Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, ha defensat elevar fins a les 100 vivendes el llindar per ser considerat gran tenidor. Una proposta que suposa allunyar encara més aquesta figura de la realitat del mercat residencial i que minimitza l'impacte que pot tenir l'acumulació de propietats en un context d'emergència habitacional com el que travessa Barcelona.
La directiva sosté que una persona amb 5 –quantitat fixada a Catalunya–, 10 o fins i tot 15 pisos no té capacitat per influir en els preus del mercat. Una afirmació que simplifica un problema molt més complex i que deixa de banda el paper que exerceixen els propietaris amb àmplies carteres immobiliàries en un mercat marcat per l'escassetat d'habitatge i les dificultats d'accés al lloguer.
En plena crisi residencial, plantejar que només qui acumula un centenar de vivendes mereix ser considerat gran tenidor transmet un missatge poc sensible a la situació de milers de barcelonins que tenen dificultats per trobar un pis a un preu assumible. Una proposta que, lluny de contribuir a alleujar el problema, sembla més centrada en rebaixar les obligacions dels propietaris que en oferir solucions a qui busca habitatge.
