El barri de Barcelona que aspira a ser la “nova centralitat” amb més de 11.000 habitatges: infraestructures clau i un gran parc

Barcelona busca reinventar-se i demostrar que el seu creixement urbanístic no ha tocat sostre.

Sota la premissa de garantir el "dret a quedar-se" dels barcelonins davant la crisi habitacional, l'alcalde Jaume Collboni ha desgranat el que pretén ser el gran llegat del seu mandat: la transformació definitiva de La Sagrera.

Més enllà de la construcció de la macroestació, que s'erigirà com el gran node de mobilitat metropolitana, el projecte suposa el naixement d'un barri completament nou.

Aquesta 'nova centralitat' cosirà l'històrica bretxa urbana entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu, creant un immens pulmó verd i un entorn habitable dissenyat per acollir 25.000 nous veïns.

El mapa de l'habitatge: 11.347 pisos nous

"Volem trencar amb la idea que la ciutat està acabada i que no hi ha espai per construir", va reivindicar Collboni durant la trobada anual L'Alcalde Respòn. I les xifres donen suport a aquesta ambició: el projecte preveu la creació de més d'un milió de metres quadrats de sostre edificable, configurant una àrea amb una capacitat poblacional comparable a la de barris històrics com Horta o Sant Antoni.

El pilar d'aquesta regeneració és la construcció de 11.347 nous habitatges.

Per combatre l'emergència habitacional, l'Ajuntament ha garantit que el 48,8% del total serà habitatge protegit (VPO) sota el paraigua del Pla Viure.

La distribució d'aquests nous habitatges es dividirà en diversos sectors estratègics:

• Entorn de l'estació: 2.297 habitatges (47% protegits).
• Àmbit de Prim (Sant Martí): 3.538 habitatges (54% protegits).
• La Maquinista: 1.010 habitatges (49% protegits).
• Cassernes de Sant Andreu: 2.132 habitatges (62% protegits).
• Terrenys de La Mercedes: 1.358 habitatges (40% protegits).
• Sector Colorants-Renfe: 1.012 habitatges (30% protegits).

A més, per protegir l'accés a l'habitatge lliure, el consistori planteja mesures dissuasòries, com limitar o augmentar la fiscalitat en les compres immobiliàries realitzades per estrangers no residents.

Infraestructures clau i serveis per al ciutadà

Un creixement demogràfic que situarà Barcelona fregant els 1,8 milions d'habitants exigeix una xarxa de serveis a l'alçada.

Per això, el pla no només contempla sòl residencial i el gran parc lineal que cobrirà les vies, sinó la construcció d'una vintena de nous equipaments públics.

El nou barri de La Sagrera neixerà dotat d'escoles, Centres d'Atenció Primària (CAP), comissaries i poliesportius, garantint, en paraules de l'alcalde, "els serveis necessaris i imprescindibles per als drets socials dels barcelonins".

Motor econòmic i connexió metropolitana

El "dret a quedar-se" reivindicat per Collboni no només implica tenir un sostre assequible, sinó també oportunitats laborals.

En paral·lel al desenvolupament residencial, La Sagrera es perfila com un potent pol d'activitat econòmica que preveu generar més de 10.000 llocs de treball.

El planejament destina més de 480.000 metres quadrats a usos no residencials:

• Oficines: 250.000 metres quadrats.
• Comerços de proximitat i planta baixa: 105.000 metres quadrats.
• Ús hoteler: 78.000 metres quadrats.

Aquesta nova centralitat no acabarà als límits de La Sagrera. Collboni ha volgut destacar l'expansió del projecte cap al nord, celebrant que l'eix del Besòs "està per fi al mapa".

El desenvolupament enllaçarà amb projectes metropolitans com el de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, on el Consorci del Besòs ja projecta altres 1.786 habitatges addicionals.

La contenció de rendes, teló de fons

Aquest anunci arriba en un moment clau per al mercat immobiliari de la ciutat.

Durant la presentació, Collboni va treure pit per la recent regulació dels lloguers a Barcelona, assenyalant que els "topalls" han aconseguit revertir l'escalada de preus amb un descens interanual del 3,3%.

Un model de contenció que l'alcalde català contraposa directament a les polítiques liberalitzadores d'altres grans capitals com Madrid, consolidant La Sagrera com el símbol d'aquest nou model de ciutat.