Que ve el Papa!
"A Barcelona, que ja no és la rosa de foc llibertària de fa un segle, la recepció al pontífex estarà encapçalada per Salvador Illa, un catòlic prudent i gens exhibicionista, a diferència d'Oriol Junqueras, que es passa el dia presumint de les seves creences privades perquè, diu, el fan bo"
D'aquí a uns dies, Robert Francis Prevost (més conegut com a Leó XIV) visitarà Barcelona. Com tants estrangers, anirà a veure la Sagrada Família, la catedral, al barri Gòtic, i després farà una escapada a Montserrat. El viatge és pastoral, però el programa sembla de turisme.
Estarà acompanyat per una multitud de catòlics que comparteixen les seves opinions i per alguns dirigents polítics, creients o no, però corteses davant la visita d'algú que, al cap i a la fi, és un cap d'Estat.
Un Estat que és d'esperar que continuï existint malgrat les amenaces de Trump qui, de moment, s'ha limitat a criticar-lo sense amenaçar de bombardejar la basílica de Sant Pere si se li creuen més els cables.
És curiosa la situació que es viu avui respecte a la religió. La dreta, la seva gran valedora (i beneficiada) es dedica ara a criticar la jerarquia catòlica. Trump al conjunt del món i Abascal a Espanya. Mimètisme?
Què ha passat amb les proclames de Vox afirmant que per ser espanyol cal ser també cristià? Tenen, a més de la patent de l'espanyolitat, la de la cristiandat? Excomunicaran el Papa?
L'extrema dreta ha amenaçat fins i tot de deixar Càritas sense subvencions. S'entén, quan governin necessitaran els diners per ajudar les corregudes de toros. Molt més necessari això que alleujar la pobresa.
L'esquerra en canvi ha oblidat el vell lema de Marx (“la religió és l'opi del poble”) per alinear-se decididament amb les sotanes i els burques i s'ha convertit en defensora de la llibertat de creences, tinguin base o no. Per tacticisme o per embolic mental?
A Barcelona, que ja no és la rosa de foc llibertària de fa un segle, la recepció al pontífex estarà encapçalada per Salvador Illa, un catòlic prudent i gens exhibicionista, a diferència d'Oriol Junqueras, que es passa el dia presumint de les seves creences privades perquè, diu, el fan bo.
Junqueras oblida el missatge evangèlic: qui s'enalteix serà humiliat.
De tota manera, l'actual Papa, pertanyent a l'orde dels agustins, ja va deixar clar en el seu primer discurs que en el present passa quelcom semblant al que va viure Agustí d'Hipona: hi ha molt catòlic de boca que ni creu ni practica, així que la primera activitat evangelitzadora ha de donar-se portes endins de la mateixa església.
Les posicions antibel·licistes de Leó XIV han comportat que l'esquerra posi en sordina fins i tot el debat sobre el paper de la religió com a instrument de submissió utilitzat durant segles per les classes dominants.
És com si, de sobte, la Il·lustració i les seves propostes crítiques haguessin estat guardades en un calaix a l'espera de temps millors.
S'arracona figures com Voltaire o Diderot, alhora que s'anuncia que s'erigirà un monument a Torres i Bages. Va ser aquest un bisbe conservador que va influir molt en Antoni Gaudí a qui, de passada, s'ha posat en el camí que porta als altars (catòlics).
Fins i tot el Papa ha anunciat que acudirà a la cripta del temple on es troben les restes de Gaudí.
El viatge papal s'ha convertit ja en un reclam publicitari, molt per sobre de la tasca de difondre el missatge dels evangelis.
Papa i bisbes porten luxosos vestits i seuen a la taula dels rics epulons mentre eviten, en general, les dels pobres Llàtzers que avui manquen de menjar i fins i tot d'habitatge. Això sí: rebran el regne dels cels.
Excepcionalment i en compliment d'una de les obres de misericòrdia que figuren al catecisme, Leó XIV visitarà una presó barcelonina. No consta que la seva presència a Espanya hagi de generar (com passava abans amb alguns esdeveniments) l'alliberament de presos.
Promoure l'excarceració d'alguns delinqüents confessos és una tasca de la qual ara s'encarrega el fiscal anticorrupció, amb el PP pel mig.
La visita del Papa serà així un espectacle amb un seguiment multitudinari, tant de fidels com d'aquells que s'extasien davant personatges famosos. Creients o no. I és que, com deia Hume, hi ha tres tipus d'ateus: els que no creuen en Déu; els que creuen en Déu però no en la providència divina, perpètuament atenta a l'evolució del món, i finalment hi ha els convençuts que poden modificar la voluntat de Déu amb pregàries o gestos rituals com santiguar-se o agenollar-se davant estàtues o davant qui creuen el seu màxim representant.
Quants d'aquests últims s'aplegaran dins i fora dels temples barcelonins?
