En colaboración con
El dia a dia d'un cardiòleg: així es treballa quan el cor perd el ritme
La feina d'un cardiòleg especialitzat en arítmies combina consultes, procediments, decisions en equip i seguiment de pacients
Notícies relacionades
Un cor no només batega. També s'accelera, s'alenteix, s'adapta i, de vegades, avisa que alguna cosa no funciona com hauria. En Cardiologia, cada senyal compta. I darrere de moltes d'aquestes senyals hi ha un equip d'especialistes que, des de primera hora del matí, analitza casos, pren decisions i busca la millor manera de tractar cada pacient.
Per a un cardiòleg especialitzat en arrítmies, la jornada té un ritme propi. El dia comença habitualment amb una reunió amb l'equip per repassar el que ha passat durant la guàrdia, conèixer els nous ingressos i decidir com abordar cada cas.
“El primer que fem és una reunió amb la resta de l'equip per veure específicament què ha passat durant la guàrdia i quins ingressos hi ha hagut”, explica el doctor Julio Martí Almor, cardiòleg de la Unitat d'Arrítmies del Centre Mèdic Teknon.
Una jornada que canvia segons les necessitats
A partir d'aquí, la jornada pot prendre camins diferents. Hi ha dies centrats sobretot en la consulta i d'altres en què la feina es trasllada a les sales d'electrofisiologia, on es realitzen procediments per tractar les alteracions del ritme cardíac.
L'electrofisiologia, també coneguda com aritmologia, és la branca de la Cardiologia que s'ocupa dels problemes relacionats amb el ritme del cor. Taquicàrdies, quan batega massa ràpid; bradicàrdies, quan ho fa massa a poc a poc; fibril·lació auricular i altres alteracions formen part del dia a dia d'aquests especialistes.
A la consulta conviuen primeres visites i pacients que ja han passat per algun procediment i necessiten seguiment. Cada cas parteix d'una història diferent. Hi ha qui arriba per primera vegada preocupat per unes palpitacions i qui torna després d'una intervenció per comprovar que tot evoluciona com estava previst.
“Quan és específicament un tema aritmologic, posem sobre la taula els tractaments que es poden fer i després fem un seguiment del pacient al llarg del temps”, assenyala el doctor Martí.
L'arrítmia no entén de compartiments
Tot i que l'especialització és una part essencial de la Cardiologia moderna, el pacient no arriba dividit per especialitats. Una persona amb una arrítmia pot tenir també altres problemes cardiovasculars que calgui valorar. Per això, la feina de l'electrofisiòleg es creua contínuament amb la d'altres professionals.
En un centre hospitalari, la coordinació resulta especialment important quan els casos són complexos. Les decisions no sempre es prenen de manera individual: es comparteixen amb altres especialistes per posar en comú proves, antecedents i possibles tractaments.
“Amb els pacients més complexos prenem decisions consensuades amb la resta de l'equip”, apunta el cardiòleg de Teknon.
La col·laboració s'estén a altres àrees de la Cardiologia, com l'hemodinàmica, la imatge cardíaca o la insuficiència cardíaca, i també a altres especialitats mèdiques. Un pacient ingressat a Medicina Interna, per exemple, pot necessitar la valoració d'un especialista en arrítmies si durant el seu ingrés apareix un problema relacionat amb el ritme cardíac.
D'un marcapassos a una ablació
Part de la feina més especialitzada té lloc a les sales d'electrofisiologia. Allà es realitzen procediments destinats a corregir determinats trastorns del ritme. Entre ells hi ha les ablacions, utilitzades per tractar algunes arrítmies, o la implantació de dispositius com els marcapassos quan el cor necessita ajuda per mantenir una freqüència adequada.
No tots els pacients necessiten el mateix. La decisió depèn del tipus d'arrítmia, de les característiques de cada persona i de la seva evolució. L'objectiu, en qualsevol cas, és trobar una solució que permeti recuperar una vida el més normal possible.
La feina tampoc no acaba quan finalitza un procediment. El seguiment forma part de l'atenció i permet comprovar com respon el pacient, detectar possibles canvis i ajustar el tractament quan és necessari.
El pacient, a l'altra banda de cada decisió
Darrere de cada prova, cada consulta i cada intervenció hi ha una persona que sol arribar amb dubtes. De vegades, també amb por. Explicar què passa i quines opcions existeixen forma part d'una feina que va més enllà de la tècnica.
L'especialització exigeix anys de formació i una actualització constant, però també obliga a mantenir una mirada àmplia sobre cada pacient. “Jo intento posar tot el coneixement que vaig adquirir durant tots aquests anys per intentar fer la meva feina el millor possible i que el pacient surti curat”, explica Martí.
No sempre és possible aconseguir una solució definitiva. La medicina té els seus límits i cada cas evoluciona d'una manera. Però precisament per això, la recerca d'una resposta individualitzada ocupa bona part del dia a dia d'aquests especialistes.
Quan el cor torna a trobar el seu ritme
Entre reunions, consultes, procediments i sessions amb altres professionals, hi ha una motivació que es repeteix: aconseguir que el pacient pugui deixar enrere el problema que l'ha portat fins allà.
En el cas de les arrítmies, solucionar una alteració del ritme pot significar recuperar activitats quotidianes que fins aleshores generaven preocupació, cansament o incertesa. I aquest resultat és, per a molts professionals, la part més gratificant de la seva feina.
“El que més em motiva de la meva feina és poder donar solució als pacients amb arrítmies i solucionar el seu problema definitivament. És el major agraïment que pot tenir un metge”, conclou el doctor.