Barcelona insta la Generalitat a recuperar els barris del Besòs: 400 milions per rehabilitar 4.000 habitatges
L'Ajuntament i la Generalitat creen un ens conjunt per accelerar les obres en un dels barris amb més complexitat estructural i social de la capital, amb un pla de 12 anys que busca erradicar les patologies als edificis i frenar la bretxa de desigualtat
Et pot interessar: Així serà el 'futur Besòs' el 2035: gairebé 2.000 habitatges, el parc més important de la Gran Barcelona i un pol econòmic
Notícies relacionades
El Besòs i el Maresme afronta la transformació urbana més ambiciosa de la seva història recent. Aquest divendres, la primera tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, i la líder de BComú, Gemma Tarafa, han anunciat un acord estratègic per instar el Govern de la Generalitat a invertir 400 milions d'euros en la regeneració dels barris de l'eix del Besòs durant la pròxima dècada.
Aquest pacte, fruit de les negociacions que van permetre l'aprovació de les ordenances fiscals el passat mes de gener, compromet per primera vegada la Generalitat de Catalunya i el Consistori en una estructura de gestió compartida que busca agilitzar tràmits que, fins ara, quedaven atrapats en el laberint administratiu.
Una nova estructura per a una emergència habitacional
El nucli de l'anunci és la creació d'una nova eina administrativa. No es tracta només de diners, sinó de capacitat d'execució. Aquesta entitat, participada per ambdues administracions, operarà amb l'objectiu de rehabilitar més de 4.000 habitatges que presenten un estat de conservació crític.
Bonet i Tarafa reunides aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona
Molts dels immobles del Besòs i el Maresme pateixen patologies estructurals greus, com l'aluminosi o la degradació de forjats, derivades de la rapidesa i baixa qualitat dels materials amb què es van construir als anys 60.
Bonet ha assenyalat que des del govern municipal són conscients que parlar de regeneració urbana també significa parlar de "transformació social i econòmica, en definitiva, de millorar les condicions de vida de la ciutadania".
El "retorn" del model de regeneració urbana
Per als Comuns, aquest acord suposa una victòria política i la recuperació d'un model iniciat durant el mandat d'Ada Colau que va quedar en pausa. Gemma Tarafa ha reivindicat que el seu grup ha "empenyat el govern del PSC" per reactivar el pla.
La fulla de ruta no es limita al Besòs i el Maresme. L'acord també inclou un impuls decidit a la Trinitat Vella, on es diversificaran els recursos de l'Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) per intervenir en finques que actualment estan fora dels circuits de manteniment estàndard.
Dotze anys per tancar una bretxa històrica
L'horitzó temporal de 12 anys —que cobriria tres mandats municipals— és una garantia d'estabilitat pressupostària per a un pla els 400 milions d'euros del qual es destinaran a realitzar inspeccions tècniques exhaustives per detectar danys invisibles, així com a oferir subvencions de fins al 100% per a famílies en situació de pobresa severa.
