Gairebé un míting
"No va ser un míting, però gairebé. Potser el parany que JxCat li havia parat va fer ensopegar Feijóo, tot i que va mantenir el rumb del seu missatge sense respondre cap de les preguntes del Cercle"
La intervenció d'Alberto Núñez Feijóo ahir al Cercle d’Economia va ser de les millors que se li han sentit en els darrers mesos: ben estructurada, clara i serena. El president del PP va venir a Barcelona a vendre el seu llibre, com va recordar Paco Umbral en aquella cèlebre entrevista televisiva. I tant si el va vendre.
Les seves propostes generals sobre habitatge, serveis públics, immigració, productivitat, absentisme, energia, pressió fiscal, fins i tot finançament autonòmic, són assumibles per una bona part de l’arc parlamentari. Sobretot, cal dir-ho, per aquells que estan a la dreta del seu partit.
Tot i utilitzar frases com “degeneració o neteja general” i referir-se als gestors del PP en ajuntaments i autonomies com “no infal·libles, sinó irreprotxables”, el seu discurs va evitar les acusacions gruixudes i insults als membres del Govern que utilitza tan sovint.
No va ser un míting, però gairebé. Potser el parany que JxCat li havia parat una estona abans a Catalunya Ràdio el va fer ensopegar, tot i que va aconseguir mantenir el rumb del seu missatge sense respondre cap de les preguntes que li van plantejar a la 41a reunió del Cercle.
És possible que sí respongués a alguna de les qüestions que li poguessin suggerir els empresaris amb qui va esmorzar abans de la seva intervenció pública. Van ser ells qui li van informar de l’envit de Jordi Turull des de la ràdio pública.
Núñez Feijóo a la seva arribada al Palau de Congressos amb la plana major del PPC EUROPA PRESS
El novembre passat, Feijóo va identificar els empresaris catalans amb JxCat i els va demanar des de Foment del Treball que convencessin els de Puigdemont perquè s’afegissin al seu projecte. Ahir va fer quelcom semblant amb els socis del lobby; no els va assimilar als independentistes, però se’n va distanciar.
Una fredor sorprenent quan el mateix PP sosté que cal treballar Catalunya --i el País Basc-- per arribar a la Moncloa.
Ja, d’entrada, gairebé els va renyar per plantejar un debat sobre l’autonomia d’Europa quan haurien d’emprar-se primer a aconseguir l’autonomia d’Espanya. Una autonomia perduda a mans d’un Govern que utilitza la “corrupció sistèmica per desactivar els mecanismes de control de la democràcia”.
L’estratègia del PP ha aconseguit situar-lo en el focus d’atenció política. De fet, feia molts anys que la reunió anual del Cercle no despertava tant d’interès a Espanya com en aquesta ocasió gràcies a la anunciada participació del president del Partit Popular.
Donada la situació del país, del seu Govern i del partit que el sustenta, tothom està a l’espera del següent pas d’Núñez Feijóo, però ell es resisteix a satisfer aquestes expectatives i deixa passar oportunitats com la d’ahir a Barcelona.
