L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, pot sentir-se satisfet. La visita del Papa Lleó XIV a Barcelona, amb la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, es pot qualificar d'èxit absolut des de diferents punts de vista.
El missatge del Papa ha estat clar, sense interferències. Mesurat, amb l'accent necessari en la responsabilitat de cadascú per conviure amb el proïsme, sense hipocresies. I amb l'empenta que es destil·la de la doctrina social de l'Església, amb la seva visita a l'Església de Sant Agustí, al Raval. També ho va constatar en la seva intervenció a l'Estadi Olímpic, cridant al perdó, perquè l'odi no es pot instal·lar al cor dels homes.
Omella coneixia tots els detalls. Ha anat preparant el viatge, en plena coordinació amb el Vaticà. El punt fort era la benedicció de la torre de Jesús, a la Sagrada Família, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí.
Tanmateix, l'arquebisbe de Barcelona continua sent l'objecte de les crítiques de l'independentisme, que ha mostrat, un cop més, la seva poca traça i manca de visió. Se l'acusava, abans que comencés el viatge, que no havia fet el necessari per garantir la presència de la llengua catalana. I ha resultat que el Papa ha pronunciat bona part de les seves intervencions en llengua catalana. Fa anys que se li retreu tot el que fa, des de Carles Puigdemont fins als joves cadells de l'independentisme.
![El Papa León XIV en el interior de la iglesia de Sant Agustí](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552370.jpg?p=w:320\/h:180&h=ywr3GAE_"])
Tot calculat. Amb un guió que ha resultat perfecte. Sense que ningú pugui dir que el Papa ha colmat totes les seves expectatives. Perquè d'això es tracta, de fer veure a tothom, als qui tenen fe, als qui no en tenen, als qui, a priori, se senten indiferents, que han d'analitzar els seus comportaments i comprovar si realment serveixen a la societat o se'n beneficien.
Molts han caigut en el ridícul. No és el cas d'Omella, que ha demostrat com l'Església –en dificultats en aquests moments per la manca de vocacions– continua tenint poderoses eines per interpel·lar-nos com a éssers humans.
