Javier Melero: “En moltíssims carrers, Barcelona simplement ha deixat d'existir”
L'advocat i escriptor acaba de publicar 'Crims decents', una novel·la judicial que plasma la Barcelona del poder, i on la ciutat és protagonista: “Ens hem lliurat a l'única indústria tòxica legal que és el turisme”
Javier Melero se sent alliberat. No ha de donar comptes a ningú, i cap client es podrà queixar del que es pugui interpretar a les seves novel·les.
Advocat, --ja no exerceix-- amb un paper important en el procés independentista, com a lletrat de l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona i exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, conversador freqüent amb Jordi Pujol, sempre escriptor en publicacions culturals --amb una especial predilecció per la crítica musical-- Melero té veu a la vida pública a Barcelona, a través de les seves col·laboracions periodístiques.
I acaba de publicar una novel·la judicial, Crims decents (Tusquets) en què reflecteix aquesta influència: un retrat sobre la Barcelona del poder, la que pot pagar bons advocats, la que es parapeta davant de qualsevol inconvenient, amb detalls il·lustratius també sobre “el capitalisme espanyol”, grans empreses sempre pendents –i que sobreviuen gràcies a això— del poder polític.
Javier Melero, autor de 'Crims decents', a l'entrevista amb 'Metrópoli' Barcelona
L'advocat Rovira, el seu alter ego, és contractat per un gran empresari que té un fill sobrepassat, que ha decidit llençar la seva vida per la borda. “És una cosa que veiem en moltes ocasions, gent jove que ho té tot i que s'abandona. Molts fiscals es pregunten per què, però així és la vida”, relata Javier Melero en aquesta entrevista amb Metrópoli.
La novel·la és trepidant, amb diversos plans de lectura. Hi apareix també la influència d'alguns periodistes, un tal Costa, que rima amb algun periodista de Barcelona, i que a Crims decents no acaba bé. Però Melero ha volgut escriure de la seva pròpia ciutat, amb el lament que “en moltíssims carrers, Barcelona ha deixat d'existir”.
I d'això en parla en profunditat amb Metrópoli, de la transformació d'una ciutat que va tenir “un consens socialdemòcrata”, i que ara “ja no es reconeix pels propis locals”.
A l'advocat Rovira no li agrada aquesta ciutat. “I, potser, a Melero tampoc”, assegura, quan se li pregunta per aquesta dualitat, per aquest personatge que esmorza al Bar Mauri, o que es deixa convidar al Vía Veneto, o que maleeix l'església de Sant Gregori Taumaturg, a la plaça homònima de Sarrià-Sant Gervasi.
![Portada de la novel·la de Javier Melero](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/05\/02\/actualitat\/1003742757295_16040506_665x1000.jpg"])
Portada de la novel·la de Javier Melero
Melero, que va presentar la novel·la al Dry Martini juntament amb els seus amics de sempre, entre ells Ramón de España –comparteixen una mateixa visió sobre l'evolució de la ciutat, agreujada pel fet que el periodista i escriptor, col·laborador de Metrópoli, perdrà de forma definitiva el seu pis aquest mes de juny després d'adquirir l'edifici un fons d'inversió— assenyala el canvi: “A partir dels Jocs del 92 la ciutat es va embellir, es va vendre com a marca, la marca Barcelona, i ara ja s'ha venut, la mercaderia s'ha menjat la ciutat. Ara la mirem i no ens agrada”. I que per a l'advocat i escriptor “ens hem lliurat a l'única indústria tòxica legal que és el turisme”.
La visió de Melero és dura. Encara que amb una mirada que a vegades es podria confondre amb un cert cinisme, l'escriptor que hi ha darrere de l'advocat Rovira entén que Barcelona ha mutat completament.
“Hi ha una classe rendista, lluny ja d'una classe industrial. I després hi ha un subproletariat de serveis, que s'haurà d'anar a viure a Terol, per fer de cambrer a Barcelona”, assegura, en referència a la dificultat per llogar o comprar un habitatge a la capital catalana.
L'advocat Melero, que professionalment s'ha guanyat molt bé la vida, observa la ciutat, el “canvi continu de negocis”, el fet que la mateixa Barcelona “estigui en venda”, i creu que hi ha altres camins.
![Javier Melero, a l'entrevista amb 'Metrópoli'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/05\/02\/actualitat\/1003742757330_16040890_4000x2666.jpg"])
Javier Melero, a l'entrevista amb 'Metrópoli' Barcelona
La paradoxa és que quan una ciutat millora, quan és atractiva i es posa a l'aparador, això equival a males notícies per als locals. Què es pot fer?
Melero no triga a respondre. Ho té madurat. “Hi ha altres ciutats que no necessàriament han pres aquest model. Penso en Zuric, per exemple, o altres urbs europees”, assegura.
Amb l'Ajuntament de Barcelona, liderat avui per l'alcalde Jaume Collboni, preocupat per aquests excessos --Collboni es manté ferm en retirar les llicències turístiques a finals de 2028--, Melero entra de ple en les condicions que es mantenen per permetre un determinat model. És a dir, no culpa tant els inversors internacionals o nacionals, com el marc legal que incentiva aquesta dinàmica. “És una cosa raríssima, ens estem carregant els nostres ciutadans i donem subvencions fiscals als qui estan fent això”, assenyala.
Castigar multipropietaris, limitar adquisicions d'edificis sencers? L'advocat Melero-Rovira s'endinsa en un altre camí: “El problema és que l'habitatge es consideri un producte financer, cosa que no passa, per exemple, a la indústria farmacèutica, on hi ha regulació clara. No entenc que no es pugui especular amb la penicil·lina, però sí amb l'habitatge”.
El model de Barcelona segueix a la retina de Javier Melero. Amb tot a punt per commemorar el centenari de la mort d'Antoni Gaudí --el 10 de juny-- l'advocat creu que la ciutat és molt més. “Sembla que tothom sigui íntim de Gaudí i no haguem passat del Modernisme”, assegura, en relació a un possible abús, al fet que Barcelona viu de cara al turisme sota la influència del Modernisme, on Gaudí és la peça central.
Al protagonista de Crims decents, l'advocat Rovira, “no li agrada la Barcelona que ‘ha d'agradar’”, assevera Melero, que reflecteix a la novel·la molts racons i barris de la ciutat, des d'un ja desconegut Poblenou, fins a la plaça Espanya, els barris de l'Upper-Diagonal o Vallcarca.
I la Barcelona del poder, la que reclama aquests moviments urbanístics, la que viu d'aquestes rendes que proporcionen els lloguers d'edificis sencers? Què tem?
Melero entén que viu “parapetada davant de qualsevol cosa”. Per tant, “qualsevol crisi arriba sempre amortida”.
Ara bé, com si fos Sandro Giacobbe, amb la seva cançó Jardín Prohibido, ‘ho sento molt, la vida és així, no l'he inventada jo’, Javier Melero no dubtaria a defensar un fons voltor si arribés el cas: “Defensaria els fons voltor amb molt de gust i una bona provisió de fons”.
Sorgeix l'advocat Melero, i l'advocat Rovira, partidaris tots dos d'actuar amb la màxima professionalitat. Però ha irromput i amb força l'escriptor Javier Melero, que ja va destacar amb les seves anteriors obres, Fràgil virtut i el ja clàssic L'encàrrec.
