Un funcionari a Barcelona, sobre la rotació de treballadors: "Nosaltres els formem i quan treuen plaça a la seva ciutat, se'n van"
Un empleat d'una administració pública relata les dificultats que provoca l'entrada i sortida constant de personal: molts joves arriben a la capital catalana per començar la seva carrera professional i abandonen la ciutat quan aconsegueixen un destí més proper al seu lloc d'origen
Et pot interessar: Juan, cap d'una empresa de construcció: "Falten treballadors. Costa trobar gent amb experiència a qui li agradi la feina"
Notícies relacionades
L'elevada rotació de treballadors és cada cop "més evident" en algunes administracions públiques de Barcelona. Un funcionari que treballa a la capital catalana explica a Metrópoli que una part dels empleats que s'incorporen al seu centre de treball hi romanen durant un període relativament curt de temps.
El patró, segons relata, es repeteix especialment entre treballadors joves que arriben a Barcelona després d'aconseguir una plaça o una primera oportunitat dins de l'Administració.
Un cop incorporats, reben la formació necessària per desenvolupar les seves funcions i comencen a adquirir experiència. El "problema" arriba després: quan aconsegueixen un destí a la seva ciutat d'origen o més proper a ella, se'n van.
"Els formem i quan treuen plaça a la seva ciutat, se'n van", resumeix el funcionari.
La situació, explica, obliga els equips a dedicar de manera recurrent temps i recursos a formar les noves incorporacions.
Un procés que també repercuteix sobre els treballadors que fa més temps que són als seus llocs, ja que han de compatibilitzar les seves funcions habituals amb l'acompanyament i aprenentatge dels nouvinguts.
Treballadors en una oficina en una imatge d'arxiu
Un cicle constant de formació
El problema no resideix únicament a cobrir les vacants. Cada incorporació requereix un període d'adaptació durant el qual el nou empleat s'ha de familiaritzar amb els procediments interns, les eines de treball i les particularitats del lloc.
Quan aquest treballador se'n va després i és substituït per una altra persona, el procés comença de nou.
"Estem constantment formant gent", explica l'empleat públic.
Segons el seu testimoni, aquesta dinàmica dificulta la consolidació d'equips estables i obliga els empleats amb més experiència a dedicar part de la seva jornada a la formació de nous companys.
"Mobilitat estratègica dels treballadors públics"
La situació que descriu el funcionari troba paral·lelismes amb un dels fenòmens analitzats per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
En el seu informe Public Employment and Management 2023: Towards a More Flexible Public Service, publicat el maig de 2023, l'organisme dedica un capítol específic a la mobilitat estratègica dels treballadors públics i n'analitza els avantatges, però també els problemes que pot provocar quan no es gestiona adequadament.
L'informe assenyala que la mobilitat del personal entre ciutats és "comuna i contínua".
Aquesta circumstància, apunta l'OCDE, ha fet que la transferència informal de coneixements i la formació entre treballadors veterans i empleats recentment incorporats formin part de la cultura dels equips i departaments de l'Administració espanyola.
El cost de la mobilitat
L'OCDE destaca que la mobilitat dels treballadors públics pot ser positiva per a les administracions. Entre altres avantatges, permet traslladar coneixements i capacitats d'unes àrees a unes altres, afavoreix el desenvolupament professional dels empleats i ajuda a redistribuir perfils cap als llocs on són necessaris.
Tanmateix, l'organisme també adverteix dels costos que comporta qualsevol moviment de personal. Un empleat abandona una feina que ja sap desenvolupar per incorporar-se a una altra en què necessita un nou període d'aprenentatge.
L'informe apunta, a més, que una mobilitat mal gestionada pot generar efectes adversos com pèrdua de coneixement institucional o disrupcions en els equips.
Per aquest motiu, l'OCDE considera necessari que les administracions disposin d'eines per gestionar aquests moviments i preservar els coneixements adquirits dins de les organitzacions.
L'estació de Sants en una imatge d'arxiu Barcelona
Barcelona com a destí temporal
Segons el treballador, part de les persones que passen pel seu centre no arriben a Barcelona necessàriament amb la intenció d'establir-s'hi definitivament.
Per a alguns empleats, la capital catalana funciona com una primera etapa professional. S'incorporen al lloc, adquireixen experiència i hi romanen fins que aconsegueixen accedir a una plaça que els permet apropar-se a la seva ciutat d'origen, a la seva família o al lloc on volen establir-se a llarg termini.
A aquesta realitat s'hi suma l'elevat cost que suposa instal·lar-se actualment a la capital catalana, amb l'habitatge com un dels principals desemborsaments.
Més de 1.100 euros de lloguer mitjà
Les darreres dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya, elaborades a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), situen el lloguer mitjà a Barcelona en 1.137,35 euros mensuals durant el primer trimestre de 2026.
Un habitatge de lloguer a Barcelona
Entre gener i març es van comptabilitzar 8.156 contractes de lloguer a la ciutat. El mateix registre situa el preu mitjà en 16,89 euros per metre quadrat, per a habitatges amb una superfície mitjana de 71 metres quadrats.
Barcelona també se situa clarament per sobre de la mitjana catalana. Les darreres dades de la Generalitat fixen en 861,23 euros mensuals el lloguer mitjà del conjunt de Catalunya durant el primer trimestre de 2026, davant dels 1.137,35 euros de la capital.
