Més junts, amb edificis més alts, ho voldran els alcaldes metropolitans?
"Res no es podrà fer, en primer lloc, sense els alcaldes, que es deuen a l'interès general, sí, però també han de defensar els interessos dels seus veïns, els que viuen avui a cada municipi i que demà tindran el vot per decidir si els actuals edils continuen o no en els seus càrrecs"
La idea ha anat prenent forma els darrers mesos. Les afirmacions del president de la Generalitat, Salvador Illa, amb relació a la necessitat de construir ciutats més denses, per generar una major oferta d'habitatge, es podrien concretar si s'assoleix el consens polític.
El que tenim ara és una proposició de llei pactada pels socialistes i pels comuns. Els dos grups aposten per augmentar l'edificabilitat dels immobles, per reconvertir oficines i hotels en habitatge i per subdividir grans pisos. El que reclamen és que es pugui incrementar el parc d'habitatge protegit als municipis tensionats, que són, en realitat, la majoria dels ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Es tractarà de viure més junts i en edificis més alts. Sobre el paper és una millora per a tothom. Es genera més habitatge, i els serveis assoleixen un major rendiment quan es concentren en una població que viu en un territori cohesionat.
Però, voldran els alcaldes que es dugui a terme un pla intensiu en aquesta direcció? La densitat en un municipi com L’Hospitalet, per exemple, és de les més altes d’Europa. El seu alcalde, David Quirós, està més preocupat per com rehabilitar molts edificis de determinats barris de la seva ciutat que per generar més i més habitatge. I com Quirós molts altres alcaldes que reben la pressió dels seus veïns.
La disjuntiva, en molts casos, és força clara: els veïns voten cada quatre anys i ho fan en funció dels serveis que reben i de les demandes ateses o no per part dels seus representants polítics. Ho ha assenyalat de manera descarnada l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, en una entrevista a Metrópoli.
Els alcaldes han de prioritzar i les majors peticions que reben els darrers anys passen per zones verdes, espais per respirar, millores als centres d'atenció primària o centres de dia per a la població més gran.
I aleshores? La competència, com recordava Clos, sobre l'habitatge la té la Generalitat. El pla, per tant, l'ha d'elaborar el Govern de Salvador Illa, però no pot fer-ho sense comptar amb els solars que ofereixin els municipis.
Això ja s'ha començat a fer, però no massivament, perquè no tots els actors implicats desitgen que les ciutats metropolitanes siguin cada cop més denses. Al contrari. El signe dels temps camina en direcció contrària.
La bateria de mesures que el grup parlamentari que dona suport al Govern de Salvador Illa i els comuns han pactat forma part de l'acord assolit sobre els pressupostos de 2026. I es poden aplicar sense necessitat de modificar el planejament urbanístic.
Hi ha urgència per donar resposta a les necessitats del mercat, amb molts joves que es veuen en la tessitura de sortir de l'àmbit metropolità per accedir a un habitatge. Però la qüestió de la densitat podria ser un mur insalvable.
La idea és incrementar en un 20% l'edificabilitat residencial, superant, si cal, l'alçada reguladora. I es contempla augmentar fins a un 20% la densitat prevista en sòls urbans no consolidats i urbanitzables.
El que hi ha sobre la taula exigeix, per tant, un gran pacte entre el sector i totes les administracions implicades. I les diferències, per ara, són importants. Res no es podrà fer, en primer lloc, sense els alcaldes, que es deuen a l'interès general, sí, però també han de defensar els interessos dels seus veïns, els que viuen avui a cada municipi i que demà tindran el vot per decidir si els actuals edils continuen o no en els seus càrrecs.
