Adéu al bar del Bloomsbury de l'Eixample
"Van establir la Cafeteria Snack Plaza el matrimoni valencià Vicent Benavent i Amparo González. Després i fins ara, el seu fill Josep Lluís i la seva esposa María José Barduena. Bons memorialistes d'aquella època. Cuina familiar i pràctica. Acollidora per a tertúlies"
Hi va haver una vegada a Barcelona un grup d'escriptors que freqüentaven el Bar La Plaza, el número 4 de la plaça Tetuan, dreta de l'Eixample. Inaugurat el 1970, la segona generació s'ha jubilat.
El veí carrer Bailèn i voltants van ser el nucli del anomenat grup del Bloomsbury de l'Eixample, a semblança del format a Londres per Virginia Woolf, Molly MacCarthy, Vanessa Bell, Duncan Grant... Cap carrer de Barcelona ha tingut tanta concentració d'autors.
Al mateix edifici del carrer Bailèn 37 van viure Víctor Mora (1931-2016), pare del Capità Trueno. L'escriptora feminista Montserrat Roig (1946-1991), i els periodistes Gregorio Morán (1947-2026) i Antonio Rubio (1951).
A la cruïlla amb la Gran Via, davant d'on un tramvia va matar Gaudí, Xavier Vinader (1947-2015), símbol de la llibertat d'expressió. A l'altre costat, Manuel de Seabra (1932-2017), traductor de literatura catalana i portuguesa.
Més amunt, el crític i editor Josep Maria Castellet, (1926-2014). Deia ser “eixamplí d'un racó bailení. Soc bailení”. (De l'Eixample i del carrer Bailèn) Els seus veïns, el dramaturg Benet i Jornet (1940-2020) i Juan Marsé (1933-2020).
Hi van passar amistats com el cantautor Ovidi Montllor (1942-1995), l'escriptor polifacètic Terenci Moix (1942-2003), i les periodistes i novel·listes Maruja Torres (1943) i Rosa Montero (1951).
El local tenia una preciosa marquesina. Mirador privilegiat de la Gran Via, la plaça Tetuan i el passeig de Sant Joan. Amb aroma dels cafès parisencs des que Barcelona mirava a París. Cruïlla senyorial i elegant. La crème de la crème.
Però el 2004 l'alcalde Joan Clos i els seus urbanistes van manar retirar les marquesines de la ciutat. Successius consistoris les van substituir per terrasses i para-sols de posar i treure.
Lletges i incòmodes, els seus resultats han estat taules al costat de la calçada i a contenidors d'escombraries i carrils bici. Creant interminables polèmiques amb els gremis, negocis i veïnats perjudicats.
Van establir la Cafeteria Snack Plaza el matrimoni valencià Vicent Benavent i Amparo González. Després i fins ara, el seu fill Josep Lluís i la seva esposa María José Barduena. Bons memorialistes d'aquella època. Cuina familiar i pràctica. Acollidora per a tertúlies.
Evoca José Luis el passat esplendor de la plaça Tetuan. “Hi va haver restaurants de postín, un antiquari, una llibreria, un local de joc, una pastisseria, un concessionari de cotxes de luxe, un colmado clàssic, un fabricant de marcs…” Quedava el seu petit bar.
Amb la nova Vila Olímpica com a centre de moda i oci, el públic va emigrar i va començar la decadència d'aquell senyorial i interessant tros d'Eixample. Montserrat Roig va advertir que “alguna cosa s'està perdent: les formes, l'elegància i la correcció”.
La plaça Tetuan era un jardí. En la seva memòria: “És on es van fer el primer petó totes les noies d'aquest costat. És una plaça amb molta història personal. Ens passàvem fotos dels Beatles o Paul Anka…”
“La nostàlgia és molt bonica, però només serveix per a la literatura”, va escriure. Així que per acomiadar-se del bar La Plaza, una abraçada, unes flors, unes fotografies i la darrera llimonada secreta de María José.
