Una escombriaire, sobre el bon sou dels treballadors de neteja a Barcelona: "Guanyo més i visc millor"
La Júlia va deixar enrere una professió sanitària marcada per la temporalitat i va trobar en els serveis de neteja una feina estable, millor remunerada i compatible amb la vida que volia tenir
Notícies relacionades
Júlia, una jove de Badalona, va decidir fer un gir de 360 graus a la seva vida per prioritzar la seva especialitat. Des que va prendre acció, hi ha una cosa que valora especialment quan acaba la seva jornada: poder marxar a casa sense seguir pensant en la feina i sabent que compta amb uns ingressos que li permeten viure amb tranquil·litat.
Aquest equilibri l'ha trobat en un lloc que anys enrere probablement no hauria imaginat. Avui treballa als serveis de neteja de Barcelona, condueix vehicles de recollida i passa bona part del dia entre carrers, places, papereres i contenidors.
Resideix al barri betulenc de Llefià i parla de la seva trajectòria sense complexos. No considera que hagi retrocedit professionalment ni creu que un uniforme determini el valor de qui el porta.
Feina estable amb un bon salari
La seva manera d'entendre la feina és eminentment pràctica. Tenir una feina estable, unes condicions adequades i un bon salari pesa per a ella molt més que el prestigi que pugui acompanyar una determinada professió.
Aquest plantejament, però, va arribar després de recórrer un camí molt diferent. Durant la seva etapa d'estudiant, els seus plans estaven vinculats completament al món sanitari.
El cos humà li despertava una enorme curiositat i li atreia la idea de dedicar-se a una activitat que permetés millorar la vida d'altres persones. En un primer moment va arribar a plantejar-se la cirurgia.
Feines de neteja a Barcelona
Fisioterapeuta de formació
L'exigència i la durada d'aquell itinerari acadèmic van fer que busqués altres possibilitats. La fisioteràpia va acabar convertint-se en l'opció que millor reunia els seus interessos.
Allà va trobar anatomia, rehabilitació i atenció directa a pacients, tres elements que encaixaven amb la professió que volia construir per al seu futur.
La seva formació va coincidir a més amb els anys de la pandèmia. Part d'un aprenentatge que necessitava pràctica i contacte físic va quedar reduït a classes darrere d'una pantalla, complicant especialment una carrera d'aquestes característiques.
En aquell període va aparèixer, però, l'àmbit que més la va arribar a entusiasmar. La fisioteràpia neurològica li va permetre descobrir la feina amb pacients afectats per ictus, lesions de medul·la o patologies com l'ELA.
Ajudar una persona a recuperar moviments, guanyar autonomia o desenvolupar-se millor en la seva vida quotidiana tenia per a ella un component humà que justificava tots els esforços realitzats durant la formació.
La decepció del mercat laboral
La decepció va arribar quan va haver de traslladar aquesta vocació al mercat laboral. Les oportunitats que apareixien estaven dominades per contractes curts, substitucions i una continuïtat professional difícil de garantir.
A això s'hi sumaven salaris que no sempre compensaven les exigències del sector ni els costos derivats de treballar com a autònoma. La professió que havia escollit per vocació no li estava proporcionant l'estabilitat que esperava.
Mentre intentava trobar el seu lloc va aparèixer una feina completament diferent. Durant un estiu va començar com a reforç als serveis de neteja d'El Masnou.
Després arribaria Barcelona. El que havia començat com una manera puntual d'obtenir ingressos va deixar a poc a poc de semblar una solució provisional.
Operaris de neteja a Barcelona
Exigències de la seva feina actual
La diferència estava en les condicions. La Júlia podia organitzar la seva vida amb més seguretat, disposar d'independència econòmica i abandonar una incertesa laboral que havia acabat sent habitual en la seva professió anterior.
La feina té també les seves pròpies exigències. Les seves jornades poden començar molt d'hora i requereixen preparar la ruta, recollir la planificació corresponent i posar a punt el vehicle abans de sortir al carrer.
Després arriben els diferents recorreguts, la neteja de l'espai públic, el buidatge de papereres o l'atenció a les zones que formen part del servei assignat per a aquell dia.
No idealitza l'activitat. Treballar a la intempèrie implica afrontar matins freds, pluja i jornades d'estiu en què les altes temperatures converteixen qualsevol tasca en quelcom molt més feixuc.
Recompensa "immediata"
Tot i aquestes dificultats, assegura que existeix una recompensa difícil d'ignorar: comprovar de manera immediata el resultat del que acaba de fer.
Una plaça neta després d'haver-hi treballat o l'agraïment espontani d'un veí són petits gestos que li permeten tornar a casa amb la sensació d'haver realitzat una tasca útil.
També coneix l'altra cara de l'ofici. Determinades feines relacionades amb les escombraries i la neteja urbana continuen suportant prejudicis que, al seu parer, pertanyen a una visió antiga d'aquestes professions.
Ella no els comparteix. Dins del sector ha trobat treballadors de procedències i trajectòries molt diferents i considera que la dignitat professional no hauria d'establir-se en funció del tipus de tasca que realitza cada persona.
Brigades de neteja a Barcelona
Suport familiar
El seu entorn familiar tampoc no va qüestionar el canvi. Des del principi van entendre que romandre en una professió únicament per haver estudiat per a ella tenia poc sentit si les condicions laborals no li permetien desenvolupar la vida que desitjava.
La Júlia ho resumeix des d'una perspectiva econòmica, però també personal: pràcticament tothom treballa per obtenir uns ingressos i, per tant, cobrar adequadament i comptar amb estabilitat són factors que no haurien de considerar-se secundaris.
Per a algú que durant anys s'havia imaginat treballant amb pacients, acabar recorrent Barcelona en un camió de neteja representa un canvi radical d'escenari, però no una renúncia.
La Júlia no interpreta la seva trajectòria com una derrota professional. L'entén com la decisió d'escollir unes condicions que li permeten ser independent, viure amb menys incertesa i sentir-se satisfeta amb la seva feina, encara que el camí final no s'assembli al que havia dibuixat quan encara estudiava batxillerat.
