Cerdà no cap a l'Eixample
"És possible, només possible, que la marginació patida per Cerdà es degui al que va suggerir una de les primeres necrològiques publicades després de la seva mort: era progressista i intel·ligent. Dos bons motius per ignorar-lo"
Ildefons Cerdà, dissenyador de l'Eixample barceloní, és l'enginyer més conegut de tots els nascuts a Catalunya. També el més denostat. En el seu temps i molt després. Ara, 150 anys després de la seva mort, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit erigir-li un monument que s'instal·larà a la plaça de la Universitat.
L'Eixample d'avui no va ser l'aprovat per la ciutat de Barcelona. Molts dels regidors i no pocs arquitectes van rebutjar aquesta proposta i van optar per la d'Antoni Rovira Trías, de caràcter radial. Si es prefereix: model centralista.
Va ser el govern central qui va imposar la solució aportada per Cerdà. Però a l'hora d'aplicar-la les autoritats barcelonines la van boicotejar repetidament.
El pla Cerdà preveia una gran plaça central en la confluència de les tres avingudes més amples: Diagonal, Gran Via i Meridiana. Un projecte, el de Glòries, que fins ara no ha començat a materialitzar-se.
Alguns historiadors de l'urbanisme barceloní sostenen que, en créixer Barcelona cap al Llobregat i no cap al Besòs, es va produir un descentrament en el que havia projectat Cerdà, en favor de la plaça de Catalunya i en detriment de Glòries.
El motiu hauria estat que la presència de la gran pastilla de terreny no urbanitzable que és el parc de la Ciutadella hauria actuat com a fre en el creixement de la ciutat cap al Poblenou.
A partir d'aquí, un nacionalisme sempre victimista va apuntar que tot estaria relacionat amb la derrota de 1714, que va comportar emplaçaments militars en aquella zona.
És una interpretació. N'hi caben d'altres.
Una d'elles és que Barcelona va créixer abans cap a l'Hospitalet perquè alguns potentats propietaris de terres en aquella part del futur Eixample, així com a Les Corts i Pedralbes, van veure una possibilitat molt clara de negoci i van aconseguir que l'exposició de 1929 es fes al costat de Montjuïc.
Entre les famílies beneficiades hi havia la de Manuel Girona i també els Güell, que van ampliar considerablement les seves fortunes.
Aquesta versió agrada menys: té l'inconvenient de fer que el motor del desenvolupament urbanístic de la ciutat sigui la pura especulació.
Potser la mateixa especulació que va aconseguir tancar les illes, contra el projecte de Cerdà que preveia que es construís només en dos costats, permetent al mig amplis espais d'esbarjo per a la població. Espais que els especuladors van aconseguir que es convertissin en tallers, magatzems i altres edificis, molt més rendibles.
El concurs per al disseny de la nova Barcelona, més enllà de les velles muralles que la cenyien, preveia que es dediqués el nom d'un carrer a l'autor del pla. No va ser així.
Tampoc se li va fer cap monument, tot i que es va aprovar dedicar-li'n un el 1889. L'escultor havia d'haver estat Manuel Falqués, que va arribar a treballar en el projecte. El va vetar l'alcalde Rius i Taulet. Falqués participaria més tard en el monument a Rius situat al passeig de Lluís Companys.
L'any 1960 es va donar el nom de l'enginyer a una plaça situada fora de l'Eixample i, en aquell moment, a la perifèria. Encara avui continua sense ser més que una rotonda ordenadora del trànsit, després de decaure el monument ideat per Mariscal.
Amb la intenció de ridiculitzar-lo es va llançar el rumor que no era català. Com si això fos un insult! Però va tenir el seu efecte, tot i que Cerdà, que va cursar els seus primers estudis al seminari de Vic, havia nascut a Centelles, i pertanyia a una família establerta a Osona almenys des del segle XV.
Els autors de la proposta d'instal·lar el monument a la plaça de la Universitat adduïen que és l'encaix entre la vella Barcelona emmurallada i la nova de l'Eixample.
Tampoc va escapar de la crítica el disseny dels xamfrans i l'amplada dels carrers.
Els que vindrien a ser els verds d'aleshores sostenien que passarien tants carros (tirats per cavalls) que la ciutat faria pudor pels excrements.
Cerdà, que havia treballat a la primera línia fèrria de la península (Barcelona-Mataró) i havia vist les aplicacions del vapor a la mobilitat en diverses ciutats europees, va pensar a eliminar les cantonades per facilitar les maniobres dels nous vehicles.
És possible, només possible, que la marginació patida per Cerdà es degui al que va suggerir una de les primeres necrològiques publicades després de la seva mort: era progressista i intel·ligent. Dos bons motius per ignorar-lo.
