El Ministeri de la veritat
"Preocupar-se pels bulos quan apunyalen gent pel carrer no sembla el més adequat ni urgent, oi, senyor Collboni?"
Jaume Collboni ha anunciat la creació d'una mena d'observatori dedicat a controlar bulos, fake news i altres misèries de la societat contemporània. En principi, res a objectar: les mentides, per interès o estupidesa, no ens fan cap bé. Una altra cosa és com s'organitza aquest observatori perquè no es converteixi en un ministeri de la veritat.
Vist l'exemple del seu cap de files a Madrid, que veu bulos (i fang!) per tot arreu, encara que els bulos acabin sent certs (i el fang el fabriquin els seus), cal témer que una idea en principi bona es converteixi en una manera d'establir llistes de periodistes bons i veraços i periodistes dolents i engalipadors? Pel poc que conec el senyor Collboni, vull creure que no.
En qualsevol cas, em sembla que Barcelona té problemes més greus que els possibles bulos. En els darrers dies s'han produït una sèrie d'apunyalaments dels quals en destacarem dos: el d'una dona xinesa d'uns quaranta anys assassinada per un boig magribí a Esplugues i el d'un ciutadà de nacionalitat no revelada en un bar del barri de Sant Antoni, que sembla haver-se convertit en un homenatge al Bronx de les pel·lícules de Charles Bronson. Des que és alcalde, el senyor Collboni ha assistit a més d'una trentena d'assassinats a Barcelona.
El cas del sonat magribí (qui, per cert, respon al nom de Lahcen Benali) resulta especialment sagnant si atenem als antecedents del subjecte. Fa quatre anys, a Burgos, va muntar un sidral espectacular en enfilar-se nu a una torre del castell, des d'on va començar a llençar pedres a la policia i als vianants en general. Una mica després, a Roquetas de Mar, Almeria, va muntar un altre sidral en què es va enfrontar a la guàrdia civil.
Tot això es va saldar amb un breu pas per una institució psiquiàtrica i el seu trasllat a Barcelona, amb els resultats que tots coneixem. Sí, hi va haver un intent de bulo (la víctima no era una adolescent i les connexions del seu assassí amb el jihadisme, malgrat els crits habituals, són més que dubtoses), però el que importa és que una ciutadana de Barcelona va acabar morta. Per tant, és lícit preguntar-se: què feia solt el senyor Benali?
![Agentes de la Policía Local de Esplugues y de los Mossos d’Esquadra en el lugar del crimen](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757924_16048178_320x180.jpg"])
El de Sant Antoni fa temps que canta. El barri pacificat i cridat a ser exemple de la gentrificació (amb les seves previsibles pujades en el preu del lloguer i l'aparició de llocs per al brunch amb la seva inevitable avocado toast) sembla haver-se convertit en un dels racons més foscos de Barcelona, amb els seus vagabunds, borratxos i ionquis, tots ells, pel que sembla, de natural violent, si hem de fer cas als veïns, que segueixen queixant-se de la ineficàcia policial, quan no de la seva absència.
Si no recordo malament, ja fa un temps que es va anul·lar una compra prevista de pistoles Taser per a la guàrdia urbana, ideals per mediar en baralles que poden acabar a trets o a ganivetades. Mai vaig saber per què. La insistència dels nostres mandataris municipals que Barcelona és una ciutat molt segura topa de ple amb el que llegim cada dia a la premsa o veiem per televisió.
Per això un pensa que hi ha coses més urgents que la creació del nostre propi ministeri de la veritat. A no ser que el consistori barceloní cregui, com el pseudo socialisme espanyol, que l'energumen de Vito Quiles amb el seu micròfon (un agitador, per cert, que sempre acaba enduent-se les bufetades, com li va passar recentment amb unes amigues de l'esposa del president del govern) és més perillós que un boig amb el seu ganivet voltant pels carrers d'Esplugues o d'on sigui.
Preocupar-se pels bulos quan apunyalen gent pel carrer no sembla el més adequat ni urgent, oi, senyor Collboni?
