història de família
La Drogueria Rovira no és només un comerç: és un llegat familiar que ha passat de generació en generació. Ramón recorda com el seu avi va fundar la botiga i com la família ha mantingut sempre l'essència: “El meu avi va fundar la botiga i sempre hem volgut mantenir l'essència, especialitzant-nos en tenir el millor producte i no en competir per volum”. Cada article reflecteix cura, coneixement i l'obsessió per la qualitat que defineix la drogueria.
Ramón Segarra a la Drogueria Rovira Barcelona
El passat es respira a cada racó. Des dels flascons de farmàcia fins a la fusta mat dels mobles, la botiga combina tradició i funcionalitat moderna.
Les prestatgeries metàl·liques per a productes pesats conviuen amb la fusta original, creant un equilibri entre l'antic i el contemporani. “Som un equip, passem més hores aquí junts que a casa”, assenyala Segarra, subratllant que la drogueria és també una llar i un espai de relació entre generacions.
Adaptar-se als nous temps
Amb l'arribada d'internet i les xarxes socials, la botiga també s'ha hagut d'adaptar. Ramón reconeix que la transició no va ser immediata: “Devia ser cap al 2000, més o menys… vam començar per la web, molt molt nostra, que la gent percebi que és un producte i un establiment de qualitat”.
Drogueria Rovira Barcelona
Avui, els vídeos de productes i publicacions a Instagram formen part de la rutina, tot i que confessa que “quan tenim un moment, doncs, ah, fem un vídeo d'això, vinga, el pugem”.
La modernitat no ha alterat l'essència del negoci, que continua centrat en el contacte humà i l'assessorament personalitzat. Per a Ramón, el repte actual és mantenir la rellevància davant de les grans plataformes: “Si tots ens acostumem a la comoditat de demanar des d'un sofà de casa, això fa mal al comerç. Cal ajudar el comerç de tota la vida”.
El valor del comerç tradicional
La drogueria ha sobreviscut a l'arribada dels grans supermercats i als canvis en els hàbits de consum, sense perdre l'essència de l'artesanal. Ramón explica que la diferència està en la qualitat del producte i l'atenció: “Al final és que no ha canviat res, la gent pot anar canviant, una època i unes necessitats, en una altra i unes altres, però el 80% són les mateixes necessitats”.
Ramón Segarra a la Drogueria Rovira Barcelona
Els canvis de producte han anat acompanyats de millores tècniques: des dels fregalls de genolls fins a les baietes modernes, passant per detergents especialitzats, netejadors i eines innovadores. “Ara hi ha productes molt més tècnics i especialitzats que faciliten molt més qualsevol feina a casa”, comenta Segarra, mostrant com la innovació conviu amb la tradició.
Un llegat en risc
De cara al futur, la visió de Ramón és clara i emotiva: “O me l'imagino igual, igual, o desapareixent. És una llàstima, però si no es posen solucions, això anirà morint”.
Per a ell, cuidar dels comerços històrics és cuidar la identitat de la ciutat: “Som el motor, som el cor de Barcelona. Si no cuidem dels comerços tradicionals, què tindrà Barcelona?”.
Drogueria Rovira Barcelona
Cada dia a la drogueria continua sent una oportunitat de connectar amb les persones: “Véns tu amb un problema, jo te'l puc solucionar. Primer tu estàs agraïda, a sobre m'ha funcionat, i jo estic orgullós de poder transmetre això”.
Aquesta interacció quotidiana, el tracte proper i el compromís amb el client són el que fa que la Drogueria Rovira continuï sent un referent de qualitat i proximitat a Barcelona.
El comerç local, motor de la ciutat
Mentre mostra tots els cartells publicitaris dels anys 20, Ramón, reflexiona sobre el futur del comerç tradicional: “Si no cuidem dels comerços de tota la vida, què tindrà Barcelona? Seria una ciutat com qualsevol altra, sense aquesta essència”.
Interior de la Drogueria Rovira Barcelona
La història demostra que els comerços locals han estat sempre vitals: des dels primers anys del segle XX fins avui, han acompanyat els barcelonins en el seu dia a dia, adaptant-se als canvis sense perdre la seva identitat.
Per això, la Drogueria Rovira no és només un establiment centenari; és un testimoni de la importància dels comerços tradicionals per a la ciutat. Cada flascó, cada prestatgeria i cada gest de l'equip recorden que el comerç de proximitat continua sent vital no només per mantenir un barri viu, sinó per sostenir la història, la cultura i l'economia de Barcelona.
En aquest equilibri entre tradició i modernitat, entre passat i present, es troba la força que ha fet de la ciutat un referent comercial durant més d'un segle.
