Collboni amb Mamdani: mesures reals per combatre el populisme
"Collboni, amb Mamdani, entén que l'única possibilitat real per combatre el populisme i l'onada autoritària que s'escampa arreu del món, és oferir mesures que puguin compensar les enormes bretxes salarials que s'estan produint"
Una trobada que il·lustra el paper que poden exercir les grans ciutats. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha reunit a Nova York amb el seu homòleg, Zohran Mamdani. És la primera autoritat espanyola que ho fa amb l'alcalde de la gran ciutat global. I ha servit per posar sobre la taula l'anunci d'algunes mesures que han de servir per combatre el populisme.
Els debats se succeeixen sobre quin és el factor més determinant que explica la decantació dels electors, arreu del planeta, per opcions populistes i autoritàries, siguin d'esquerres o d'extrema dreta. Una de les explicacions té relació amb la decisió dels partits socialdemòcrates de defensar polítiques identitàries.
Aquestes polítiques, a favor de grups minoritaris, --de gènere o racials—han estat la demostració d'un fracàs. La impossibilitat de lluitar en el camp estrictament econòmic amb els partits liberals i conservadors, --el mercat és l'única resposta i poc es pot fer per pal·liar les diferències salarials—, o l'assumpció d'aquesta feblesa, ha portat aquestes forces polítiques a l'oposició o a una situació de marginalitat.
Per això és important que els alcaldes, els que els ciutadans veuen com els més propers per poder resoldre els seus problemes quotidians, reaccionin amb polítiques tangibles que millorin la vida dels ciutadans.
Ho han assenyalat diferents experts en els darrers anys. L'última és la catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Chicago, Susan C. Stokes. Al seu llibre Los regresores, assenyala que la polarització salarial, les enormes distàncies en els ingressos, és el factor determinant que deteriora les democràcies.
![sotkes--1507-1.jpeg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/567585.jpg?p=w:320\/h:240&h=UnMT3DWo"])
La frustració explica que els ciutadans acabin decantant-se per opcions populistes, i aquests ‘regressors’, polítics oportunistes que aprofiten l'ocasió, busquen carregar-se la democràcia des de les mateixes institucions democràtiques.
Mamdani, a Nova York, n'ha estat conscient. I governa una ciutat, Nova York, que ha estat l'abanderada del capitalisme, però que necessita aterrar i considerar, de nou, el més terrenal: el dia a dia dels seus ciutadans.
Collboni, a Barcelona, també entén que una ciutat global no pot desentendre's dels seus locals. Ho va explicar des de Nova York, en admetre que ser una ciutat atractiva també implica una cara B, i que els ciutadans locals pateixen l'augment de preu dels serveis i de qüestions tan bàsiques com l'habitatge.
Com fer front a tot això, sense perdre aquest atractiu, sense tancar les portes al món? Amb mesures a favor de l'habitatge públic, amb mesures per abordar el canvi climàtic o amb mesures per pal·liar l'augment dels preus en l'alimentació.
“A Nova York hi ha el projecte de supermercats públics, que ha de començar l'any vinent. I l'any vinent començarem a Barcelona una experiència molt similar: la xarxa de comerços assequibles", ha apuntat Collboni des de Nova York.
Es tracta d'un projecte pilot que es posarà en marxa al barri de La Marina. Un supermercat, gestionat per una ONG, que intentarà oferir aliments a un preu inferior al que es ven a les grans superfícies.
Falta concretar aquest projecte, amb el risc que acabi en un fracàs. Però Collboni, amb Mamdani, entén que l'única possibilitat real per combatre el populisme i l'onada autoritària que s'escampa arreu del món, és oferir mesures que puguin compensar les enormes bretxes salarials que s'estan produint.
És l'economia, és la desigualtat, el que explica l'enuig dels ciutadans i la decantació pels populistes. I els partits que es diuen progressistes han d'entendre això si volen ser encara útils a la ciutadania.
