S'han complert les previsions i Junts s'ha carregat la pròrroga dels lloguers que pretenia aprovar el govern espanyol (juntament amb el PP i Vox i l'abstenció jesuítica del PNB). Així ha demostrat, un cop més i per si calia, que és un partit de dretes i no aquesta entelèquia patriòtico-progressista en què creuen Pilar Rahola, Agustí Colomines i altres cervells privilegiats de la política i la societat catalanes.
Recordeu la dita: si camina com un ànec, fa quac quac com un ànec i sembla un ànec, el més probable és que, efectivament, es tracti d'un ànec. O el que ve a ser el mateix: si votes juntament amb la dreta i l'extrema dreta, tot sembla indicar que ets de dretes.
L'edifici barceloní on visc ha caigut en mans d'un fons voltor després de la defunció del propietari (que era un garrepa, però, si més no, es limitava a pujar-te el lloguer dins d'un ordre i només es mostrava inflexible en el color de les persianes, que havien de ser de color marró caca per motius que mai vaig arribar a esbrinar).
Conseqüentment, preveuen fer fora tots els veïns per reciclar els pisos, lleument tronats, en habitacles d'alt standing per a expats i rics en general.
Jo ja he trobat on ficar-me (em trasllado a Madrid i m'incrusto a casa de la meva xicota), però els meus veïns no. És a dir, que sóc l'únic que té un pla B. Els altres, quan se'ls acabi el contracte de cinc anys, me'ls posaran al carrer, tret que aconsegueixin una pròrroga de tres anys per viure en una zona tensionada. En el millor dels casos, aspiren a una existència amb espasa de Dàmocles.
Gràcies a Junts, fins i tot això se'ls ha complicat. Pel que els conec, juraria que cap d'ells ha votat mai els de Puigdemont, però, encara que ho haguessin fet, els hauria estat igual, ja que el petit propietari té més drets que ells. I, ja posats, els grans tenidors i els fons voltor també.
Perquè un partit de dretes, encara que no es preï de ser-ho i fins i tot intenti amagar-ho, sempre sap per qui cal prendre partit. I mai és pel ciutadà mitjà.
A Junts han passat uns dies entretinguts fent veure que defensaven Jordi Pujol de les malvades i humiliants maniobres de la judicatura espanyola, que es va limitar a fer-lo anar a Madrid (el dia de la Mare de Déu de Montserrat, els molt canalles!) per comprovar que estava gagà i enviar-lo de tornada a Barcelona (exonerat, ja que no declarat innocent: nou disgust per a algú més preocupat pel seu llegat polític que per la seva família, encausada al complet per sospites d'enriquiment il·legal).
Els capitostos del partit es van oferir a acompanyar Pujol en el seu infortunat viatge a Madrid, però, afortunadament, la famiglia Pujolone en ple ho va rebutjar, recordant les presses que es van donar en cancel·lar el patriarca quan es va saber allò de la Deixa de l'avi Florenci. Per als actuals neo convergents, pel que sembla, Pujol és un referent de posar i treure.
Amb l'excusa de la catalanitat, els convergents s'han passat dècades fent veure que eren progressistes. I molta gent s'ho ha empassat, creient que el separatisme i el progressisme són termes sinònims. Amb això de la pròrroga dels lloguers, s'han tornat a retratar.
En teoria, detesten el PP i Vox, però, a la pràctica, si es tracta d'emprenyar la vida a gent com els meus veïns, voten el mateix que ells.
A aquestes alçades del partit, Junts encara no té candidat a les eleccions municipals de Barcelona.
Ho han proposat a un munt de gent i tots han dit que no (menys l'advocat Alonso Cuevillas, que es postula sense que ningú li hagi ofert el càrrec). Potser acaben trobant algú, però ja es poden acomiadar del vot de tots aquells a qui han deixat a l'estacada amb el seu no a la proposta del govern espanyol, que són força més que els meus assetjats veïns de Mallorca, 243 (als quals aprofito per desitjar molta sort).
