Estretors
"Barcelona és inhòspita per als conductors. Puc entendre que es facin esforços amb carrers per a vianants, augmentant les voreres, construint carrils bici..... Tot bé, però no entenc que conduir per la ciutat sigui una odissea amb carrils impracticables per la seva estretor"
Què és una estretor? Segur que us ve al cap de seguida la qüestió econòmica. Segons la Reial Acadèmia, una estretor són problemes econòmics, la manca de recursos financers o dels béns més necessaris per viure.
Moltes famílies, molts joves i molts grans viuen en una estretor crònica. La seva única meta és arribar amb dignitat a final de mes.
La nostra RAE apunta també una estretor en l'àmbit mèdic. La defineix com la disminució o estrenyiment anormal en el calibre d'un conducte orgànic, l'estenosi. Aquesta estretor anormal pot ser en un vas sanguini o un orifici en el cos. Aquesta reducció d'espai restringeix el flux normal, com el de la sang o l'aire, o comprimeix estructures internes com els nervis.
Tanmateix, vull en aquest article parlar-vos d'una altra estretor. La que patim els milers de conductors que s'endinsen als carrers de Barcelona. No us parlo ni tan sols de les obres que semblen un simulador d'una gimcana d'alt voltatge.
Tota la ciutat està cap per avall. No hi ha carrer, parc o avinguda que es preï que no tingui una obra.
N'hi ha per avorrir. Des de la nova línia de metro fins a canalitzacions d'empreses de serveis passant pels omnipresents carrils bici, carrers per a vianants, asfaltats, parcs i un llarg etcètera. Més de 300 obres esperant acabar-se i ja us anuncio que no totes acabaran aquest any. Ni tan sols a les portes de les municipals de l'any vinent.
Anant al gra, us parlo de la manca d'amplada dels carrils als nostres carrers. Hi ha estretor, manca d'espai físic i manca d'holgura. Un camió, una furgoneta de repartiment i no diguem un autobús estrenyen encara més els passos i no diguem les motos aparcades en bateria.
Si no estan ben estacionades envaeixen uns centímetres el carril i obliguen el conductor a obrir espais tancant els del veí. Aquesta setmana pujant pel carrer Aribau vaig tenir un frec amb el meu veí de quatre rodes.
Una furgoneta de repartiment estava aparcada al lateral esquerre amb la porta oberta envaint el meu carril.
Vaig moure uns centímetres el volant per esquivar l'obstacle i el meu retrovisor va intimar amb el del veí. Em vaig sentir de tot. El conductor tenia raó en el fons, no en les formes que van ser de barri baix i malsonants.
Però, raó al cap i a la fi. El problema és que sembla que qui dissenya l'amplada dels carrils a la ciutat no ha portat un cotxe en la seva vida. El carrer Entença n'és un altre exemple. Hi circulen desenes de camions i autobusos, a més d'autocars de tota mena.
Intentar no perdre l'equilibri del teu carril esquivant obstacles es converteix en un espectacle similar al dels trapezistes del circ.
L'amplada del carril és més que estreta i aquesta estretor la fa perillosa. Certament es col·loquen tres carrils en aquests carrers, però és només un miratge.
Aquests tres en molts moments es veuen reduïts a dos o a menys si fem la immersió a l'hora punta de càrrega i descàrrega.
Barcelona és inhòspita per als conductors. Puc entendre que es facin esforços amb carrers per a vianants, augmentant les voreres, construint carrils bici..... Tot bé, però no entenc que conduir per la ciutat sigui una odissea amb carrils impracticables per la seva estretor.
L'ajuntament hauria d'estudiar fórmules que permetessin una circulació menys conflictiva en alguns carrers amb un volum de trànsit important. Es vol aprofitar l'espai, però no es pot aprofitar a costa de la seguretat. L'estretor no és una bona consellera.
