Balmón i l'àrea metropolitana: cal anar més ràpid?
"Encara que sí que s'ha instal·lat la idea de la Gran Barcelona, --ho va aconseguir el títol metropolità de TMB—falta una accelerada per facilitar tràmits, per accionar les palanques que permetin la construcció d'habitatge públic i d'habitatge en el mercat lliure"
"La feina que hem de fer des de l'àrea metropolitana ha de ser en silenci, però sense ser muts. Muts no som".
És la frase d'Antonio Balmón, l'alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'AMB, l'organisme supramunicipal que ha complert 15 anys, després de reinventar-se, un cop Jordi Pujol va decidir carregar-se la Corporació Metropolitana de Barcelona com a president de la Generalitat, emulant la mateixa operació que havia fet Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.
La frase encabeix la manera de fer de Balmón, que no vol invents, que s'enfada quan li parlen de possibles canvis, d'una governança diferent, o de la figura d'un superalcalde metropolità, com va suggerir l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
La màxima de Balmón, una figura històrica i determinant del socialisme català, com explica a l'entrevista a Hotel Metròpoli, és que el principal és avançar des del consens, amb la participació de tothom. Val més un pas més lent, però amb l'aprovació d'una gran majoria de representants polítics, que lideratges atrevits en solitari. És la seva posició.
L'AMB ha caminat d'aquesta manera en aquests darrers quinze anys, amb la prestació de serveis de qualitat per als 36 municipis que integren l'organisme. Amb construcció d'habitatge públic –és l'única administració que no ha deixat de fer-ho, encara que se'n necessita molta més—i amb avenços significatius en matèries sensibles com el tractament de residus urbans.
Tanmateix, encara que sí que s'ha instal·lat la idea de la Gran Barcelona, --ho va aconseguir el títol metropolità de TMB—falta una accelerada per facilitar tràmits, per accionar les palanques que permetin la construcció d'habitatge públic i d'habitatge en el mercat lliure. Balmón n'és conscient. I assenyala que l'AMB ha de ser l'interlocutor únic en polítiques de planejament i urbanisme. Ho demanen molts responsables que lideren iniciatives d'habitatge social. Cada municipi té les seves condicions, amb concessions de llicències concretes, amb períodes determinats.
En aquest procés, la Generalitat hi té molt a dir. La competència sobre habitatge és seva. Però són els municipis els que faciliten el sòl, els que tramiten els permisos, els que condicionen com i on es construeix.
Balmón, quan se li pregunta per la potencialitat de l'AMB, si es compara amb Madrid, assenyala que les diferències socials i pel que fa a la qualitat dels serveis que es donen al municipi madrileny no es produeixen al territori metropolità. Però el que allà és un, aquí són 36. I l'AMB ha començat a entendre que es podria posar una marxa més per conjuminar esforços, per aunar legislacions i agilitzar els tràmits administratius.
“Jo vaig ràpid”, diu Balmón, però admet que els processos administratius són lents, i que són així, precisament, perquè els polítics han decidit que siguin d'aquesta manera.
Cal, per tant, una accelerada, un canvi de rasant. És quan Balmón, que defensa aquest “treballar en silenci”, posa més èmfasi en el “no som mudets”.
Doncs ha arribat l'hora. Perquè en cas contrari, dir que es viu a la Gran Barcelona no servirà de gran cosa, lligats tots als seus respectius municipis.
