Passa’t al mode estalvi
Alcaldables en Barcelona frente a la fachada del Ayuntamiento
Opinió

Els deu terratrèmols del baròmetre municipal

"Queden 272 dies per a les municipals i, no s'enganyin, la casa està per escombrar"

Publicada

Queden 272 dies per a les municipals i, no s'enganyin, la casa està per escombrar. Un 10% dels barcelonins s'abstindran, segons l'últim baròmetre municipal, i un -aquí ve el primer terratrèmol- 45,1% no vol dir a qui votarà, o no sap a qui votarà. Per tant, aquests 272 seran bue tindrà la ciutat, dos més que actualment.

Segon terratrèmol. D'alta intensitat, sens dubte. Junts per Catalunya passa de ser el guanyador de 2023 a ser l'últim de la fila. Martí Gabils, el gran desafiament de Puigdemont, no dóna la talla i es podria quedar amb un màxim de 2 regidors. El líder de Junts rep un 5 de nota, però només el coneix el 19,1% dels barcelonins. Els junters perden tot el vot prestat el 2023 quan els encapçalava Xavier Trias i part dels seus fugen esparverats per recalar a l'extrema dreta independentista.

Tercer terratrèmol. Els Comuns van de mal en pitjor. El seu candidat, que segueix desaparegut, rep un suspens amb un 4,6 de nota i mostra un gran desconeixement dels barcelonins. Només el coneix un 46,3% i això que porta mitja vida a la primera línia de la política i zero dies a la ciutat que vol representar. Els Comuns poden aspirar a un màxim de 5 regidors perdent la meitat de la representació. Per acabar-ho d'adobar, el 3% dels consultats prefereixen d'alcaldessa l'Ada Colau i ell no surt al top ten. Mal candidat i mala política són un còctel letal. No apostar per l'estabilitat d'un govern d'esquerres pot ser un llast demolidor.

Quart terratrèmol. Aliança Catalana amb un candidat desconegut entra com un elefant en una terrisseria arribant a un màxim de 4 regidors, cosa que implica passar per sobre de Junts, PP i Vox. És a dir, per sobre de tota la dreta sigui independentista o no. De fet, els de Jordi Aragonès s'alimenten d'un bon segment electoral de Junts però també de Vox i PP, que deixa aquests renquejants i amb expectatives frustrades.

Cinquè terratrèmol. Dani Sirera, el líder del PP, suarà la samarreta si vol mantenir els seus actuals 4 regidors. Baròmetre en mà en perdria un, cosa que augura un duel a l'estil d'OK Corral amb Vox. Núñez Feijóo, amb aquestes dades, confirma que no és un valor afegit al PP català que haurà de lidiar en solitari a les municipals, el pitjor escenari possible per a la formació d'Alejandro Fernández.

Sisè terratrèmol. Els antisistema, anticapitalistes, sobiranistes i independentistes de la CUP segueixen fora del consistori. Podrien entrar amb un regidor però no depenen de si mateixos. L'intent d'aglutinar tot l'espectre esquerrà pot ser un antídot però sense candidat això de l'ascens al Tourmalet és una broma.

Setè terratrèmol. Vox que se les prometia molt felices està acusant col·lapse. D'una banda, el PP resisteix encara que amb dificultats i Aliança Catalana els roba la cartera plena de vots. No aclarir qui és el seu candidat no els beneficia gens. Els garanteix el seu sòl actual de dos regidors però poc més.

Vuitè terratrèmol. ERC se les promet molt felices amb la pujada del baròmetre municipal però “no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat”. Per què? Perquè Elisenda Alamany és una gran desconeguda per al 58% dels barcelonins. De fet, Collboni, el seu gran rival, té un grau de coneixement que és just el doble. Potser per això, Alamany no figura al rànquing d'alcaldes preferits i “cedeix” el seu lloc a Gabriel Rufián, amb qui no té grans relacions. A ERC estan entusiasmats perquè pugen a 10-11 regidors, però no s'enganyin això és la recuperació del que va perdre un tal Ernest Maragall el 2023.

Novè terratrèmol. El PSC de Collboni puja en contraposició al PSC d'Illa que baixa segons l'últim CEO. Pot aspirar a arribar a 13 regidors millorant la seva posició actual però l'aboca a un acord de govern a la pròxima legislatura. Ho pot tenir més fàcil amb una ERC que no s'assembla gens als Comuns, però 13 segueix sent un nombre exigu per governar amb comoditat. Molt s'haurà d'esforçar el candidat preferit dels barcelonins per atraure aquest 45% d'indecisos. En aquesta partida, Collboni s'hi juga el confort de la seva majoria.

Desè terratrèmol. El de més intensitat. Que el 23 de maig no atorgui a Barcelona una majoria estable. PSC i ERC tenen el vent de cua per atraure els indecisos sense menystenir una Aliança Catalana que creix pertot arreu. La resta de formacions prou tindran amb fer un control de danys adequat. El millor per als soferts habitants de Barcelona és que podrem tenir un govern més estable, sempre i quan, no se'ls pugi el fum al cap als republicans.